El cas Bankia

La crisi bancària espa­nyola va empit­jo­rar la set­mana pas­sada, quan el con­sell de Bankia, el cre­di­tor d'hipo­te­ques més gran del país, va adver­tir que el seu res­cat cos­ta­ria 23.500 mili­ons d'euros, molt lluny del que el govern esta­tal va pre­veure quan es va fer càrrec de l'enti­tat i la seva car­tera de préstecs immo­bi­li­a­ris crítics. El govern està inten­tant evi­tar el col·lapse del banc, que des­a­fi­a­ria la indústria bancària de l'Estat i rever­be­ra­ria a través dels cen­tres finan­cers euro­peus i més enllà. La por és que no hi haurà diners per tal de sal­var els bancs espa­nyols i els seus un o 1,25 bili­ons d'euros de dipòsits, i que caldrà un res­cat d'Europa, tot i que Brus­sel·les i Frank­furt esti­guin llui­tant per resol­dre la fallida del deute grec.

L'anunci de Bankia va tenir lloc el mateix dia que Stan­dard & Poors, l'agència de ràting, va rebai­xar Bankia, Popu­lar i Bankin­ter, i els va assig­nar un esta­tus por­que­ria de BB+ i va reduir la clas­si­fi­cació a dos bancs més, també afec­tats per una gran quan­ti­tat de préstecs dolents, molts dels quals resul­tat de l'esclat de la bom­bo­lla immo­biliària. Una clas­si­fi­cació por­que­ria podria fins i tot fer més difícil tro­bar un camí per resol­dre els pro­ble­mes. La por crei­xent és que un ferm fil de diner cer­qui segu­re­tat des dels bancs espa­nyols fins a ins­ti­tu­ci­ons fora del país com a dipo­si­tants. Això podria tor­nar-se even­tu­al­ment con­tra la sort dels grups i pro­vo­car una crisi bancària que recor­da­ria, a escala, la de Leh­man Brot­hers el 2008.

Ara el pro­blema és com finançar aquests 23.500 mili­ons. S'han comen­tat diver­ses solu­ci­ons i el govern de Rajoy sem­bla incli­nar-se per l'emissió de deute, amb la qual cosa, però, s'esta­rien superant els limits esta­blerts.