Economia

Pescar turistes

Els sector pesquer obre mercat a la vegada que promocionen els productes autòctons entre els visitants

L'acti­vi­tat pes­quera està amenaçada. La dis­mi­nució del nom­bre de les cap­tu­res, l'enca­ri­ment del preu del gasoil, la cai­guda del preu del peix i la reforma euro­pea de la política pes­quera posen en perill un sec­tor que cada any veu dis­mi­nuir la seua renda i en què el relleu gene­ra­ci­o­nal pràcti­ca­ment no exis­teix. Fa més d'una dècada que pes­ca­dors de tot el país recla­men com­ple­men­tar la seua acti­vi­tat i el turisme es pot con­ver­tir en un aliat dels tre­ba­lla­dors del mar. Així ho creu el govern de la Gene­ra­li­tat, que ha apro­vat un decret que regula les acti­vi­tats vin­cu­la­des total­ment o par­ci­al­ment a la pesca marítima i l'aqüicul­tura. «No és una alter­na­tiva, és una opor­tu­ni­tat per diver­si­fi­car un sec­tor que és fràgil», ha expli­cat el con­se­ller d'Agri­cul­tura, Rama­de­ria, Pesca, Ali­men­tació i Medi Natu­ral, Josep Maria Pelegrí. En aquest sen­tit, el decret s'adreça a tot­hom que tin­gui llicències de pesca, aqüicul­tura o maris­queig. I entre les pos­si­bles acti­vi­tats turísti­ques pes­que­res i aqüícoles des­ta­quen les sor­ti­des a mar a bord d'un pes­quer, les visi­tes a ins­tal·laci­ons d'aqüicul­tura, el sub­ma­ri­nisme entre cul­tius marins, les demos­tra­ci­ons de pesca i cir­cuits turístics per terra i mar.

És una sor­tida que per­met que el pes­ca­dor obtin­gui un ingrés extra men­tre ense­nya l'ofici men­tre pro­mo­ci­ona els pro­duc­tes autòctons. Quan només fa unes set­ma­nes que el decret ha entrat en vigor, el govern ja ha començat a rebre les pri­me­res sol·lici­tuds, entre les quals hi ha la del Museu del Mar de l'Escala, i la pre­visió és arri­bar a la quin­zena abans de final d'any. S'estima que el 2013 ho recla­ma­rien cap a 50 empre­ses més. Tot i que valo­ren posi­ti­va­ment la ini­ci­a­tiva del govern, els res­pon­sa­bles de les con­fra­ries de pes­ca­dors no són tant opti­mis­tes. «Tot allò que supose un plus és bo per als pes­ca­dors, però hem de veure si és via­ble que les embar­ca­ci­ons pes­que­res d'aigües exte­ri­ors puguin fer pujar turis­tes a bord, la com­petència és de Capi­ta­nia Marítima», ha mani­fes­tat el patró major de la Con­fra­ria de Pes­ca­dors de Tar­ra­gona, Esteve Ortiz. El pre­si­dent de la Con­fra­ria de Pes­ca­dors de Sant Car­les de la Ràpita, Eusebi Rosa­les, és del mateix parer: «L'última paraula la té Madrid», i també ha expli­cat que cap de les 50 embar­ca­ci­ons de la Ràpita no es plan­teja enro­lar turis­tes.

Cata­lu­nya és la pri­mera comu­ni­tat autònoma que regula la «pesca-turisme», tal com s'ha bate­jat aquesta acti­vi­tat. De tota manera, la Gene­ra­li­tat no té com­petències en segu­re­tat marítima i li serà necessària la com­pli­ci­tat de Capi­ta­nia Marítima per lega­lit­zar l'acti­vi­tat. «Tenim el com­promís ver­bal de Capi­ta­nia Marítima que auto­rit­za­ran les embar­ca­ci­ons pes­que­res perquè enro­lin turis­tes», ha expli­cat la direc­tora gene­ral de Pesca i Afers Marítims, Mercè Sant­martí.

Sí que tenen clar que sol·lici­ta­ran el permís els mus­clai­res del delta de l'Ebre, on ja hi ha dues experiències pilot des de fa tres anys. A cadas­cuna de les badies, els Alfacs i el Fan­gar, hi ha una mus­clera que rep turis­tes i on se'ls explica el procés de pro­ducció d'ostra i mus­clo, men­tre en fan una degus­tació. «Hem fet la inversió perquè tot­hom cone­gui el nos­tre pro­ducte i com el produïm», ha mani­fes­tat Agustí Ber­to­meu, pro­pi­e­tari de la mus­clera dels Alfacs, que fins al mes de juliol havia rebut un miler de visi­tants (la mei­tat dels quals van ser rus­sos). Segons Ber­to­meu, l'aqüicul­tura és una acti­vi­tat amb futur i total­ment com­pa­ti­ble amb el turisme. La tran­quil·litat de les aigües de les badies del delta de l'Ebre i la poca pro­fun­di­tat que hi ha faci­li­ten l'obtenció dels per­mi­sos. «Fins ara hem fun­ci­o­nat amb una auto­rit­zació pro­vi­si­o­nal que entenc que l'any que ve ja serà defi­ni­tiva», ha dit Ber­to­meu. Enguany es pro­dui­ran 2,5 mili­ons de qui­los de mus­clo i cap a 300 tones d'ostra.

Evi­tar la mas­si­fi­cació

En la Fede­ració de Pro­duc­tors de Mol·lus­cos del Delta de l'Ebre (Fepro­mo­del) asse­gu­ren que les visi­tes turísti­ques a les mus­cle­res han permès donar a conèixer la seua marca, Marisc del Delta, al mer­cat, i pro­mo­ci­o­nar els pro­duc­tes autòctons és pre­ci­sa­ment un dels objec­tius del decret de la «pesca-turisme». Amb tot, ni en l'admi­nis­tració ni en el sec­tor no desit­gen que totes les mus­cle­res siguin visi­ta­bles. «Serà un procés pro­gres­siu que esta­bli­rem en funció de la demanda, però no s'hau­rien d'auto­rit­zar més de tres mus­cle­res per badia», ha asse­nya­lat el gerent de Fepro­mo­del, Gerardo Bonet. Al marge de les mus­cle­res al delta de l'Ebre s'hi con­cen­tren 189 ins­tal·laci­ons aqüícoles (d'un total de 200 que hi ha al país), pel qual el govern ela­bo­rarà un pla ter­ri­to­rial de desen­vo­lu­pa­ment i gestió del turisme aqüícola. Aquest pla deter­mi­narà el nom­bre d'empre­ses que podran desen­vo­lu­par l'acti­vi­tat a la zona amb l'objec­tiu de fugir de la mas­si­fi­cació.

Si es com­plei­xen les pre­vi­si­ons, la «pesca-turisme» pot esde­ve­nir un com­ple­ment per al sec­tor pes­quer com l'agro­tu­risme ho ha estat per a l'agrícola. «Hi ha mol­tes pos­si­bi­li­tats, i amb inver­si­ons dife­rents, pot fun­ci­o­nar tant bé com l'agro­tu­risme», ha conclòs Pelegrí.

Captures artesanals

Amb les mans i la vista n'hi ha prou per pescar a la punta de la Banya (delta de l'Ebre), on un pescador artesanal, Mariano Saragossa, ensenya els turistes a pescar a la paupa orades i llobarros. Prèviament, el pescador encercla els peixos amb una xarxa i els visitants, amb l'aigua pels genolls, poden capturar les espècies mig enterrades a la sorra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.