Gran angular

Got mig ple o mig buit?

La contribució del sector exterior continua mostrant una evolució positiva. Malgrat la creixent competència de les economies emergents, la quota espanyola en les exportacions mundials s'ha mantingut sorprenentment estable en els últims 10 anys, mentre que la quota de països com els Estats Units i el Regne Unit s'ha esfondrat de manera significativa. Passa el mateix amb l'activitat turística: les últimes dades de l'Institut d'Estudis Turístics confirmen que el nombre de turistes que han visitat l'Estat espanyol ha augmentat respecte a l'any passat

Qui ens havia de dir l'any 2007 que, després del període d'expansió més llarg de la història recent de l'eco­no­mia espa­nyola, ens tro­baríem amb un període de crisi tan pro­lon­gat i d'una inten­si­tat com la que estem vivint? Només per posar-ne un exem­ple, i tot i no ser estric­ta­ment com­pa­ra­bles per qüesti­ons meto­dològiques, les últi­mes xifres rela­ti­ves a la taxa d'atur ja superen les dels pit­jors moments de les cri­sis ante­ri­ors (si bé és cert que les taxes d'ocu­pació encara estan clara­ment per sobre dels mínims). De fet, ja fa més de qua­tre anys del tret de sor­tida de la crisi amb la cai­guda de Leh­man Brot­hers. Amb més de 150 anys d'història, el 15 de setem­bre del 2008 el quart banc d'inver­si­ons dels Estats Units no va superar la crisi finan­cera ini­ci­ada el 2007 i es va decla­rar en fallida la qual cosa va tenir uns efec­tes sobre l'eco­no­mia mun­dial encara més nega­tius del que ja es podia pre­veure en aquell moment. La resta de la història ja la conei­xeu. Aquells que s'atre­vei­xen a fer pronòstics sobre quan es pro­duirà l'arren­cada defi­ni­tiva de l'acti­vi­tat econòmica al nos­tre país el van ajor­nant un cop i un altre i la veri­tat és que en el con­text actual cada vegada costa més veure el got mig ple en lloc de mig buit (fins i tot alguns dirien que ni tan sols veuen el got).

Després d'un mes d'agost bas­tant intrans­cen­dent pel que fa a la infor­mació econòmica amb uns mer­cats en rela­tiva calma i sense que es produís l'espe­rat res­cat de l'eco­no­mia espa­nyola, només hi ha dues excep­ci­ons nota­bles: d'una banda, la nova pror­roga de l'ajut dels 400 euros als deso­cu­pats i, de l'altra, la revisió a la baixa dels comp­tes macro­e­conòmics de l'any pas­sat de l'INE. En canvi, el mes de setem­bre no para de donar-nos titu­lars i més titu­lars, ja des de el pri­mer dia. Tot just tor­nar de les vacan­ces, l'1 de setem­bre, s'ha produït la llar­ga­ment anun­ci­ada (i temuda) puja de l'IVA acom­pa­nyada de més reta­lla­des en diver­sos àmbits com ara l'assistència sanitària però també d'una altra reforma del sec­tor finan­cer i de la cons­ta­tació que la tendència crei­xent del preu del petroli està fent enca­rir el preu dels car­bu­rants, i com a con­seqüència, la nos­tra taxa d'inflació. D'acord amb l'indi­ca­dor avançat ela­bo­rat per l'Ins­ti­tuto Naci­o­nal de Estadística, la inflació anual a l'agost del 2012 al con­junt de l'Estat va ser del 2,7%, una xifra que si es con­firma, supo­sa­ria un aug­ment de cinc dècimes en la seva taxa anual, ja que al mes de juliol aquesta vari­ació va ser del 2,2%.

OPTI­MISME MODE­RAT.

Però en vista d'aquest pano­rama, hi ha tres fac­tors clara­ment posi­tius i que con­vi­den (tot i que no m'atre­vi­ria a dir que de manera con­vin­cent) a un mode­rat opti­misme pel que fa a l'evo­lució de l'acti­vi­tat econòmica i de l'ocu­pació durant els pro­pers tri­mes­tres.

En pri­mer lloc, l'euríbor, que s'uti­litza com a prin­ci­pal índex de referència per fixar els tipus d'interès dels préstecs hipo­te­ca­ris con­ce­dits per les enti­tats de crèdit espa­nyo­les, a l'agost va bai­xar fins al 0,877% des de l'1,061% del mes ante­rior. Pre­nent com a referència els últims dotze mesos, l'índex ha regis­trat un des­cens d'1,22 punts, cosa que pot sig­ni­fi­car una bom­bo­lla d'oxi­gen per a les famílies amb hipo­teca (la gran majo­ria). A més, segons les dades pro­vi­si­o­nals publi­ca­des al començament de setem­bre pel Banc d'Espa­nya, al juliol l'endeu­ta­ment de les famílies espa­nyo­les es va tor­nar a reduir fins al nivell mes baix des d'agost del 2007, el mateix mes en què fa cinc anys va escla­tar la crisi de les hipo­te­ques sub­prime als EUA. La reducció de l'endeu­ta­ment a més de la cai­guda de l'euríbor podrien com­pen­sar (par­ci­al­ment) l'alça de preus i, per tant, que el con­sum pri­vat no es veiés encara més min­vat durant la segona mei­tat de l'any.

En segon lloc, la con­tri­bució del sec­tor exte­rior con­ti­nua mos­trant una evo­lució posi­tiva. Mal­grat la crei­xent com­petència de les eco­no­mies emer­gents, la quota espa­nyola en les expor­ta­ci­ons mun­di­als s'ha man­tin­gut sor­pre­nent­ment esta­ble els últims 10 anys, men­tre que la quota de països com els Estats Units i el Regne Unit s'ha esfon­drat sig­ni­fi­ca­ti­va­ment. Passa el mateix amb l'acti­vi­tat turística: les últi­mes dades de l'Ins­ti­tut d'Estu­dis Turístics con­fir­men que el nom­bre de turis­tes que han visi­tat l'Estat espa­nyol ha aug­men­tat res­pecte a l'any pas­sat, tot i que també cal reconèixer que les zones depen­dents del turisme intern han notat en més gran mesura els efec­tes de la crisi.

Per últim, sem­bla que (per fi) hi ha una certa volun­tat política a escala euro­pea d'avançar en la solució a la nos­tra crisi de sobre­en­deu­ta­ment. Pot­ser encara ens caldrà espe­rar unes quan­tes set­ma­nes però alguna cosa sem­bla que ja està can­vi­ant. Pot­ser tal com deia el meu amic Manuel Sanchís i Marco al seu arti­cle a El País del 4 de setem­bre pas­sat, Ale­ma­nya s'està començant a ado­nar que no hi ha res gra­tis. Des de la cre­ació de l'euro, Ale­ma­nya s'ha bene­fi­ciat, a través de les seves expor­ta­ci­ons, de l'impuls que va sig­ni­fi­car la moneda única per les eco­no­mies perifèriques. Ara ha arri­bat el moment que també comenci a assu­mir part dels seus cos­tos.

Crear més empreses per reactivar l'economia

Segons l'última actualització del Directori Central d'Empreses (Dirce) de l'1 de gener del 2012 publicat per l'Instituto Nacional de Estadística aquest agost, el nombre d'empreses actives a l'Estat espanyol va disminuir un 1,6% durant l'any 2011 i es va situar en 3.199.617. Es tracta del quart any consecutiu en què el nombre d'empreses actives es redueix. Tot i la pèrdua neta d'empreses, cal assenyalar que 334.516 empreses van començar l'activitat durant l'any passat.

Per comunitats autònomes, Catalunya va ser la que va concentrar més empreses actives a l'1 de gener del 2012 amb el 18,5% del total, seguida de la Comunitat de Madrid (amb el 15,6% del total) i per Andalusia (15,1%). Cal reconèixer, però, que en totes tres comunitats, el nombre d'empreses actives es va reduir durant l'any 2011.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.