Empreses

El primer vi amb segell CeroCO2

El celler Eccociwine és pioner a l'Estat calculant i compensant les emissions de gasos

Des de Sant Martí Vell, Eccociwine exporta el 70% de la seva producció
El celler sota terra revela el compromís de no deixar empremta industrial

Són només 13 hectàrees de vinyes estu­di­o­sa­ment sem­bra­des a la serra de les Gavar­res, en el petit poble de Sant Martí Vell, però el seu vi tras­passa fron­te­res llu­nya­nes i parets de joies. A Xan­gai, a Nova York, a Lon­dres... El vi del celler gironí Ecco­ciwine ha estat pre­sent els dar­rers mesos en les inau­gu­ra­ci­ons de noves boti­gues de Tif­fany's; espais de dis­seny per al que és el pri­mer vi a l'Estat espa­nyol amb segell Cero­CO2, és a dir, amb un cer­ti­fi­cat de pro­ducció cal­cu­lada i com­pen­sada d'emis­si­ons de gasos d'efecte hiver­na­cle. “Un vi de qua­li­tat, res­pectuós amb l'entorn i pro­ducte d'una har­mo­nia, on l'equip humà és molt impor­tant”, declara l'admi­nis­tra­dor d'Ecco­ciwine, Manuel Lar­deux.

La seva història és recent: fa dos anys i mig que les pri­me­res ampo­lles del celler de Sant Martí Vell van sor­tir al mer­cat. Anys abans, el 2003, es van fer els estu­dis del ter­reny, el 2004 s'havien plan­tat els pri­mers ceps, el 2006 es va cons­truir el celler i el 2008 va néixer el vi. Es lle­geix ràpid, però en el fons hi ha un tre­ball ela­bo­rat d'acord amb l'entorn i el medi ambi­ent.

Només cal veure el celler, ama­gat sota terra i camu­flat amb el pai­satge, per enten­dre aquest com­promís de no dei­xar empremta indus­trial. Explica Leroux com cada any un equip de dotze per­so­nes fa un informe sobre les emis­si­ons de CO2 que pro­du­eix l'empresa -i que van des del tras­llat de la brisa del raïm fins als viat­ges de pro­moció que es puguin fer arreu del ter­ri­tori o a l'estran­ger, pas­sant pel tipus de tap de les ampo­lles o per la com­pa­nyia de llum, entre mol­tes coses. Per faci­li­tar aquesta aposta, Ecco­ciwine ha bus­cat tots els proveïdors pos­si­bles amb la mateixa filo­so­fia. “Hem anat per aquest camí perquè ens interessa ser ecològics.”

Un cop ava­lu­ada la quan­ti­tat de gasos eme­sos, es bus­quen tots els recur­sos pos­si­bles en cada sec­tor per rebai­xar la pol·lució i per pujar el nivell per com­pen­sar-ho. No és una casu­a­li­tat, doncs, que el celler s'hagi ubi­cat en la finca de Can Tor­ras de Sant Martí Vell, envol­tada pels bos­cos de les Gavar­res, que “xuclen carbó”, explica Lar­deux, que hi afe­geix que hi va haver un tre­ball de neteja dels bos­cos de les dues fin­ques per on s'escam­pen les vinyes. Els anys que no poden com­pen­sar finan­cen uns pro­gra­mes de com­pen­sació en altres llocs, però de moment, segons explica Lar­deux, això només ha hagut de pas­sar un any dels qua­tre que està en fun­ci­o­na­ment. Tam­poc no és una casu­a­li­tat que no hi hagi recs i que l'única forma de regar les vinyes sigui l'aigua de la pluja, o que les par­cel·les de vinyes esti­guin enca­ra­des al nord acon­se­guint forts con­tras­tos de tem­pe­ra­tura entre nit i dia, i que les vari­e­tats de raïm plan­ta­des no siguin autòcto­nes.

Uns estu­dis durant un any pre­vis a la sem­bra que es van fer del sòl i de la cli­ma­to­lo­gia de la zona van deter­mi­nar uns paràmetres segons els quals van veure quins eren els ceps ade­quats per plan­tar en 5.000 peus per hectàrea, que és del que dis­po­sen. Així, es va con­cloure que calien ceps de madu­ració més llarga -això explica per què la verema a Ecco­ciwine acaba més tard que a la majo­ria de cellers- i més típics de la zona de Bor­deus i del sud-oest de França més a prop de Tolosa. Aquest és el cas per exem­ple del mar­se­lan, una vari­e­tat de l'altra banda dels Piri­neus. De fet, tot just dilluns pas­sat es va aca­bar la collita, amb la recol·lecció del raïm blanc.

Aquesta dependència dels fac­tors mete­o­rològics fa que cada any la pro­ducció oscil·li. Enguany, la sequera que hi ha hagut durant la pri­ma­vera i l'estiu ha pro­vo­cat una bai­xada de gai­rebé un 40% del ren­di­ment en la pro­ducció, de manera que es pre­ve­uen unes 60.000 ampo­lles. Mai tenen una pro­ducció molt alta: és una pro­ducció limi­tada amb rams de raïm amb molta con­cen­tració i en prin­cipi tenen un quilo i mig per peu.

Ecco­ciwine pre­senta qua­tre vins dife­rents: l'Eccoci rosat, l'Eccoci blanc, i dos de negres, l'Eccoci Pre­mium i l'Eccoci Super Pre­mium. Actu­al­ment, només el 30% de la seva pro­ducció es queda a Cata­lu­nya; tota la resta, marxa cap als Estats Units -un 30%-, cap a Hong Kong i la Xina -10%- i cap a Europa -10%-. De totes mane­res, entre els seus plans de futur, a banda de con­so­li­dar el que tenen i donar-se a conèixer, aspi­ren a repar­tir la pro­ducció a parts iguals entre Europa, Àsia i els EUA.

Ecco­ciwine no pensa ampliar el celler, segons explica el seu admi­nis­tra­dor, fent èmfasi en la tasca con­junta de tots els tre­ba­lla­dors. Un equip de sis per­so­nes -entre les quals hi ha el mateix Ler­doux i l'enòloga Anna Baqués- que poden “ges­ti­o­nar molt bé” aques­tes hectàrees, però que ho tin­drien més difícil si la superfície es dupliqués: “El celler no tin­dria capa­ci­tat per enca­bir-ho tot.” El que es vol, insis­teix Ler­doux, és con­so­li­dar-se i con­ti­nuar amb la mateixa filo­so­fia que els ha dut fins aquí i que rei­vin­di­quen amb el nom del vi: Eccoci, que vol dir “Som aquí”.

Les ampolles de vi d'Eccociwine esperen al celler a ser etiquetades fins que es coneix el seu destí. Llavors aniran en anglès si marxen als EUA o a Àsia o en català, a partir de l'any que ve, si van a Europa. Fins ara, a aquesta darrera destinació arribaven en castellà, però l'empresa ha decidit canviar-lo pel català ja que no té mercat a l'Estat fora de Catalunya.
Facturació
1,2 M€
Treballadors
6
Any d'inici
2003

Lluitar contra les malalties

Un dels altres aspectes que cal tenir en compte a l'hora de fer una aposta per un producte ecològic és com tractar les malalties que afecten les vinyes, com ara el fong míldiu, que es desenvolupa de manera endèmica quan les condicions climatològiques ho permeten i que fa que les fulles caiguin i la planta no sintetitzi correctament. L'ampliació de la gamma de productes ecològics que lluiten contra aquestes plagues ha facilitat la tasca a Eccociwine. Així mateix, un dels avantatges d'aquest celler és, segons explica Lardoux, el fet que no hi hagi veïns viticultors, per evitar focus de contaminació provinents de tercers. “Els problemes són nostres i no del veí”, exemplifica l'administrador, que afegeix: “Invertim molt per fer un desenvolupament raonable i a llarg termini.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.