Qui deia por?

El ral·li nada­lenc, després de l'atu­rada de final de desem­bre per la falta d'acord sobre l'ano­me­nat fis­cal cliff o abisme fis­cal als Estats Units, s'ha allar­gat fins al gener. La pre­gunta clau és si aquesta tendència és sos­te­ni­ble i la nos­tra res­posta és que sí.

Els mer­cats euro­peus hau­rien de con­ti­nuar estant ben man­tin­guts i només hi apre­ciem certs ris­cos, de moment limi­tats, a final de febrer, amb els resul­tats del procés elec­to­ral italià (espe­rem victòria d'una coa­lició de cen­tre­es­querra, segons el mer­cat) i amb la nego­ci­ació sobre el límit de deute dels Estats Units. Men­tres­tant, espe­rem poca rellevància de la pròxima reunió de l'Euro­grup (Eco­fin 7 i 8 de febrer) per dis­cu­tir sobre el pres­su­post euro­peu. Con­ti­nu­a­rem estant atents als indi­ca­dors macro­e­conòmics avançats, tant a Europa com als Estats Units, i con­ti­nuem espe­rant un dete­ri­o­ra­ment de l'acti­vi­tat en el quart tri­mes­tre del 2012 i una recu­pe­ració a par­tir del pri­mer i el segon tri­mes­tre.

Les for­tes puges dels mer­cats des dels mínims de juliol del 2012, així com la feble recu­pe­ració econòmica esti­mada del 2013 obli­guen a ser espe­ci­al­ment selec­tiu. La falta d'alter­na­ti­ves d'inversió juga a favor de la renda vari­a­ble.

Nosal­tres cen­trem les nos­tres apos­tes del curt ter­mini en l'Íbex 35, i en el sec­tor ban­cari perifèric. Entre les raons que ens hi impul­sen hi ha, en el cas de l'Íbex 35, el seu més gran poten­cial en relació amb la resta de mer­cats euro­peus i nord-ame­ri­cans (amb expec­ta­ti­ves de créixer un 7% en relació amb un 4%), i la millora en el mer­cat pri­mari que hau­ria de com­por­tar una recu­pe­ració de l'accés al crèdit i el crei­xe­ment. A més, l'Íbex 35 és l'índex que acu­mula les revi­si­ons de bene­fici per acció i de valo­ra­ci­ons més inten­ses, i l'únic que ja se situa per sota de la nos­tra esti­mació, fet que fa aug­men­tar les pos­si­bi­li­tats que ja haguem pas­sat el pit­jor. Les valo­ra­ci­ons del con­sens al San­tan­der, BBVA i Telefònica estan entre un 15% i un 25% per sota de les nos­tres.

Pel que fa als bancs perifèrics, cal tenir en compte la millora en les ràtios perquè es con­si­de­rarà la reca­pi­ta­lit­zació a par­tir del 2013. Aquest mer­cat con­ti­nua infra­pon­de­rat i els títols con­ti­nuen sent rela­ti­va­ment més barats, de manera que és on es veuen més pos­si­bi­li­tats de millora de bene­fi­cis en vista de la fre­nada en el risc d'aug­ment en la regu­lació, la millora en l'accés al mer­cat pri­mari i en el crèdit i la pos­si­bi­li­tat d'una devo­lució anti­ci­pada de les LTRO o ope­ra­ci­ons de refi­nançament a llarg ter­mini.

Perquè aquesta millora de per­cepció a l'Estat espa­nyol es con­firmi, les claus seran l'exe­cució fis­cal, el ritme de refi­nançament sobirà, que té els ven­ci­ments més impor­tants a l'abril, al juliol i a l'octu­bre; la pos­si­ble bai­xada del ràting i l'efecte de l'aixe­ca­ment de la pro­hi­bició de les posi­ci­ons cur­tes el 31 de gener.

I què passa amb la petició d'ajuda finan­cera? Doncs aquesta con­ti­nua sent la gran incògnita, però la millora en les con­di­ci­ons del mer­cat, amb la rela­xació en els objec­tius de dèficit, fa que no sigui necessària a aquests nivells. La clau serà la reacció si tor­nen les ten­si­ons, però ara com ara la sol·lici­tud d'ajuda sem­bla menys pro­ba­ble que el 2012. De fet, ja s'han cobert un 9,4% de les neces­si­tats de finançament per aquest exer­cici.

En aquest sen­tit, aquesta mateixa set­mana Fitch va des­lli­gar l'evo­lució del ràting de l'Estat (BBB amb pers­pec­tiva nega­tiva des del juny pas­sat) a la sol·lici­tud d'assistència finan­cera i va asse­nya­lar que les claus que cal vigi­lar són l'evo­lució de l'entorn econòmic i del dèficit, a més del cost que cal­gui assu­mir deri­vat del procés de rees­truc­tu­ració bancària. Hi estem d'acord.