Gran angular

DE MEMÒRIA

La indústria abans de 1750

Difícilment les indianes haurien pogut tenir el significat que van tenir sense la prèvia existència d'una societat en què les indústries –moltes– tenien un paper rellevant des de feia segles. El treball aplicat a les indianes era, d'entrada, el disseny, l'estampació. I la comercialització fins a punts ben allunyats de l'altre costat de l'Atlàntic

La idea que la industrialització de Catalunya comença a partir de 1750, amb la indústria cotonera de les indianes, és una idea molt difosa i molt generalment admesa. Sovint, va acompanyada d'una altra idea que també té molta força: des dels anys 1970, estaríem immersos en el que se n'ha dit desindustrialització o terciarització. Però aquestes dues idees serveixen ben poc per entendre la realitat de l'economia catalana.

D'entrada, sembla difícil pensar que un país pugui esdevenir una societat industrial en tan pocs anys. És cert que aquest seria el cas de Califòrnia, o d'Austràlia, però aquests països són, de fet, continuacions de l'Europa industrial (fins i tot, continuacions de la Catalunya industrial: vegeu: W.A. Douglas: The Catalan factor in Australian immigration history. Melbourne, 1992).

Difícilment les indianes haurien pogut tenir el significat que van tenir sense la prèvia existència d'una societat en què les indústries -moltes- tenien un paper rellevant des de feia segles. El treball aplicat a les indianes era, d'entrada, el disseny, l'estampació. I la comercialització fins a punts ben allunyats de l'altre costat de l'Atlàntic. Com fan les multinacionals de la indústria catalana de la moda al segle XXI: dissenyen, dirigeixen la producció, no teixeixen però sí comercialitzen. Fins lluny.

Abans de 1750, les necessitats alimentàries de la població catalana (la manca de blat) l'orienten cap a la producció de béns destinats a l'exportació, amb l'objectiu d'importar aliments. Els béns destinats a l'exportació són, en bona part, productes resultants de processos industrials.

En primer lloc, Catalunya exporta alguns productes que responen a la necessitat de vestir o calçar. Els draps o teixits de llana, fabricats amb una matèria primera, la llana que, en bona part, és importada. Les espardenyes, usades per pagesos i ciutadans, que seran, també, calçat militar. En segon lloc, productes metal·lúrgics destinats a la construcció, la guerra, la navegació o l'agricultura. Durant vuit segles, les fargues catalanes fabriquen productes molt diversos, que, passant pels serrallers i altres, són, en part, exportats. Des de peces de les construccions –per exemple, les reixes de la catedral de Notre Dame de París- fins a armes blanques i de foc, els pedrenyals, famosos a tot Europa i a Amèrica. Passant per les eines necessàries per a la construcció de vaixells, o els treballs a pagès.

En tercer lloc, la indústria catalana d'abans de 1750 fabrica, també, envasos i taps, canonades, bótes i molts altres estris, de vidre, de ceràmica o de suro, plom, fusta. Al 1956, la Hispanic Society de Nova York va començar a parlar del Barcelona glass in Venetian style dels segles XVI i XVII. Les rajoles –i les teules- catalanes han esdevingut una icona. Els taps seran, al XIX, la gran indústria exportadora.

Catalunya ha fabricat històricament –i segueix- una gran quantitat de vehicles de transport. Especialment, la fabricació dels vehicles necessaris per al comerç internacional: naus de totes les mides i de tots els models, que es produïen, en bona part, a les drassanes. I, també, els estris per al transport per terra dels traginers, els arreus dels animals, fabricats a partir de les pells subministrades per les adoberies, i els carretons, carros, carrosses, fabricats per fusters, manyans i carrossers.

Una altra necessitat que ha satisfet la indústria catalana d'abans de 1750 és la de subministrar suports per a l'escriptura, la lectura i les imatges. Després de la pedra i del pergamí, el gran suport ha estat, fins fa poc, el paper. La fabricació de paper per posar-hi lletres i fer-ne llibres, però també per embolicar, ha format part, també, de les exportacions catalanes. Caldria afegir-ne, encara, moltes altres: els preparats medicinals dels apotecaris, els instruments musicals, els rellotges, entre d'altres productes.

L'estudiós Fedor Ganz

Un dels estudiosos que han explicat que la indústria catalana és anterior a 1750 és Fedor Ganz, un lletraferit alemany, nascut a Hamburg, futur traductor de la Unesco. En un llibre seu de 1934, llegim: “Des del segle XIII, la manufactura de teixits de llana establerta a Catalunya ven els seus productes a Anglaterra, Holanda i a les mateixes ciutats italianes.” I, reblant el clau: “Com a Itàlia, l'incipient capitalisme comercial ja havia començat a crear manufactures mentre a la resta d'Europa predominaven les formes precapitalistes de producció.” Això: capitalisme i indústria, molt aviat, a Catalunya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
ECONOMIA

L’Espai Agrari de la Baixa Tordera vol una planta per compostar les restes vegetals de la pagesia

Palafolls

L’impacte dels líders empresarials en la volatilitat de les accions

PROFESSOR ECONOMIA I EMPRESA UNIVERSITAT DE GIRONA, EMPRENEDOR I EXPERT EN GESTIÓ DE CRISI I DESENVOLUPAMENT DE NEGOCI
economia

Aprovada la rebaixa temporal de l’IVA del oli del 5% al 0% des de l’1 de juliol

madrid
Economia

La producció de pera caurà un 33% respecte el 2023

Lleida
Toni Bramon
President del Col·legi d’Arquitectura Tècnica de Girona (CATGI)

“La inestabilitat política ha fet disminuir la inversió pública”

Girona
TURISME

Bon pont per a l’hostaleria i inici oficiós de l’estiu

girona
ECONOMIA

Els hotels catalans superen els dos milions de persones allotjades al maig

Barcelona
unió europea

Brussel·les acusa Apple d’incomplir la llei europea de competència amb l’App Store

barcelona
Carme Ponsa
Presidenta del Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme

“El Maresme turístic ha de ser més conegut internacionalment”

Malgrat de Mar