Els camins del metall són infinits

Fondre un metall per donar-li nous usos. El reciclatge. Aquest concepte popularitzat fa dues dècades, en el cas dels metalls, és antiquíssim. Els conflictes bèl·lics moderns han estat grans proveïdors de desferres, que s'han revenut per apaivagar la necessitat de les postguerres. A l'inici dels anys quaranta, els camps de conreu de Corbera d'Ebre eren pura devastació a causa de les bombes, però s'hi trobava amb facilitat metralla, bales... Els veïns les portaven a la botiga de queviures de la família Altadill Clua, on els compraven i bescanviaven per menjar.

Natàlia Altadill Pallés és la directora d'operacions de Hierros Altadill, que encara té la seu central al mateix terreny on el seu avi va començar a amuntegar i revendre el rebuig de la guerra. “Era un gran comerciant de vi i oli. Quan va arribar la ferralla va arrencar la vinya per fer-hi lloc.” D'ençà d'aleshores, l'empresa ha crescut fins tenir mig centenar de treballadors i tres plantes de tractament de ferralla.

L'expansió la va iniciar la segona generació, amb Josep Altadill al capdavant, que la va especialitzar en el desballestament industrial i de grans estructures. En els darrers temps, entre els seus projectes més destacats hi ha el desmuntatge de l'antiga seu de La Tabacalera de Tarragona, el desballestament de l'antic pont de la via del tren de Tortosa, de les parts metàl·liques de la muralla medieval del castell de la Suda de Tortosa, i de la via ferroviària entre Balaguer i el Pont de Suert. “Estem especialitzats en valoritzar, de més a menys, tots els elements metàl·lics: alumini, coure, llautó, ferro, acer inoxidable...”, explica Natàlia Altadill. Cada estructura per desmuntar disposa d'un projecte minuciós. S'hi compta el valor de tot el metall de l'estructura i es preveu com cal desmuntar-la amb seguretat per a les persones i el medi ambient. L'empresa també desfà els residus constructius no metàl·lics, que porta a les deixalleries especialitzades. Actualment, desmunten una sèrie de transformadors de 300 tones a les centrals nuclears d'Ascó i Vandellòs. També desballesten quinze torres d'alta tensió situades al País Valencià.

Cent mil tones de ferralla van passar per les mans d'aquesta empresa l'any passat. A les plantes de tractament de Corbera d'Ebre i Perafort -on, entre altres, donen servei a les empreses del polígon petroquímic tarragoní- classifiquen, premsen, cisellen i preparen el metall que han comprat. Després, el venen a foneries per donar-li nova vida en tota classe d'objectes produïts per la indústria.

Abans de la crisi i durant els anys de la puixança de la construcció, l'Estat espanyol era deficitari en matèries primeres com el metall. “El ferro es reaprofitava tot per a la construcció i l'automoció, però ara el mercat està col·lapsat per un excés de competència: hi ha moltes empreses i poca ferralla.” Tot i que la llarga trajectòria de Hierros Altadill els ajuda a navegar en bones condicions enmig de la tempesta, aquesta empresa ja ven actualment el 30% de la desferra a foneries europees. Ara, la destinació final són els països amb economies en creixement, com la Xina i l'Índia. “Hi fa falta de tot: alumini, inoxidable...” I no sols la demanda ha caigut a l'Estat espanyol, també l'oferta. Hierros Altadill concentra el reciclatge de vehicles a la planta de Gandesa. És centre autoritzat per fer-ne les baixes administratives i descontaminar-los. “Els cotxes s'aprofiten fins al final, però si abans entraven un miler cada any i alguns eren relativament nous, ara amb prou feines en tramitem el desballestament de 600.”

A Hierros Altadill són optimistes: “Estem rodejats de metalls, que tard o d'hora es reutilitzaran.” Alguns de ben curiosos. Fa uns anys i a la planta de Corbera, enmig de la desferra comprada a uns pescadors, un operari va trobar una bomba. No era com les dels anys quaranta: avisats els artificiers, van descobrir que era una bomba falsa, provada per l'actual l'exèrcit espanyol. També va acabar reciclada.