La crisi empeny el tèxtil a un retorn a la producció local
Les comandes cada cop més petites i la necessitat de servir amb rapidesa afavoreixen la fabricació de proximitat
El cost del transport i l'encariment de la mà d'obra a l'Àsia conviden a produir de nou aquí
El sector tèxtil va ser una de les primeres activitats a fer les maletes i portar la seva producció més enllà de les fronteres a la recerca d'un abaratiment de costos. Un procés que ve de lluny i que va intensificar-se en la dècada passada per, un cop instal·lats en la crisi, iniciar un camí de retorn que ara sembla consolidar-se.
“Hi ha una certa relocalització perquè les empreses estan tornant a la proximitat”, diu Alejandro Laquidain, president del Consell Intertèxtil, que afegeix: “És una percepció que, encara que no tant en el tèxtil industrial, és a dir, els fabricants de teixits, sí que veiem clarament en la confecció final de roba per vestir o per a la llar.” Un retorn a la proximitat que no vol dir necessàriament una tornada a la producció en el mercat espanyol, que també, sinó a llocs més propers com Portugal, l'àrea del Magrib, Turquia o l'Est d'Europa.
“La immediatesa i els tiratges curts són dues característiques bàsiques en la producció d'avui en dia, i això és difícil de trobar a l'Àsia, on has de demanar produccions molt grans per aconseguir un veritable abaratiment de costos”, afegeix Laquidain. Un cost de transport cada cop més elevat i una mà d'obra ja no tan barata en el continent asiàtic són dos factors també a tenir en compte en aquest procés de relocalització, com igualment ho és el tancament dels mercats financers. “Aconseguir cartes de crèdit per fer comandes fora s'ha fet més difícil i, per tant, has d'aconseguir que els proveïdors et facin de banca amb tiratges més curts”, afirma el president de la patronal tèxtil, que, finalment, cita la qualitat com un altre punt que facilita el retorn de la producció. “Fabricar a fora ja no surt tan a compte, excepte per a les grans multinacionals que tenen moltes vendes a l'estranger”, assegura Laquidain.
Estudi per avaluar-lo
Per avaluar l'abast del procés, el Consell Intertèxtil i el Ministeri d'Indústria han impulsat un estudi que mirarà de quantificar el volum de la producció que en els últims anys ha retornat a les fàbriques espanyoles. Segons les dades de la patronal del sector, des de la dècada passada dels 80 l'activitat tèxtil ha perdut gairebé el 50% de la seva estructura.
“Seria bàsic que la relocalització, que no només es dóna en el camp del tèxtil, portés una reindustralització del país, perquè un país necessita indústria per funcionar bé”, assegura Laquidain, que troba a faltar voluntat política per aconseguir-ho.
Escàs suport institucional
El sector tèxtil ja fa anys que busca en l'exterior les comandes que no troba en el mercat interior. “Nosaltres ja fa temps que tenim claríssim que l'única sortida són les exportacions, perquè el mercat espanyol està baixant des del 2007”, comenta Alejandro Laquidain, president del Consell Intertèxtil. En els últims cinc anys, les exportacions del sector tèxtil i de la confecció han crescut un 28,3%, fins als 3.820 milions d'euros, en un context de caiguda del volum de negoci del sector del 18% (vegeu quadre adjunt). Laquidain, això no obstant, lamenta l'escàs acompanyament que les institucions estan donant a aquest procés: “L'Icex no sembla gaire interessat a fer promoció internacional i ACC10, simplement, dedica tot el seu pressupost a mantenir la seva estructura.”
