Incorregibles

El deute públic espa­nyol ha aug­men­tat 6.368 mili­ons d'euros al mes de juny (212 mili­ons dia­ris) i ja se situa en el nivell més alt des del 1910, amb un 90,3% del PIB, la qual cosa vol dir que l'Estat espa­nyol té un pas­siu de 943.702 mili­ons. Si tenim en compte que només fa qua­tre anys i mig el pas­siu era de 436.000 mili­ons (40,2% del PIB), sem­bla evi­dent que la situ­ació és alar­mant. Però les pre­vi­si­ons del govern espa­nyol encara ho són més, atès que cal­cula que el 2016 el dèficit de l'Estat pot ser del 100% del PIB.

A les pàgines d'eco­no­mia d'un diari no hi cor­res­pon par­lar de les raons iden­titàries i morals que expli­quen el sen­ti­ment inde­pen­den­tista. Per tant, aquí em refe­riré única­ment a alguns aspec­tes recents que defi­nei­xen els governs espa­nyols com a incor­re­gi­bles des del punt de vista de la seva inca­pa­ci­tat per admi­nis­trar amb sen­sa­tesa els béns públics.

Escric aquest arti­cle l'endemà de poder lle­gir a l'apar­tat d'anun­cis i lici­ta­ci­ons del BOE que el govern espa­nyol es gas­tarà exac­ta­ment 344.614 euros en una escola exclu­siva per als fills dels mili­tars i el mateix dia que el diari El Punt Avui informa dels 6.519 mili­ons d'euros de què encara dis­po­sen al Minis­teri de Defensa. Són uns diners que, segons el Cen­tre Delàs, puja­rien a 16.000 mili­ons si s'inclo­gues­sin totes les par­ti­des que s'impu­ten a altres minis­te­ris. Però la sor­presa que ens pro­por­ci­ona el magnífic repor­tatge de Sergi Picazo aug­menta quan baixa al detall de les par­ti­des d'aquest pres­su­post: 63.071 euros per man­te­nir una pis­cina, 461.780 euros per a pagar esta­des d'estiu a mili­tars, 1.880.338 euros en publi­ci­tat, 74.419 euros en dis­tin­tius de gala i un llarg etcètera de “luxes” per l'estil. No vol dir res que línies del TAV cons­truïdes recent­ment hagin tan­cat per manca d'usu­a­ris, que el dèficit d'ADIF aug­menti cada dia i que con­ti­nuem tenint una via única en la línia de Puig­cerdà i en trams de Tar­ra­gona a Cas­telló. El govern espa­nyol con­ti­nua pri­o­rit­zant la cons­trucció de línies noves cap a Galícia i Por­tu­gal, amb un futur pre­vi­si­ble, i per­se­vera en l'absurda idea de per­fo­rar el Piri­neu per Can­danchú cap al no-res, abans de fer el cor­re­dor medi­ter­rani.

Mal­grat la dis­bauxa pres­su­postària que ens ha dut on som, el govern espa­nyol no can­via de polítiques i per­se­vera en la falsa afir­mació segons la qual les cul­pa­bles del dèficit són les comu­ni­tats autònomes, però la rea­li­tat és molt dife­rent ja que el 76% del deute cor­res­pon a l'admi­nis­tració espa­nyola. És veri­tat que cata­lans, valen­ci­ans i bale­ars som els més endeu­tats però cal dema­nar-se si sense el dèficit fis­cal de què som objecte la situ­ació seria la mateixa. I la res­posta és clara­ment nega­tiva.

I paral·lela­ment a la situ­ació des­crita i a tants i tants exem­ples poc edi­fi­cants, hi ha minis­tres que mani­fes­ten la seva pre­o­cu­pació per la marca España i ens acu­sen als cata­lans de ser els res­pon­sa­bles de la seva mala imatge. Són incor­re­gi­bles!