Ho atura Europa
El Tribunal Europeu dels Drets Humans ajorna el desallotjament del bloc de Salt
Una festa durant la nit, emoció i plors al matí
Ni el jutjat d'instrucció ni l'Audiència de Girona, ni el Tribunal Constitucional. Ha estat el Tribunal Europeu dels Drets Humans qui va aturar ahir de manera sorprenent el desallotjament del bloc de Salt. La notícia va provocar un esclat d'eufòria tan bon punt es va saber, pocs minuts després de les vuit del matí, i quan més d'un miler de persones ja estaven concentrades al bloc per aturar el desallotjament.
El també conegut com Tribunal d'Estrasburg, sense entrar al fons de la qüestió, va respondre així al recurs presentat fa quinze dies per l'advocat de la PAH, Benet Salellas, demanant que s'aturés el desallotjament perquè atemptava contra drets fonamentals reconeguts a escala internacional pel Conveni Europeu de Drets Humans. “Peticions humanitàries en termes de la protecció dels infants i del domicili de les famílies que viuen al lloc”, explicava Salellas. El tribunal europeu ha donat ara un termini de vuit dies a l'Estat espanyol –fins al 24 d'octubre– perquè expliqui quines decisions ha adoptat per assegurar el dret a l'habitatge de les famílies, sobretot dels infants que viuen al bloc i, mentrestant, posposa el desallotjament com a mínim fins al 29 d'octubre. Concretament, en la resolució de la secció tercera del tribunal es fa esment dels articles 34, 3 i 8 d'aquesta convenció, que fan referència a l'acceptació de demandes individuals, al fet que ningú pot ser sotmès a tractes inhumans o degradants, i que tota persona té dret al respecte del seu domicili.
L'advocat de la PAH havia demanat la suspensió del desallotjament sobre la base de dues de les tretze famílies que viuen al bloc i que es van poder empadronar.
A conseqüència de la resolució europea, el jutjat d'instrucció número 3 de Girona va decretar ahir mateix la suspensió del desallotjament. En les diligències prèvies, el magistrat del jutjat d'instrucció 3 de Girona, Domingo Sánchez Puerta, exposa que suspèn el desallotjament després de rebre de mans de l'advocacia de l'Estat la resolució cautelar del Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg. “Vista la competència d'aquest jutjat, procedeix suspendre l'execució del desallotjament previst”, recull la diligència, en què s'assenyala que aquesta suspensió es fa a efectes de decidir sobre la possible represa de l'execució a partir del dia 30 d'octubre. Tot això, “sense perjudici de les decisions que puguin adoptar instàncies superiors”. A partir d'ara, explicava Salellas, “caldrà veure què acredita i què fa el govern espanyol, que és en principi l'interlocutor internacional en el Tribunal dels Drets Humans”, i afegia que esperava que “aquesta decisió comenci a corregir” aquelles actuacions de “jutges, fiscals i autoritats espanyoles i catalanes que desatenen de forma reiterada i sistemàtica les invocacions al dret a l'habitatge i al domicili”.
Des de la PAH, el portaveu de l'Obra Social, Pau Llonch, demanava que aquesta resolució europea estableixi precedent i serveixi per obrir el diàleg entre la PAH i la Sareb: “Fa molts dies i setmanes que intentem reunir-nos amb la Sareb, que és la responsable i titular del bloc, i no hi ha hagut manera. Pensem que aquesta sentència ha de servir, sobretot, perquè s'asseguin d'una vegada”, deia el portaveu.
Lluita política
En aquest sentit, Llonch va insistir que des de la PAH s'entén que “la lluita” en el bloc de Salt “no és jurídica” sinó política i que la Sareb “és un instrument polític que ha creat el govern espanyol i els seus pisos han de ser un parc públic de pisos”. Per això Llonch explicava que la PAH no és partidària de solucions particulars, sinó de col·lectives, i per tant, polítiques, i va recordar que la Sareb està finançada en un 45% amb diners públics i que té gairebé 15.000 pisos buits a Catalunya. La PAH vol lloguers socials per al bloc de Salt i “per a la resta dels de l'Obra Social, perquè s'hi pugui viure dignament”.