Tretze casos familiars
Les persones que viuen al bloc de Salt agraeixen les mostres de suport rebudes i mostren la seva alegria un cop s'assabenten que el desallotjament està aturat
La notícia els sorprèn a primera hora del matí, després d'uns dies de nervis i amb una multitud de gent congregada al voltant de l'edifici ocupat des de fa més de sis mesos
Van ser les abraçades i els inicis dels plors que van posar en evidència que alguna cosa passava. Havia arribat alguna informació cabdal a mans de l'advocat de la PAH, Benet Salellas. Eren pocs minuts després de les vuit del matí i centenars de persones restaven a fora del bloc de Salt. Entre elles hi havia la Doris i la Mariama, dues de les dones que viuen al bloc i que s'abraçaven a altres membres de la PAH Girona amb cara d'haver-se tret un gran pes de sobre. L'advocat els acabava de comunicar que el Tribunal d'Estrasburg havia ordenat aturar el desallotjament. “Estem molt emocionats. Ara comença una nova història i seguirem lluitant per aconseguir uns drets socials reals per a tothom”, afirmava la Doris poc després de conèixer la notícia. Emoció i gratitud als centenars de persones que s'havien traslladat des de diferents indrets de Catalunya, sobretot, i de la resta de l'Estat. “Gràcies per tot el suport que hem rebut”, repetia també la Bouchra, embarassada i que viu amb el marit i el fill de set anys a l'edifici i que ahir s'enfrontava al tercer desallotjament en dos anys a Salt. “Avui, he dormit una mica, però el meu marit, no i el nen, ahir, estava una mica preocupat, però ara ja no”, hi afegia aquesta dona de 30 anys que va arribar a Salt procedent del Marroc l'any 2005 en un procés de reagrupament familiar. El seu marit, que treballava en el sector de la construcció, es va quedar a l'atur i fa quatre anys que no treballa de manera contínua. “Els darrers dies hem tingut molta pressió, molta feina; ara celebrem la notícia”, explicava la Bouchra, a qui, de tant en tant, se li escapava una llàgrima. I a la Jariya i la Mariama, dues dones procedents de Gàmbia que viuen al bloc amb els seus fills respectius. La Jariya, de 37 anys, amb dos fills de 15 i 4 anys i amb el marit a Gàmbia, on va tornar fa un any i mig després de quedar-se a l'atur i on té també dos fills més. Ella va arribar a Salt el 1998 i, fins aquest mateix any, treballava fent tasques de neteja, però ara ja no. No es podia pagar un habitatge i unes amigues li van parlar del bloc de Salt, on es va traslladar fa quatre mesos. Un cas semblant al de la Mariama, de 24 anys i amb tres nens, que fa tres mesos va anar a viure al pis després que el seu home també marxés a treballar fora.
La presència majoritària femenina al bloc de Salt és una constatació. De fet, quan parlen de les decisions de grup, la portaveu de la PAH-Girona, Marta Afuera, sempre parla en femení. La Núria n'és una altra de les ocupants. És al bloc amb els seus fills de 14 i 15 anys des del juliol passat. Explicava que ha recorregut totes les institucions buscant una sortida, però que, a Girona, el tema de l'habitatge està molt malament. “No hi ha pisos socials. Estan plens”. La Núria, de 45 anys, relatava que fa nou anys que és a Girona i que les institucions l'han ajudat molt en altres temes, però que pel que fa a habitatge és molt difícil. “La notícia és un respir. Confio en la justícia de fora, no en la d'Espanya.” I hi afegia: “El que fan és immoral.” Una altra dona, la Míriam, de 31 anys, que ocupa un dels pisos on viuen quatre joves, deia, amb llàgrimes als ulls i la veu entretallada, que sobretot s'alegrava de la decisió del tribunal europeu pels nens i les famílies.
Totes aquestes dones explicaven la seva història en una roda de premsa multitudinària i improvisada a la part del darrere del bloc ocupat. El mateix espai on la nit anterior s'havia col·locat un escenari per als concerts i on, habitualment, campen quatre gallines i un gall (que han batejat amb el nom de Torramadé, cognom de l'alcalde de Salt). De soroll de fons, els crits i els xiulets a l'altra banda del carrer del més de miler de persones que celebraven la notícia.