Satisfacció incompleta
L'economia espanyola creix un 0,1% en el tercer trimestre i surt tècnicament de la recessió
La millora es deu en gran part a les exportacions
Continuen a la baixa, en canvi, la demanda interna i l'ocupació
L'Estat espanyol ha sortit tècnicament de la recessió. Entre els mesos de juliol i setembre, el producte interior brut (PIB) ha crescut un 0,1%, el primer creixement després de nou trimestres consecutius a la baixa. La dada és encoratjadora, però alhora dóna peu a múltiples interpretacions, no totes positives. El govern del PP va fer servir i farà servir la xifra per envalentir-se i argumentar que s'estan recollint els fruits de les reformes, però nombroses veus, com ara la dels sindicats, alertaven ahir que una cosa és l'estadística i l'altra, la seva translació al món real, que sempre és més lenta. A més, la lletra petita del butlletí econòmic publicat ahir pel Banc d'Espanya inclou evolucions encara preocupants, com ara la del mercat laboral, la demanda interna i les inversions.
L'organisme dirigit per Luis María Linde va celebrar ahir la “millora gradual que s'observa des de principi d'any, en un entorn caracteritzat per un cert alleujament de les tensions financeres i un augment de la confiança”. De tota manera, cal destacar que, com és habitual des de fa mesos, el canvi de tendència s'explica gairebé per una única variable: les exportacions.
Davant l'estancament del mercat domèstic, moltes empreses veuen com vendre a l'estranger és l'única manera de sobreviure, i és per això que el creixement del PIB es va recolzar en la major aportació positiva del sector exterior (0,4 punts percentuals). La demanda interna, en canvi, continua caient i registra un retrocés semblant als dels trimestres anteriors, del 0,3%.
Avenç però “dèbil”
Malgrat el signe negatiu, l'indicador amaga una bona dada, i és que el consum de les llars va tornar a créixer en el tercer trimestre, avançant un 0,1%. De nou, llums i ombres: el Banc d'Espanya mateix reconeix que el consum de les famílies millora però està marcat per “una debilitat” que atribueix al continuat descens de la renda disponible, la pèrdua de valor de la riquesa de les llars i l'encara alt nivell d'endeutament. Tampoc hi ajuda l'elevat atur. Així, l'ocupació va moderar entre juliol i setembre el seu ritme de descens, amb una caiguda intertrimestral del 0,1% (-3,1% en taxa interanual), xifra que “representa la taxa menys desfavorable des de l'inici de la crisi”.
El Banc d'Espanya no va publicar ahir encara les dades desagregades per comunitats, però Catalunya ja va canviar de signe al segon trimestre, quan el PIB no va avançar ni va caure: va quedar estancat en el 0%.
LA FRASE
Indicadors de doble tall
Un exemple més de les contradiccions que acompanyen cada número el trobem en el mercat laboral. El Banc d'Espanya informa que en el tercer trimestre de l'any van continuar caient els costos laborals com a conseqüència de la “continuació de la moderació salarial”. Això té un efecte directe en la butxaca dels treballadors i, per tant, en el consum, que no acaba d'arrencar. Però l'organisme destaca que aquesta evolució també ha permès avançar en el procés de devaluació interna, el que és “necessari per assegurar la correcció d'alguns dels principals desequilibris de l'economia”.
El banc també explica que les inversions i la despesa de l'administració pública van continuar a la baixa, però destaca “la puixança” de la despesa empresarial en béns d'equip, que hauria crescut fins a un 2% gràcies a “l'efecte arrossegament de les exportacions”. A la zona euro, principal destinació de les vendes exteriors, l'organisme pronostica un avenç del 0,3% entre abril i juny després de sis trimestres de contracció.
