Irlanda, fi de l'emergència

La crisi de l'euro que s'arrossega des de l'estiu del 2010, i que ha dut la moneda única a un pas del col·lapse, i a una severíssima recessió les economies més febles de la zona euro, encara assistides o sota mínims (Grècia, Portugal, Xipre, Itàlia, Irlanda i l'Estat espanyol), tancarà un capítol el dia 15. Un capítol en aparença reeixit. Perquè, diumenge vinent, la República d'Irlanda posarà fi oficialment al programa de rescat per valor de 85.000 milions d'euros que va entrar en vigor fa tres anys a través de la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional (FMI).

Irlanda esdevindrà, d'aquesta manera, el primer país a sortir-ne dels quatre que s'hi van acollir o que van ser forçats a demanar ajuda financera externa en vista de la crítica situació dels comptes públics. A més d'Irlanda, en aquest grup cal incloure Grècia, Portugal i Xipre, sempre que no es consideri que els 41.000 milions d'euros prestats a la banca espanyola –la majoria a Bankia– són un rescat global a l'Estat.

No sense una mica d'optimisme, Enda Kenny, el primer ministre de la República d'Irlanda, va anunciar davant del Parlament, a mitjan mes de novembre: “Sortim del rescat en una posició més forta.” “Encara tenim un llarg camí per recórrer, però és evident que ens movem en la direcció correcta”, va insistir, durant la presentació del pressupost per al 2014, un pressupost restrictiu per setè any consecutiu. Fins ara, entre reducció de despesa i augment d'impostos, Dublín ha endossat als seus nacionals retallades per valor de 28.000 milions d'euros, als quals se n'afegiran 2.500 més a partir de l'1 de gener.

Irlanda surt del programa sense cap condició ulterior. El govern no ha considerat necessari subscriure una línia extra de crèdit per cobrir eventualitats no previstes a hores d'ara. La decisió de l'executiu de coalició del Fine Gael i els laboristes no deixa d'implicar alguns riscos, com han assenyalat fons de l'FMI. La institució que dirigeix Christine Lagarde va suggerir a Dublín que, atesa la imminent sortida als mercats –tindrà lloc durant el gener vinent o bé a principis de febrer–, es podria acollir a la línia de crèdit de 500.000 milions d'euros del nou Mecanisme Europeu d'Estabilitat.

La raó bàsica del consell és que a mitjan any vinent els bancs irlandesos, com la resta dels de la zona euro, se sotmetran a un test de resistència per primera vegada en dos anys. I en alguns sectors financers internacionals es mantenen els dubtes sobre la salut d'aquestes institucions, carregades de passius immobiliaris. Va ser, precisament, l'esclat de la bombolla immobiliària el que va provocar l'enfonsament dels bancs irlandesos.

La ferma decisió anunciada pel primer ministre, Enda Kenny, impedirà a Dublín poder-se acollir a l'esquema de compra de bons del Tresor dels països de l'euro que ha posat en marxa el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, un programa que està condicionat al control continuat de les finances públiques del país que s'hi aculli.

Entre els analistes financers de Brussel·les i Berlín, encara que també de la City de Londres, una operació amb èxit de sortida d'Irlanda als mercats internacionals és d'una importància cabdal. Té un caràcter simbòlic extremament significatiu per a la futura estabilitat de la zona euro. “Berlín i Brussel·les necessiten desesperadament demostrar que el dolorós medicament de dificultats econòmiques que han estat prescrivint durant la crisi del deute sobirà de la zona euro ha funcionat, i Irlanda és la seva millor oportunitat per mostrar que la seva és una història d'èxit”, comenta Hugo Brady, analista del think tank Centre per a la Reforma Europea. “La qüestió fonamental és si el retorn d'Irlanda als mercats serà sostingut.”

Els assajos fets fins ara semblen demostrar que és possible. A mitjan any passat, l'Agència Nacional de Gestió de la Tresoreria d'Irlanda (NTMA, en la sigla en anglès) va llançar bons del Tresor a tres mesos, emissió que li va permetre reprendre el contacte amb els inversors internacionals després de dos anys fora dels circuits.