A remolc dels grans comerços
La demanda dels centres comercials fa canviar els usos de zones destinades a alta tecnologia. Els projectes engegats l'any passat incrementen un 6,4% la superfície dels grans formats
les immobiliàries
Impulsar la instal·lació d'indústries punteres d'alt valor afegit a cavall del sincrotró Alba i de la Universitat Autònoma és l'objectiu principal del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès, un consorci urbanístic format per l'Institut Català del Sòl (Incasòl) i l'Ajuntament. Però una cosa és voler canviar el model econòmic català per fer-lo dependre menys de la construcció i una altra la realitat, i la realitat és que el pla director aprovat inicialment aquest estiu es va impulsar arran de l'interès d'empreses de distribució i fons d'inversió internacionals per la part menys tecnològica: els 104.000 m² de sòl i els 259.746 m² de sostre comercial previstos a la zona.
El projecte ha rebut al·legacions totalment en contra de la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) i onze associacions de comerciants del Vallès -Cerdanyola, Sabadell, Ripollet, Badia, Sant Cugat, Granollers, Palau de Plegamans, Terrassa, Santa Perpètua de Mogoda...-, que consideren que el més beneficiós per a la comarca és la creació d'indústries netes i empreses de noves tecnologies que creïn llocs de treball de qualitat, declaren que no volen “especulació ni polítiques depredadores per a empreses ja establertes” i afirmen que no s'ha tingut en compte que es construiria el major centre comercial d'Europa en una comarca que ja té un gran nombre de centres comercials i de grans superfícies al voltant de la B-30 i la C-58. El pla preveu, a més de la superfície comercial, espai per a empreses lligades a les noves tecnologies i la construcció de més de 4.700 habitatges. També s'espera construir 4.714 habitatges lliures i protegits.
També s'ha acabat recorrent al gran comerç al Baix Llobregat, on a petició de la Generalitat l'Ajuntament de Viladecans va aprovar l'abril de l'any passat la modificació de la zona de Ca n'Alemany, en principi destinada exclusivament per al Parc Aeroespacial i de la Mobilitat de Catalunya, un clúster dedicat al sector aeronàutic. Amb el canvi, es van reservar per a activitats aeronàutiques i de mobilitat els 25.000 m² que ja estaven urbanitzats, mentre que en els 550.000 restants s'hi poden instal·lar tot tipus d'empreses. Es tractava d'adequar l'oferta de sòl a la demanda, i ara per ara la demanda ha vingut de Desigual, per construir-hi una plataforma logística que començarà a funcionar a principis del 2016, i de Neinver, el segon operador europeu d'outlets, que a final de l'any que ve hi obrirà un centre comercial -Viladecans The Styles Outlets- amb 150 botigues, que ocuparan el 12% del sostre del sector.
La patronal Pimec Comerç assenyala que la requalificació de Cerdanyola –l'ampliació en superfície de La Roca Village–, la construcció de l'Outlet de Viladecans, l'ampliació de La Maquinista de Barcelona, l'obertura de l'Outlet de la Jonquera i el macroprojecte del Barcelona World, “mostren decisions polítiques sense precedents que estan sacsejant el model de comerç català i que l'afectaran molt negativament”. Alejandro Goñi, president de l'organització, considera que “el model comercial s'ha sacrificat a les necessitats pressupostàries de la Generalitat, que coincideixen amb les necessitats de les immobiliàries, perquè no hi ha demanda del consumidor que justifiqui aquesta ampliació de l'oferta”: “Estem sorpresos i molt emprenyats, i en cada elecció farem memòria col·lectiva i recordarem als botiguers de cada municipi qui ho ha permès, des de l'Ajuntament, el govern català i el govern espanyol.” “Si això segueix així, potser haurem de canviar la percepció d'on tenim el principal enemic; potser el tenim a casa nostra i no ho sabíem”, hi afegeix.
En un sentit idèntic es pronuncia Miquel Àngel Fraile, secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya, segons el qual les necessitats pressupostàries de Mas-Colell, conseller d'Economia i Coneixement, passen al davant de les polítiques de Felip Puig, d'Empresa i Ocupació, i s'exclama: “No pot ser que la política comercial es faci des de l'Incasòl. No ens podem vendre el país per anar pitjor després!” Fraile explica que els botiguers no s'oposen que al Centre Direccional es reservi sòl comercial per donar servei als habitatges que s'hi construeixin, però sí que remarca que no té cap sentit fer grans superfícies si no fan falta.
Josep Maria Recasens, director general de Comerç, dependent d'Empresa i Ocupació, afirma que “és totalment incert” que la política comercial la dicti l'Incasòl per poder vendre parcel·les que aportin diners a la Generalitat. “La política es porta des del Departament d'Empresa i Ocupació, i en el sentit de preservar el model comercial català amb el criteri que els grans establiments només es puguin situar en les trames urbanes consolidades (TUC)”, assegura Recasens, segons el qual els casos de Viladecans i Cerdanyola són jurídicament totalment diferents. Sobre el parc aeronàutic, explica que el govern actual s'ha vist obligat a aprovar peticions acollides a l'excepció, ara derogada, que el tripartit va fer a la norma que les grans superfícies només es podien instal·lar en trames urbanes consolidades, mentre que a Cerdanyola es tracta de desenvolupar un planejament previst des de fa anys. Un argument en favor dels que lamenten el paper preponderant de l'Incasòl és que l'encàrrec del pla director es va fer directament a l'Incasòl i no al Centre Direccional de Cerdanyola, un organisme en el qual estan presents al 50% l'empresa pública de la Generalitat i l'Ajuntament i que fins llavors havien decidit amb consens tirar endavant l'àrea. El PSC, ERC, ICV i la CUP van criticar el govern de CiU per haver redactat el pla a esquena de l'Ajuntament de Cerdanyola, mentre que la Generalitat ho justifica dient que “el centre direccional constitueix un àmbit d'interès supramunicipal, atenent que el seu desenvolupament forma una actuació d'especial rellevància social i econòmica”.
A més, l'Incasòl destaca que no té engegat cap procés de comercialització de parcel·les de la seva propietat a l'àmbit del Centre Direccional-Parc de l'Alba, que el pla que es tramita manté els usos previstos en el pla parcial aprovat el 2008 -450.000 m² de residencial i 1.448.000 m² per al parc de la ciència, dels quals 262.000 són per a superfície terciària (comercial, oficines i hoteler)-, i que el que es fa és reordenar les activitats per millorar la seva localització, recordant que les superfícies destinades a usos comercials estan ubicades dins l'àmbit de la trama urbana consolidada.
Un cas jurídicament semblant al de Cerdanyola és el del complex turístic i de joc de BCN World, un dels socis del qual és Value Retail i on també es preveu posar una zona comercial. Es construirà en un lloc on des del 1989 -quan es va adjudicar el concurs per construir Port Aventura- es preveuen dedicar 64 hectàrees a serveis públics i usos predominantment comercials. És clar que les previsions urbanístiques es canvien quan es vol. I a vegades a la baixa, com ha passat amb el projecte de centre comercial que la firma Metrovacesa edifica a Reus, que serà operatiu a finals del 2015, gairebé deu anys després d'haver-se començat a impulsar. Ha estat encallat durant anys i dels 41.000 metres quadrats previstos inicialment s'ha passat a 30.000.
Metres a canvi d'una escola.
Els 226.500 m² de centres comercials que l'any passat es van començar a construir o tramitar a Catalunya equivalen al 6,4% dels 3.535.468 m² que segons l'Anuari Econòmic de La Caixa sumen els hipermercats, grans magatzems i centres comercials en funcionament, i a l'1,4% de la superfície comercial total (sumant-hi els 12,5 milions de metres quadrats del petit comerç i els supermercats).
La creació de feina amb la taxa d'atur en màxims i en un sector que des del 2008 ha perdut més de 46.000 llocs de treball, és una de les dades que les administracions destaquen quan presenten algun d'aquestes projectes. L'Incasòl calcula que a Ca n'Alemany els dos projectes en marxa crearan 1.700 llocs de treball; el pla director del Centre Direccional parla de fins a 39.300 llocs de treball entre indústries, comerç i altres serveis; l'ampliació de La Roca Village per fer-hi 40 botigues més, fins a 140, n'ha creat 300, i el Gran Jonquera Outlet&Shopping dóna feina a 450 persones i quan estigui plenament en funcionament s'arribarà a les 600.
Goñi diu, però, que en cap dels estudis que es presenten s'explica quants llocs de treball es destruiran en el petit comerç, contrapartida que es nega des de l'Ajuntament de Viladecans: “El comerç outlet és molt específic, es tracta de la venda de moda de primeres marques de temporades anteriors, un sector pràcticament inexistent a l'àrea metropolitana de Barcelona. La seva arribada situarà Viladecans en el mapa comercial de Catalunya i Espanya i serà un motor d'atracció de visitants.”
Mentre l'interès per invertir en centres comercials creix, les vendes continuen baixant. A Catalunya, l'índex de comerç al detall general va baixar a l'octubre un 1,6% en relació amb el mateix mes del 2012, i al setembre les vendes a les grans superfícies van ser un 1,2% inferiors a les d'un any abans, tot i que les de productes no alimentaris van créixer -no passava des de l'agost del 2012-, un 3,6 per cent.
Dos festius més que probablement triaran els ajuntaments
La llei d'horaris s'haurà de retocar per deixar obrir els mateixos dies que fixa la normativa estatal
Mentre les associacions de comerciants se senten traïdes pel govern, aquest fa canvis legislatius per protegir el petit comerç que troben traves pertot. Sobretot del govern espanyol, que va presentar recurs d'inconstitucionalitat contra article 114 de la llei de promoció de l'activitat econòmica de Catalunya, segons el qual els establiments comercials grans i mitjans només es poden implantar a la trama urbana consolidada dels municipis de més de 5.000 habitants o assimilables a aquests o que siguin capital de comarca. Però també n'hi sorgeixen des de dins. El Consell de Garanties Estatutàries ha emès un dictamen sobre la proposició de llei d'horaris comercials considerant inconstitucional la part que limita a vuit els festius d'obertura comercial, ja que un decret espanyol diu que el mínim són deu.
Josep Maria Recasens destaca que el dictamen dóna suport al govern pel que fa a la limitació a 72 de les hores setmanals d'obertura, enfront de les 90 estatals, i que la llibertat d'horaris sigui per a establiments de menys de 150 metres quadrats i per a productes bàsics (a Espanya, 300 metres quadrats per qualsevol tipus de comerç). Pel que fa als festius que es pot obrir, creu que al Parlament s'arribarà a un acord: 8 de fixats per la Generalitat i 2 d'elegits per cada ajuntament.
També es tramita la llei de comerç, serveis i fires, “que mantindrà aquest model d'èxit, com ho demostra que amb la crisi han tancat menys establiments i s'ha perdut menys ocupació a Catalunya que a Madrid, paladí de la desregulació”.
