“Les infraestructures han d'obeir a un projecte i a raons econòmiques, i aquí hi són”

El punt flac del Bages, comarca amb un índex d'exportacions –i també d'atur– superior a la mitjana catalana, encara són les infraestructures. Pere Casals, president de la Cambra de Comerç de Manresa, vindica un transport de mercaderies i passatgers –tant per carretera com per ferrocarril– a l'altura de les necessitats actuals.

Fins a quin punt la mala connexió entre Manresa i Barcelona està perjudicant les empreses del Bages?

El Bages està ben situat, però efectivament hi ha una mala connexió entre Manresa i Barcelona. Hi ha moltes empreses que, un cop decideixen venir, el comentari que et fan és: “Caram, no ens pensàvem pas que el cost logístic d'estar aquí fos tan car.” La relació econòmica amb la capital és molt important, tant per portar mercaderies cap al port de Barcelona, que ara per carretera és car, com per atraure talent de l'àrea metropolitana perquè vingui a treballar a Manresa.

El conseller Vila al setembre va anunciar una inversió de 20 milions d'euros a la C-55 i la C-58 pel 2014 i el 2015. Serà la solució?

Aquests diners seran una mesura pal·liativa imprescindible, sobretot per evitar una cosa intolerable com és la mortaldat que hi ha en aquestes dues vies, però no són la solució definitiva. Aquí es parla sobretot de fer el desdoblament de la C-55. Si no, l'alternativa és que una part ens la solucioni l'autopista –si la posem a preus raonables– i, l'altra, que s'acabi la B-40, com a mínim el tram de Terrassa a Abrera. La realitat d'ara és que paral·lelament a una carretera que està molt saturada hi ha una autopista que va buida, precisament perquè té un peatge desmesurat.

Aquest 2014 també hi ha prevista l'aplicació de l'eurovinyeta. Perjudicarà les empreses de la comarca?

L'eurovinyeta és una solució que s'acabarà implantant a àmbit europeu, però en aquest moment ni l'Estat espanyol ni el francès estan pel tema. Si tan sols s'aplica a Catalunya i només a l'eix transversal, tant per als camions de pas com per al transport local, és un problema, i no només per a les empreses de Manresa o el Bages sinó de tot el recorregut de l'eix.

El que vostès sí que reclamen és una connexió ferroviària al corredor mediterrani. Per què el Bages, i no una altra comarca, l'hauria de tenir?

Per diversos motius. Les infraestructures han d'obeir a un projecte però també a raons econòmiques, i aquí hi són. Tenim realitats d'avui que poden omplir de contingut no només aquest ramal sinó el mateix corredor. Tenim una inversió projectada de molts diners, relacionada amb les mines de sal i potassa, que pot aconseguir posar més de 150 tones diàries de mercaderia al corredor. Això sol ja justifica plantejar-s'ho. Com a comarca industrial, i que encara ho pot ser més, hi ha moltes empreses que tenen un gran trànsit de mercaderies cap al port de Barcelona i, sobretot, cap a Europa. Un trànsit que, en aquest moment, és de camions i surt a un preu molt poc competitiu.

Hi ha gaires empreses que exportin més del 50% de la seva producció, al Bages?

En voldríem més però, si mirem les estadístiques, en aquest aspecte superem la mitjana de Catalunya, tot i que som una comarca petita, que s'acosta al 2% del valor afegit brut de l'economia catalana.

La comarca ha deixat de ser atractiva per a les multinacionals?

Seguim tenint una base de gent formada bona, tant en graus superiors com en graus mitjans, i un teixit potencial subcontractista que també està molt ben preparat. Què ens falla? Hem d'acabar de completar les infraestructures, perquè al final el que volen les multinacionals és poder rebre i enviar material a un preu competitiu. Una altra qüestió és que tenim sòl industrial bo però petit, molt fragmentat, i això ve d'una època en què es va tenir una visió més municipalista que comarcal. I, finalment, també hi ha una altra cosa important, i és la disponibilitat d'energia elèctrica. De moment és correcta però a llarg termini justejarà.

L'Ajuntament de Manresa ha aprovat per aquest any una bonificació de l'IAE del 20% a les empreses que incrementin un 10% o més la plantilla amb contractes indefinits i del 25% a les empreses de nova implantació... Bona notícia, no?

És una lluita que hem liderat des de la Cambra. Tot i que l'IAE ve fixat per lleis estatals, ens semblava que l'Ajuntament havia de fer un gest per donar a entendre que Manresa aposta per la indústria. Amb un IBI desmesurat com tenim, la política fiscal és dels pocs mitjans que té l'Ajuntament per crear estímuls.

En aquest moment, al Bages hi ha unes 6.500 empreses i uns 130 polígons industrials?

D'empreses amb una certa estructura, no en recordo el nombre, però probablement és correcte. Ara bé, d'empreses privades censades –un autònom també és una empresa–, n'hi deu haver onze mil o dotze mil.

Amb aquestes xifres, és sostenible la comarca?

El nombre d'empreses és important, però encara ho és més el valor afegit que generen totes plegades. En aquesta comarca potser hem perdut més empreses que a la resta de Catalunya, però la productivitat s'ha incrementat més que a la mitjana catalana. A banda del sector serveis, que és el que ara té més pes, hem de potenciar el sector industrial i plantejar seriosament les possibilitats turístiques de la comarca. El 2022 farà cinc-cents anys de l'estada d'Ignasi de Loiola a Manresa. No només serà un fet transcendent a escala mundial, sinó que ha de ser una oportunitat perquè la gent conegui el Bages i hi vulgui tornar.