Les multes als bancs s'escampen
Les grans ciutats copien el model de Terrassa, que feia anys que la PAH demanava
Lleida i Mataró aposten per mantenir la línia de mirar d'arribar a acords amb les entitats
La majoria de grans ciutats catalanes han decidit sancionar les entitats financeres que tinguin pisos buits. Segueixen, així, el camí que va iniciar l'Ajuntament de Terrassa l'últim dia de l'any, imposant les tres primeres multes de 5.000 euros en aplicació de la llei del dret a l'habitatge de Catalunya, que preveu sancions de fins a 900.000 euros. L'objectiu final és que els bancs acabin accedint a posar al mercat de lloguer social tot el parc d'habitatges que ja tenien i que han anat engrossint per impagaments d'hipoteques, o bé que en cedeixin la gestió a les societats municipals d'habitatge –només entre Terrassa i Sabadell, es calcula que hi ha uns 9.000 pisos buits.
De moment, sembla que el govern català no té gaire interès a complementar la iniciativa i deixa sols els municipis. Fa pocs dies, el secretari d'Habitatge, Carles Sala, va posar en dubte l'eficàcia de les multes, perquè faran sortir els habitatges al mercat lliure, i no social, i defensava que s'impulsin convenis amb les entitats abans de recórrer a la via coercitiva. Mentrestant, la Generalitat està treballant per blindar jurídicament el nou impost que vol gravar sobre els pisos buits.
La capital catalana, Barcelona, és la darrera que s'apuntarà a multar les entitats bancàries i també s'hi han afegit altres municipis que no apareixen en el gràfic com ara Pineda, Esplugues i Barberà del Vallès.
De les grans ciutats, només Lleida, Mataró, Cornellà i Sant Cugat han descartat adherir-s'hi de moment, i d'altres ho estudien o estan pendents de debatre-ho en comissions específiques, com és el cas de Badalona, Reus, Figueres i l'Hospitalet.
A continuació, mostrem alguns exemples de com diversos municipis afronten la problemàtica dels pisos buits i la relació amb els bancs.
Barcelona
CiU donarà suport a la proposta d'ICV per gravar els habitatges buits, sobretot en barris com ara Ciutat Meridiana, Trinitat Vella i el Sud-Oest del Besòs.
Girona
Tot i l'abstenció de CiU, es va aprovar una moció per crear una comissió de seguiment que estudiï el millor mecanisme per multar els bancs, i es farà un cens de pisos buits.
Lleida
No sancionaran. L'alcalde, Àngel Ros, prefereix la “concertació” amb els bancs –“Ens està donant bons resultats”, diu–, ja que han aconseguit la cessió de 250 habitatges per a persones sense llar i famílies sense recursos en règim de lloguer social. I, en paral·lel, s'han imposat prop de 70 multes a bancs des de disciplina urbanística per incompliment de les ordres d'execució en el manteniment d'edificis i habitatges. També s'ha aprovat una bonificació del 50% de l'IBI en aquests pisos per afavorir que al marge de mobilitzar-los no suposin una càrrega més gran per als propietaris.
Tarragona
Les autoritats municipals sancionaran, però abans elaboraran una normativa que permeti executar la llei “amb totes les garanties” i un cens d'habitatges buits, segons Xavier Tarrés, regidor de Treball, Activació Econòmica, Projectes i Habitatge. El consistori també va aprovar una moció per retirar els diners de les entitats bancàries que executessin algun desnonament i deneguen la col·laboració de la Guàrdia Urbana si no hi ha ordre judicial expressa.
Reus
La Comissió Especial de Polítiques d'Habitatge es reuneix dijous per consensuar un text a aprovar en el ple en la línia de multar els bancs. A l'abril es va aprovar un pla de xoc que inclou posar en funcionament una borsa de pisos de lloguer assequible, un servei de mediació hipotecària, subvencions a les famílies afectades per la dació en pagament que han de pagar la plusvàlua per haver transmès el seu habitatge per l'impagament de la hipoteca, etc.
Badalona
L'Ajuntament badaloní estudia la fórmula que aplica Terrassa per saber si és exportable. El regidor de Via Pública, Daniel Gràcia, explica que s'aposta per arribar a acords amb les entitats bancàries per posar al mercat de lloguer pisos que els pertanyen. Fins avui, hi ha 44 famílies que han aconseguit un lloguer social, a uns preus que oscil·len entre els 150 i els 220 euros. Tots els habitatges pertanyen a Bankia o a Catalunya Caixa.
Santa Coloma de Gramenet
L'Ajuntament ha fet balanç del pla d'acció contra el mal ús d'habitatges, engegat ara fa un any i mig. Hi ha 670 pisos que són propietat d'entitats financeres, i només uns 320 estan llogats. La resta s'interpreta que estan buits, tot i que s'ha conclòs que hi ha 107 habitatges on no consta cap mena d'activitat des de fa un parell d'anys. Quant a aquests pisos, segons l'alcaldessa, Núria Parlon, ja recau un expedient de declaració d'habitatge buit, previ a la sanció. El regidor d'Urbanisme, Jordi Mas, calcula que una trentena de sancions s'executaran durant el primer trimestre del 2014. S'han rebut 400 peticions de famílies que aspiren a accedir a un lloguer social.
L'Hospitalet de Ll.
Estudien la possibilitat de multar els bancs que tenen pisos buits si és viable des del punt de vista jurídic i pràctic. Van crear l'oficina de mediació.
Cornellà de Llobregat
La normativa municipal actual no preveu multes i han aprovat que les plusvàlues dels casos crítics es demanin als bancs i no pas als propietaris.
Esplugues
També ha decidit posar multes després que fa un any posés en marxa una oficina per atendre famílies afectades per l'impagament de la hipoteca. S'han tramitat 155 expedients, s'han aturat 32 desnonaments i s'han assolit quatre dacions en pagament.
Sabadell
Impulsaran sancions –la federació veïnal demanava un impost pel mateix concepte des del 2008– mentre continuen dialogant amb entitats, ja que “en alguns casos ha donat bons fruits”, diu la regidora de Serveis Socials i Habitatge, Cristina Farrés. Amb Catalunya Caixa van arribar a un acord a l'octubre perquè destinés cinc pisos a famílies desnonades pagant un lloguer social de 250 euros.
Cerdanyola
El consistori està redactant una ordenança, i la corresponent taxa, en la qual es proposen polítiques per activar el lloguer social, que inclourà sancions als pisos buits i beneficis als propietaris que els lloguin.
Mataró
La capital del Maresme té 402 habitatges buits d'entitats financeres o empreses vinculades. Des de l'octubre, el consistori hi està conversant perquè els posin a disposició de l'Ajuntament per crear una borsa d'habitatges socials. L'única resposta en positiu va arribar de Bankia, que va cedir deu habitatges el novembre passat per un lloguer que no supera els 150 euros mensuals. Des del febrer del 2012, hi ha una comissió especial mixta per evitar desnonaments i s'ha aprovat una moratòria en el cobrament de la plusvàlua per a aquelles persones que van perdre l'habitatge o que estan immerses en una execució hipotecària. Durant els primers mesos del 2013, s'hi van acollir 289 persones.
Mollet
Va ser un dels primers ajuntaments a apuntar-se a la iniciativa de les multes. Té 400 pisos buits propietat d'entitats financeres.
Rubí
Multaran els bancs, i l'alcaldessa, Carme García, els ha enviat una carta perquè posin els pisos buits a disposició de persones amb dificultats o que els cedeixin al consistori. Va ser el segon municipi a tenir un servei d'intermediació d'afectats per les hipoteques, que ha atès 430 persones, a més d'una taula especial de desnonaments, des de la qual donen allotjament temporal, i paguen lloguers i el subministrament dels serveis bàsics.
Manresa
La ciutat amb més pisos buits segons la PAH, amb 9.500, va aprovar dijous passat sancionar els bancs i les grans empreses amb habitatges desocupats.
Aquesta informació ha estat elaborada per
Sempre a remolc de la PAH
Les multes són l'últim recurs a què han recorregut les administracions locals després d'anys d'intentar negociar amb les entitats, amb poc èxit, que els cedeixin els habitatges per incloure'ls en unes borses de lloguer social. Amb un èxit relatiu, van aconseguir que promoguin les dacions en pagament i que aturin desnonaments a través d'oficines de mediació, conjuntament amb entitats i els col·legis d'advocats, una mesura que també es va començar a aplicar des de Terrassa. Sempre s'ha fet, però, pressionats pels diversos col·lectius de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), que han anat un pas més avançats i són, realment, els promotors d'aquestes sancions a les entitats financeres, quan els ajuntaments apostaven per negociar amb els bancs i asseguraven que no tenien eines per resoldre el problema dels desnonaments i l'accés a l'habitatge.
Al Vallès Occidental és on la PAH va arrelar amb més força, amb accions reivindicatives i ocupacions de blocs de pisos sencers ja el 2011, primer a Terrassa i després a Sabadell, que formen part del que la PAH anomena “obra social”. Una manera de pressionar les entitats financeres perquè acceptin la dació en pagament i el lloguer social, i també per forçar les administracions públiques perquè adoptin mesures que garanteixin el dret a un habitatge.
