Europa demana més i la ministra promet “ajustaments”

La reforma labo­ral espa­nyola ha anat en la direcció cor­recta, però no és sufi­ci­ent. Aquesta és, a grans trets, l'ava­lu­ació que han fet des de l'Euro­grup fins a l'OCDE pas­sant per l'FMI. Totes aques­tes ins­ti­tu­ci­ons han insis­tit a dema­nar al govern de Mari­ano Rajoy una segona onada de la reforma labo­ral. Entre les reco­ma­na­ci­ons: aba­ra­tir l'aco­mi­a­da­ment, sim­pli­fi­car les moda­li­tats con­trac­tu­als, aug­men­tar els períodes de prova dels con­trac­tes inde­fi­nits o dis­mi­nuir la dis­cre­ci­o­na­li­tat dels jut­ges per inva­li­dar aco­mi­a­da­ments col·lec­tius.

L'exe­cu­tiu espa­nyol no ha des­car­tat la pos­si­bi­li­tat d'anar més enllà, però ha vol­gut mati­sar. Segons va decla­rar fa uns dies la minis­tra de Tre­ball, Fátima Báñez, la reforma “està feta”, però hi haurà “ajus­ta­ments” en el mer­cat de tre­ball.

Amb vis­tes a aques­tes modi­fi­ca­ci­ons, Pimec i Foment del Tre­ball recla­men, sobre­tot, que es cla­ri­fi­quin els aspec­tes que han gene­rat incer­tesa. Es refe­rei­xen sobre­tot a les inter­pre­ta­ci­ons que han fet els jut­ges sobre la ultra­ac­ti­vi­tat i en algu­nes sentències sobre expe­di­ents de regu­lació.

Segons l'opinió dels sin­di­cats, si s'eli­mina aquesta dis­cre­ci­o­na­li­tat dels jut­ges, “s'entrarà en la salva total de les rela­ci­ons labo­rals”. Qui parla així és Camil Ros, que tem que l'ocasió d'una nova modi­fi­cació de la nor­ma­tiva s'apro­fiti per apro­fun­dir en la pre­ca­rit­zació del mer­cat de tre­ball. En aquest sen­tit, cita el con­tracte a temps par­cial que va impul­sar el govern en el dar­rer Con­sell de Minis­tres de 2013. “Suposa intro­duir els mini­job per la porta del dar­rere”, exclama.

Pre­ci­sa­ment per evi­tar el risc de pre­ca­rit­zació, l'eco­no­mista Sergi Jiménez pro­posa que s'intro­du­ei­xin ajus­ta­ments en la fle­xi­bi­li­tat interna i de con­trac­tació. Defensa, a més, que s'aposti pel con­tracte únic com a eina per posar fi a la dua­li­tat del mer­cat de tre­ball a l'Estat espa­nyol.

Per la seva banda, l'exse­cretària d'Ocu­pació, Est­her Sánchez, cri­tica les pro­pos­tes que es fan des de les ins­ti­tu­ci­ons inter­na­ci­o­nals perquè, segons diu, no es basen en una anàlisi en pro­fun­di­tat de la rea­li­tat labo­ral espa­nyola. Sánchez con­si­dera que cal un “canvi radi­cal” en la cul­tura empre­sa­rial en la línia d'incor­po­rar noves fórmu­les d'orga­nit­zació del tre­ball i de gestió de les per­so­nes. I reclama que els sin­di­cats dei­xin de banda “les rei­vin­di­ca­ci­ons de fa 40 anys” i bus­quin “noves mane­res d'enten­dre les rela­ci­ons labo­rals”. “Si refor­cem la nego­ci­ació col·lec­tiva i les empre­ses incor­po­ren eines de gestió inno­va­dora, es cre­a­ran con­trac­tes de tre­ball en con­di­ci­ons més dig­nes i sos­te­ni­bles”, afirma Sánchez, que aposta per posar el focus en la qua­li­tat del tre­ball i en l'ocu­pa­bi­li­tat dels atu­rats. D'una altra manera, diu, la xifra d'atur no bai­xarà sig­ni­fi­ca­ti­va­ment fins més enllà de 2020.