Cop a la ‘marca Espanya'
Panamà trenca les negociacions amb Sacyr per reprendre les obres del canal
La constructora espanyola adverteix sobre futurs litigis internacionals
La constructora té 160 milions
en avals del govern espanyol
No hi ha hagut final feliç en la disputa entre l'Autoritat del Canal de Panamà (ACP) i el Grupo Unidos por el Canal (GUPC) –consorci liderat per Sacyr– per desencallar les obres d'ampliació de la infraestructura. El tercer termini autoimposat per les parts va concloure sense acord, enmig d'acusacions mútues i intents de Madrid per allunyar els dubtes sobre la capacitat tècnica de la constructora. El fracàs negociador suposa un cop dur per a la marca España, que el govern espanyol intenta ara potenciar per contrarestar la crisi. A més, l'Estat s'hi juga molt, tenint el compte que l'asseguradora pública CESCE va concedir el 2009 un aval de 160 milions a Sacyr per fer l'obra.
Ha estat la ministra de Foment, Ana Pastor, l'encarregada d'aclarir que només es tracta d'un problema “financer”. “No s'està parlant de l'empresa, que té magnífics tècnics que estan treballant en l'obra”, va aclarir la ministra, preocupada per la bona imatge de les empreses espanyoles a l'exterior.
“L'ACP va trencar les negociacions. La ruptura posa l'expansió del canal de Panamà i fins a 10.000 llocs de treball en risc imminent”, va indicar Sacyr en un comunicat, inusualment dur, en el qual també va amenaçar Panamà amb “anys de disputes als tribunals nacionals i internacionals”. Immediatament, les accions de Sacyr es van esfondrar fins al 8% a la Borsa de Madrid, i van acabar la jornada 6,86 punts per sota.
El president de la companyia, Manuel Manrique, va advertir Panamà que el GUPC –integrat, a més, per la italiana Impregilo, la belga Jan de Nul i la panamenya CUSA– “no pot fer res més”. L'altra part ha optat per atribuir la responsabilitat al consorci, sota acusacions d'intransigència. “GUPC ha mantingut una posició inflexible, volent negociar fora del contracte”, va dir Jorge Quijano, administrador de l'ACP.
La crisi es va iniciar amb la reclamació de Sacyr perquè se li abonessin 1.200 milions de sobrecostos en la construcció del tercer joc de rescloses del canal, arran de l'aparició de falles geològiques inesperades. La suma equival a gairebé la meitat del cost de l'obra, i Panamà entén que se n'han de fer càrrec els contractistes. Les fórmules per repartir el dèficit no han posat d'acord els negociadors, cosa que amenaça l'acabament de les obres. Panamà ha promès que les rescloses, construïdes ja en un 70%, estaran acabades en el termini previst, el 2015. No ha dit qui les farà.
Cofinançament, l'eix de la disputa
Des de l'inici del conflicte per les obres d'ampliació del canal de Panamà, Sacyr va condicionar la continuïtat dels treballs a una aportació immediata del client de 295 milions d'euros. L'Autoritat del Canal (ACP), per la seva banda, va oferir 74 milions d'euros i una pròrroga per als 64 milions que havia de retornar el consorci del finançament rebut a l'inici de les obres. En un esforç per desencallar el conflicte, també l'asseguradora Zurich va oferir convertir el seu aval de 300 milions d'euros en garantia per a eventuals crèdits internacionals a favor de Sacyr i els seus socis. El punt sense solució ha tingut a veure amb l'oferta de Sacyr de repartir en un 50% el finançament dels 1.200 milions d'euros reclamats per sobrecostos. La companyia espanyola va acceptar fins i tot que la suma definitiva d'aquesta reclamació fos determinada al final de l'obra pels arbitratges especificats en el contracte.
