tant
x
No aprenem
Si l'home és l'animal que ensopega dos cops amb la mateixa pedra, llavors alguns alcaldes catalans són molt humans. El projecte de Barcelona World, defensat pels alcaldes del Camp de Tarragona, suposa ensopegar-hi per enèsima vegada.
Als anys seixanta, el turisme de masses va trinxar les millors localitzacions de Catalunya. Fa una dècada, el boom immobiliari va rematar la feina. Tot i que les dues operacions van tenir un efecte positiu a curt termini, la perspectiva del temps en mostra l'impacte econòmic, social i ambiental. Avui en dia, els bunyols de Lloret o Salou són difícils d'arreglar. Si bé el benefici queda en poques mans (hotelers als anys seixanta, promotors als anys noranta), les despeses superiors se socialitzen per rescat bancari o bé amb una immigració que inicialment fa de mà d'obra barata però que després cal educar, curar i atendre quan queda a l'atur.
Barcelona World es defensa amb una idea de desenvolupament econòmic caduca i equivocada: la del desarrollismo, on hi ha uns espavilats que fan els duros i ho deixen tot empantanat. Els llocs de treball que s'hi crearan difícilment encaixen amb els desocupats que tenim. Per si encara hi ha dubtes sobre el caràcter especulatiu del projecte, cal saber que està apadrinat per Enrique Bañuelos d'Astroc, una mena de falla valenciana cotitzada. Si el gran projecte econòmic de Catalunya és fer-hi un casino, emigrem tots a Suïssa abans que tanquin del tot les portes.
Llavors, estan bojos els nostres alcaldes? Tot al contrari, actuen per incentius. Es beneficiaran dels permisos d'obres, el formigó i tot el trànsit de diners que s'hi mogui a curt termini. Els problemes ja els entomarà una altra administració i, sobretot, en una altra legislatura. Tot un exemple de servidors públics.