Economia

Pla per revifar els pobles del Ter-Brugent

horitzó Els sis municipis que integren el consorci encarreguen un pla amb l'horitzó al 2020 per capgirar els indicadors negatius que té la zona des de fa anys

El consorci vol implicar les empreses més destacades

Els muni­ci­pis de l'àmbit del Con­sorci Ter-Bru­gent (Amer, Anglès, Sant Julià del Llor i Bon­matí, la Cellera de Ter, Osor i Sus­queda) veuen amb pre­o­cu­pació crei­xent com la zona va per­dent pes econòmic i acu­mula indi­ca­dors nega­tius. Per inver­tir aquesta situ­ació i crear-hi incen­tius, el con­sorci ha encar­re­gat un pla estratègic amb l'horitzó al 2020. Abans d'ini­ciar la redacció del pla -que es va fer mit­jançant con­curs- el con­sorci va encar­re­gar una diagnosi de la zona a l'empresa Acti­va­Pros­pect (que de fet és la que ha gua­nyat el con­curs), i els resul­tats els van fer arri­bar els alcal­des dels muni­ci­pis afec­tats al con­se­ller d'Agri­cul­tura, Rama­de­ria, Pesca, Ali­men­tació i Medi Natu­ral de la Gene­ra­li­tat, Josep Maria Pelegrí i al direc­tor gene­ral de Desen­vo­lu­pa­ment Rural de la Gene­ra­li­tat, Jordi Sala.

La des­trucció d'ocu­pació

El docu­ment de diagnosi exposa com el 2013 es va acce­le­rar encara més la des­trucció d'ocu­pació a la zona, arri­bant al 16% en la taxa d'atur ofi­cial. A més, l'incre­ment pobla­ci­o­nal del Ter-Bru­gent durant el període 2002-2012 ha estat 20 punts per­cen­tu­als menys que al con­junt de la demar­cació, i gai­rebé 30 punts menys que la comarca de la Selva. Un altre fac­tor pre­o­cu­pant és l'índex de sobre­en­ve­lli­ment de la població, que se situa en el 58,1%. A més, també es cons­tata que el tei­xit pro­duc­tiu d'aquesta zona de la Selva inte­rior no genera prou llocs de tre­ball com per donar feina a la població ocu­pada que resi­deix al Ter Bru­gent. De fet, cal­cu­len els autors del docu­ment, cal­drien un miler de llocs de tre­ball per equi­li­brar l'oferta i demanda de mà d'obra local. Tot ple­gat fa que hi hagi muni­ci­pis “dor­mi­tori”, amb més acti­vi­tat resi­den­cial que no pas pro­duc­tiva, i muni­ci­pis des­po­blats. La pèrdua dels llocs de tre­ball indus­tri­als al Ter-Bru­gent ha estat del 22,4% en els últims anys, men­tre que al con­junt de la comarca la pèrdua ha estat del 16,9%.

El Pla Estratègic pel desen­vo­lu­pa­ment econòmic local i l'ocu­pació de la zona del Ter-Bru­gent es divi­deix en 4 fases, i es vol dur a terme durant aquest any. De moment s'està aca­bant de dur a terme la pri­mera fase, amb el diagnòstic i la cons­ti­tució de la Comissió Direc­tora, que ava­luarà els resul­tats i ana­lit­zarà i pro­po­sarà les acci­ons que s'han d'empren­dre. Aquesta comissió s'ha de reu­nir 3 vega­des durant tot el procés.

Fase d'entre­vis­tes

En la segona fase del pla es faran 25 entre­vis­tes en pro­fun­di­tat a per­so­nes clau del ter­ri­tori (ja sigui per la seva tra­jectòria pro­fes­si­o­nal, ja sigui per la seva pers­pec­tiva inno­va­dora). La ter­cera fase és vital per al pro­jecte, i tracta de plan­te­jar hipòtesis sobre els dife­rents esce­na­ris pos­si­bles, “i con­sen­suar allò desit­ja­ble pel ter­ri­tori per tal d'enfo­car de forma ben fona­men­tada les línies estratègiques a seguir”. Aquesta etapa del pla pre­veu ses­si­ons de tre­ball amb les ins­ti­tu­ci­ons i per­so­nes que han par­ti­ci­pat en l'ela­bo­ració de la diagnosi. Al final ha de resul­tar un Docu­ment d'esce­na­ris de futur i estratègies.

Pro­jec­tes finals

La quarta fase, un cop con­sen­su­ats els objec­tius i les línies estratègiques, con­cre­tarà els pro­gra­mes i pro­jec­tes. Pre­sen­tat tot al màxim d'ins­ti­tu­ci­ons del ter­ri­tori i a la ciu­ta­da­nia en una sessió par­ti­ci­pa­tiva, d'aquí ha de sor­tir el Pla d'Acció 2014-2020. Tot aquest procés, que ja ha començat, està pre­vist que duri un any. En tot cas, l'objec­tiu final és dina­mit­zar l'eco­no­mia comar­cal.

2020
És l'horitzó
que es marca el consorci en el pla estratègic per capgirar el deteriorament de la zona.
58
per cent de la gent
major de 65 anys se situa en la franja d'edat de 75 anys o més a la zona del Ter-Brugent.

Gent gran sense residència

Nuri Forns

En algun moment, tots els alcaldes de la zona del Ter-Brugent han reivindicat el seu municipi com a lloc ideal per fer-hi una residència per a la gent gran. I és que de fet, constaten una necessitat del territori que no ha estat escoltada fins ara: Des del 2009 la població està estancada, i tots els municipis d'aquesta àrea presenten una taxa de sobreenvelliment superior a la mitjana comarcal. En concret, l'índex de sobreenvelliment al Ter-Brugent és del 58,1%, que vol dir que més de la meitat de la gent que té més de 65 anys es troba en la franja d'edat de 75 anys o més. En el conjunt de la comarca de la Selva, la taxa és 10 punts menor, segons s'exposa al document de diagnòstic.

Malgrat el que s'ha exposat, en tot el Ter-Brugent, a més, no hi ha oferta de residència per a gent gran, i la més propera és a Santa Coloma de Farners. Segons el document elaborat per Activa Prospect, al Ter Brugent li pertocarien entre 78 i 109 places residencials si s'apliquessin les cobertures previstes a la comarca i a Catalunya, respectivament. Un dels municipis que reclama, fa temps, la construcció d'una residència per a gent gran és Osor, on l'alcalde, Isidre Font, ja va afirmar fa temps que té els terrenys ideals per situar-hi aquest equipament.

Pel que fa als centres de dia, als municipis del Ter-Brugent només n'hi ha un per a la gent gran i és al municipi d'Anglès. Va obrir el 2005 amb una capacitat de 25 places, de les quals 15 són concertades. L'oferta de places a la comarca durant el període 2008-2012 s'ha incrementat en 36.

La millora de les vies de comunicació, pendent

Un dels problemes que pateix fa temps la zona del Ter-Brugent és la mala comunicació que té. Està vertebrada per dos eixos de comunicació; d'una banda des d'Anglès la comunicació amb Girona és per la N-141 (anomenada carretera de la vergonya), que requereix, segons s'exposa al document de diagnosi, 27 minuts de cotxe per recórrer tan sols 13 quilòmetres. El traçat, amb moltes corbes, sense marges i amb trànsit de vehicles pesats, ha estat un punt negre des de fa temps, i tot just ara s'hi estan fent treballs de millora que, de fet, són pedaços perquè el projecte de reforma puja a uns 200 milions d'euros i està descartat fer-lo durant aquesta legislatura pel seu elevat cost. Per aquesta via circulen a diari 7.000 cotxes i 40 camions de gran tonatge cada hora. Per altra banda, l'altre eix de la zona és la carretera C-63 que comunica Anglès amb Olot cap al nord i amb la C-25 cap al sud, en direcció a Santa Coloma de Farners, i l'AP-7.

Per altra banda, durant aquest mes el consorci preveu posar-se en contacte amb les empreses més representatives de la zona, que en principi, haurien d'integrar-se a la Comissió Directora del pla juntament amb els alcalde, la gerent del consorci, un representant del Consell Comarcal de la Selva i un altre de la Diputació de Girona. De la part privada, es convidaran persones dels equips directius d'Hipra, Casademont, Àntex, Exide Tecnologies, i Niviuk.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.