Anem en la bona direcció

Després de set llargs anys d'una pro­funda crisi, s'ha ins­tal·lat en la soci­e­tat una rao­na­ble ànsia de llum al final del túnel.

Si s'ana­lit­zen els índexs macro­e­conòmics, s'observa una sen­si­ble millo­ria, cosa que ens porta a pen­sar que s'ini­cia el compte enrere per a la crisi. Tot i ser així, també és cert que la seva incidència no es reflec­teix amb la inten­si­tat necessària en ciu­ta­dans i empre­ses, sobre els quals ha recai­gut el gran pes d'aquesta situ­ació i que, sens dubte, també seran els artífexs de la recu­pe­ració.

El Fòrum Empre­sa­rial del Llo­bre­gat, des de fa cinc anys i en col·labo­ració amb el Ser­vei d'Estu­dis de Cata­lu­nya Caixa, edita tri­mes­tral­ment un informe de con­jun­tura econòmica. Ana­lit­zant els últims, i més en con­cret el del pri­mer tri­mes­tre del 2014, es con­firma una tendència posi­tiva, suau però posi­tiva, i que ofe­reix motius per a l'espe­rança.

Així, des del punt de vista glo­bal, si bé s'albi­ren cer­tes incer­te­ses en els països emer­gents, creix l'interès dels inver­sors en l'eco­no­mia espa­nyola, signe de con­fiança, ele­ment clau per a la recu­pe­ració. D'altra banda, el PIB de Cata­lu­nya torna al ter­reny posi­tiu en l'últim tri­mes­tre del 2013, en taxa intera­nual, després de vuit tri­mes­tres de con­trac­ci­ons.

En l'àmbit més local, l'Hos­pi­ta­let i el Baix Llo­bre­gat, em cen­traré en les dades de l'ocu­pació, que des del meu punt de vista és el veri­ta­ble termòmetre de la recu­pe­ració, con­seqüència de l'aug­ment de l'acti­vi­tat econòmica.

Canvi de tendència en l'atur regis­trat. Al febrer es redu­eix en 4.847 atu­rats res­pecte al mateix mes de l'any ante­rior, cosa que sig­ni­fica un canvi de tendència, atès que els regis­tres d'anys ante­ri­ors han estat des­fa­vo­ra­bles. El per­cen­tatge d'atur regis­trat cau un 5%, res­pecte al crei­xe­ment del 4,7% del 2012. Per sec­tors, tots regis­tren dis­mi­nució res­pecte a l'any ante­rior, a excepció d'agri­cul­tura, però de manera mode­rada.

El 2014 s'ini­cia amb un repunt dels con­trac­tes regis­trats. Tot i que fal­ten dades defi­ni­ti­ves del pri­mer tri­mes­tre, el nom­bre de con­trac­tes es va situar en 18.954, el millor regis­tre d'un pri­mer tri­mes­tre des del 2011. La taxa de vari­ació intera­nual creix un 16,1% i acu­mula tres tri­mes­tres con­se­cu­tius de crei­xe­ment.

Tot i les dades, una xifra pro­pera als cinc mili­ons d'atu­rats, ens con­vida més a la prudència que a l'eufòria i convé con­ti­nuar amb les refor­mes ori­en­ta­des a impul­sar l'acti­vi­tat econòmica, espe­ci­al­ment en les pimes, que, recor­dem, repre­sen­ten més del 95% del tei­xit empre­sa­rial.

Però l'impuls ante­ri­or­ment esmen­tat ha d'anar acom­pa­nyat de mesu­res, com ara bai­xada d'impos­tos, IRPF, de manera que per­meti un major poder adqui­si­tiu de les famílies i com a con­seqüència aug­menti el con­sum, cosa que rea­li­men­ta­ria l'acti­vi­tat econòmica.

La falta de crèdit per a les empre­ses, tot i que està millo­rant, ha estat i con­ti­nua sent un ele­ment d'estran­gu­la­ment de l'acti­vi­tat pro­duc­tiva. Lluny que­den aquells anys en què les enti­tats finan­ce­res ens con­vi­da­ven a sol·lici­tar crèdit.

En aquest sen­tit, cal ajus­tar la des­pesa pública, les famílies i empre­ses ja ho han fet, de manera que torni a fluir el crèdit a empre­ses, palanca d'impuls i crei­xe­ment.

En con­clusió i pels símpto­mes que s'apre­cien, sem­bla que el malalt comença a millo­rar les seves cons­tants, però segueix malalt; la con­fiança i els “remeis” ade­quats i una bona dosi d'opti­misme i rea­lisme faran que la situ­ació millori, encara que sigui len­ta­ment.