Sense ganes de seduir

Sense la més mínima intenció de seduir. Els comptes de l'Estat per al 2015 deixen en evidència que el govern del Partit Popular no té cap mena d'intenció d'acostar-se a Catalunya pel camí de les inversions. Els 1.072 milions d'euros que hi recullen és una xifra superior a la dels pressupostos de 2014 (un 13% més) però representa tan sols el 9,5% del total de la inversió -molt per sota del 19% que Catalunya pesa en el PIB estatal- i ens situa a la cua de la inversió per càpita (145 euros davant els 699 euros de Castella i Lleó).

El govern català, en veu del seu conseller Homs, ha destacat la “voluntat d'anar contra Catalunya” i fins i també des del mateix Foment del Treball s'ha fet pública una nota on es critica la disminució de la inversió real. En la nota la patronal manifesta el seu “rebuig total a la disminució del pes relatiu de la inversió de l'Estat a Catalunya i considera que caldria un impuls més rellevant per a aquelles infraestructures que han de suposar un augment de la competitivitat de l'economia catalana”. Perquè més enllà de les lectures polítiques resulta que no sembla tenir gaire coherència econòmica castigar el territori que està fent de motor de la recuperació. Però aquest, evidentment, no és el càlcul que fan a l'executiu espanyol, que en els darrers quatre anys ha situat la inversió en mínims i que ha castigat especialment a Catalunya.

Qui tampoc no acaba de seduir és el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi. Acostumat a enamorar els mercats amb les seves frases, Draghi ha decebut amb la tèbia actuació del BCE en la reunió del seu consell a Nàpols. Els inversors esperaven un pla concret i ambiciós de mesures d'estímul però el BCE va optar de nou per la prudència posant sobre la taula un pla de compra de deute a dos anys però sense posar-hi xifres.

En fi, tampoc no donen per gaires alegries les dades de l'atur del passat setembre. El nombre de desocupats torna a pujar per segon mes consecutiu i tot i que els 575.812 desocupats que hi havia a finals de setembre a Catalunya són un 7,26% menys que el mateix període de 2013, les dades mostren que l'economia encara té dificultats per generar nova ocupació estable més enllà de les puntes estacionals.

En canvi són força més optimistes les previsions que fan els concessionaris d'automoció. Després d'uns anys nefastos els distribuïdors -que han celebrat unes jornades a Esade- apunten un augment de les matriculacions a Catalunya del 13% per a aquest exercici (fins les 130.000 unitats) i un augment també per a 2015, tot i que més suau. Els concessionaris, així com els fabricants, avisen però que aquesta tendència només seguirà si el govern estatal manté les ajudes a la compra.

I seguint en el sector d'automoció aquests dies s'ha celebrat el Saló de l'Automòbil de París, escenari on Seat ha celebrat el 30è aniversari del seu model estrella, l'Ibiza, i on ha presentat el nou León X-PERIENCE. A més el fabricant del grup Volkswagen ha anunciat que estudia la possibilitat de planificar un nou SUV (tot terreny urbà) més petit. La nova aposta podria servir per refer el cop de l'A-SUV, dissenyat a Martorell però que s'està fabricant a la República Txeca. En el pla empresarial destaca també l'entrada de Panasonic a l'accionariat de Ficosa (vegeu pàgines 14 i 15), l'aterratge del grup Fairmont Raffles Hotels a Barcelona per ocupar-se de la gestió de l'hotel Juan Carlos I. D'altra banda,l'ATM ha adjudicat l'explotació de les noves targetes de mobilitat a l'únic consorci presentat, una UTE formada per CaixaBank, Marfina (Moventia), Indra i Fujitsu.

La setmana també ha estat marcada per la mort de l'exministre socialista d'economia Miguel Boyer, qui passarà a la història per mesures com la liberalització comercial i l'expropiació de Rumasa.

I les darreres línies, dedicades als consellers de l'antiga Caja Madrid i Bankia que van viure a cos de rei gastant més de 15 milions d'euros en despeses privades mentre conduïen l'entitat cap a la ruïna. La investigació d'Anticorrupció haurà de fixar bé les responsabilitats.