La química agafa embranzida i preveu créixer en producció
La Feique tria el tarragoní Anton Valero com a president i s'estrena parlant d'indicadors positius
Les exportacions han crescut un 32% des de 2007 però cal recuperar demanda interna
En el marc del saló Expoquimia se celebrava aquest dijous al recinte Gran Via de Fira de Barcelona l'assemblea general de la Federació empresarial de la indústria química espanyola (Feique), un acte que, a banda de servir per escollir al tarragoní Anton Valero com a nou president de l'ens, posava sobre la taula els resultats i els objectius d'una indústria, la química, que a l'estat espanyol genera 500.000 llocs de treball (entre directes i indirectes) i l'11% del producte industrial brut. Cas que es doni veracitat a la teoria que diu que la història no és lineal, sinó cíclica, un acte de la indústria química pot servir de bon exemple.
La reiteració de fets i els dejà vu van venir de dues bandes. La primera fa referència a la demanda constant de la indústria química per aconseguir preus de l'energia més barats. Luis Serrano, el president sortint de la Feique, Anton Valero i, també, Joan Rosell (convidat a l'acte en tant que president de la CEOE i titular de negocis en el sector químicoplàstic) van insistir en la idea que “o tens preus competitius o no tens res a fer”.
La queixa deriva del greuge comparatiu que diuen patir les indústries que operen a l'estat, que es troben amb preus de l'energia més alts que els que es paguen, no només a mercats emergents, sinó a països del centre i nord d'Europa i als Estats Units.
Oportunitat única.
Explorar aquest hidrocarbur es presenta com una “oportunitat única” per deixar de dependre del subministrament exterior. Espanya destina “quasi 50.000 milions d'euros cada any” a pagar el proveïment exterior d'energia, va manifestar Anton Valero.
En positiu.
I és que en els dies en què la majoria de branques industrials lamentaven veure's escapçades per la crisi, la química mantenia el rumb i passava de puntetes per la maregassa sense haver de presentar números gaire dramàtics.
La química ha sabut dur a terme una reconversió per a recol·locar en els mercats exteriors la producció que l'apàtic mercat intern no demandava (les exportacions han crescut un 32% des de 2007 i ja suposen el 55% de la producció).
Valero va avisar, però, que el creixement de les exportacions ha anat en paral·lel amb l'aprimament del marge d eles empreses i, per tant, “és imperatiu recuperar la demanda interna”.
En un discurs optimista, el recentment escollit president manifestava que hi ha confiança en recuperar la demanda interna i que això portarà creixements de la producció d'un 2'2% ja aquest any i d'un 2'5% l'any vinent.
Les previsions de facturació de la indústria química per a 2014 mostren un increment del 3'2% respecte el 2013 i el creixement serà de fins el 4% el 2015. Això suposarà deixar les vendes per damunt dels 59.300 milions d'euros, un 13% més del que es va facturar l'any 2008 i un 66% més dels resultats de l'any 2000.