Recuperen les antigues pomes de la Garrotxa
Es produeixen en una finca del parc de la zona volcànica i la xarxa de productors ecològics Tràmec les està venent en diferents mercats gironins
Modalitats de pomes que eren habituals a la Garrotxa –i en altres parts del país– fa unes poques dècades, però que s'havien deixat de collir i ja són difícils de trobar a la majoria de comerços, ara es tornen a cultivar de manera ecològica i es comencen a vendre de nou en determinats indrets. El parc natural de la Zona Volcànica i la xarxa de productors ecològics de la Garrotxa Tràmec ho fan possible: els primers les estan cultivant en una finca dedicada a la conservació de determinades espècies de fruiters, a Can Jordà (Santa Pau), mentre que els segons les venen en alguns mercats setmanals de les comarques de Girona: de moment, els de Banyoles, Besalú, Mieres, la Canya i Olot.
En aquest últim lloc, se'n cuida la parada de la gent de La Saó, de la Vall de Bianya. Al costat dels habituals pebrots, bitxos, albergínies i patates que solen tenir sempre, dilluns passat s'hi van veure les pomes terrera, cor glaçat, pic de pedrís, reineta d'Anglaterra i, entre altres, també la del ciri, segurament la més coneguda perquè encara se'n troben forces. Totes, collides el dia 2 d'octubre. “Ha estat una bona anyada i, de moment, tenen força sortida”, comenta en David, el venedor, que les defineix com “pomes que tenen el gust d'abans”. Estan marcades a dos euros el quilo i acompanyades d'una fitxa que conté una explicació del seu origen.
A la parada d'en David, se sent parlar anglès i francès –circumstància força excepcional a la resta del mercat d'Olot– perquè els originaris de més enllà dels Pirineus tenen més tendència que els autòctons a comprar productes ecològics.
La xarxa Tràmec està formada per vuit productors, segons s'informa en el seu lloc web: a més de la Saó, són El Vilar de les Planes d'Hostoles, Can Torrent i Can Collbahí de Mieres, Santa Magdalena de la Vall d'en Bas, Can Maia de la Cot (Santa Pau), Horta Sana de Joanetes (Vall d'en Bas) i la Quintana de Sadernes (Sales de Llierca).