Economia

Patrimoni

Vi de pagès, deu anys al mapa

La Fundació Remença XXI arriba al desè aniversari amb la producció tradicional de vi reconeguda i acceptada

La declaració de Calonge i Vall-llobrega com a zona d'interès etnològic es va encallar, però el seu prestigi creix

La Fun­dació Remença XXI, cons­tituïda el 2004 per una vin­tena d'explo­ta­ci­ons viti­vinícoles tra­di­ci­o­nals de Calonge i Vall-llo­brega per pre­ser­var el futur de les seves acti­vi­tats, arriba enguany al 10è ani­ver­sari amb l'objec­tiu gai­rebé asso­lit. Tot i que el gran anhel, acon­se­guir la decla­ració de zona d'interès etnològic (ZIE) per part de la Gene­ra­li­tat, va que­dar frus­trat quan l'expe­di­ent es va arxi­var el 2011, el pre­si­dent de Remença XXI, Lluís Molla, con­si­dera que “ja no és una urgència”.

“Fa 10 anys, per al reco­nei­xe­ment ofi­cial de l'ela­bo­ració del vi de pagès, la ZIE era una neces­si­tat”, quan els pro­duc­tors indus­tri­als qüesti­o­na­ven que el vi tra­di­ci­o­nal es pogués comer­ci­a­lit­zar, reme­mora Molla. La ZIE s'havia con­ce­but com un parai­gua patri­mo­nial per con­ti­nuar desen­vo­lu­pant l'acti­vi­tat, però gai­rebé alhora que l'expe­di­ent de la Gene­ra­li­tat entrava en via morta, el Congrés espa­nyol introduïa un canvi deci­siu en la llei de moder­nit­zació agrària: el pagès pot comer­ci­a­lit­zar el vi com qual­se­vol altre pro­ducte de l'hort. L'única limi­tació és que la venda es limita a l'explo­tació agrària o para­des de mer­cats muni­ci­pals i ambu­lants.

Tot i això, Molla i els altres mem­bres de la fun­dació no llan­cen la tova­llola. Si acon­se­guis­sin la ZIE “seria bo, un plus” per desen­vo­lu­par el pro­jecte divul­ga­tiu. Per aquest motiu han refet ponts amb la Gene­ra­li­tat i han dei­xat en sus­pens el con­tenciós que havien pre­sen­tat con­tra l'ajor­na­ment de la decla­ració, i ara espe­ren que la reforma de la llei de patri­moni cul­tu­ral, ara amb un marc nor­ma­tiu més pen­sat per a monu­ments i con­junts històrics, pre­vegi la manera de reconèixer “acti­vi­tats vives”.

Amenaçats en l'era de l'urba­nisme des­ar­ro­llista, que als anys setanta del segle pas­sat con­si­de­rava urba­nit­za­ble gai­rebé tot el terme calongí, avui els pla­ne­ja­ments res­pec­ten les acti­vi­tats agràries de la conca del Tinar i els masos de Vall-llo­brega. Ara el prin­ci­pal obs­ta­cle són els relleus gene­ra­ci­o­nals. No tots els hereus man­te­nen les acti­vi­tats i –al marge d'alguna explo­tació on han deci­dit apos­tar per la pro­ducció indus­trial– són diver­sos els masos reti­rats per la mort o jubi­lació dels page­sos. La superfície de vinya, però, es manté con­cen­trada en mans dels altres petits cellers, des­taca el pre­si­dent de la fun­dació. Entre els valors afe­gits, dese­nes de vari­e­tats de ceps que en la majo­ria de DO no es con­reen i els per­me­ten donar mati­sos dife­rents als vins.

El som­me­lier Josep Roca en vol­dria incloure alguns a la carta d'El Celler, però Molla recorda que això impli­ca­ria adap­tar la pro­ducció fami­liar als requi­sits indus­tri­als, con­trols i burocràcia de les DO. “I ja no faríem vi de pagès”, sen­ten­cia el pre­si­dent de la fun­dació.

Tas­ques de divul­gació

En l'altre gran objec­tiu de Remença XXI, el conei­xe­ment i la divul­gació de l'acti­vi­tat, els page­sos també han pro­gres­sat. La inclusió en la guia d'eno­tu­risme que Lluís Tolosa va dedi­car a l'Empordà –traduïda al cas­tellà, l'anglès i el francès– ha atret molts turis­tes estran­gers, que se n'enduen ampo­lles a casa seva. L'enòleg i etnògraf de la Rioja Luis Vicente Elías també els va visi­tar i hi dedi­carà un capítol de l'atles que pre­para sobre els con­reus de vinya tra­di­ci­o­nals a la península Ibèrica.

El 2008, la fun­dació va ins­ti­tuir la seva festa anual del vi de pagès, que enguany fan entre diven­dres –amb una con­ferència de Molla sobre les deu raons per con­ti­nuar fent vi de pagès– i el cap de set­mana, amb visi­tes al Mas Pons­joan, al Mas Molla i el paratge del Jonc.

2004
Va ser l'any
en què una vintena d'explotacions vitivinícoles tradicionals de Calonge i Vall-llobrega van constituir la Fundació Remença XXI, amb l'objectiu de preservar el futur de les seves activitats.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia