‘Impaguemos'

Grècia torna a posar en relleu les difi­cul­tats dels països del sud d'Europa per afron­tar el paga­ment del deute. Les reta­lla­des han gai­rebé asso­lit el seu objec­tiu, amb Grècia pre­sen­tant un pres­su­post equi­li­brat per a l'any que ve, però amb més temps del pre­vist i sobre­tot més dolor. La inca­pa­ci­tat de la soci­al­de­mocràcia tra­di­ci­o­nal euro­pea de pre­sen­tar alter­na­ti­ves creïbles a aquest esce­nari econòmic ha por­tat al pri­mer pla les alter­na­ti­ves fan­ta­si­o­ses, com ara les CUP, Podem, Syriza i Front de Gauche, entre d'altres.

Aquí fa poc es va fer pública la base del pro­grama econòmic de Podem. És un docu­ment molt infan­ti­lista: repar­teix cul­pes a tort i a dret i pro­posa mesu­res incon­sis­tents. Diu per exem­ple que l'euro es va dis­se­nyar “en bene­fici d'Ale­ma­nya”, obli­dant els bene­fi­cis que en va treure Espa­nya. Com Syriza a Grècia, parla d'impa­gar deute obvi­ant que se n'hau­ria de dema­nar més. Esqui­vant Erich Fromm, volen la lli­ber­tat però sense la res­pon­sa­bi­li­tat. A Espa­nya aquest esca­pisme d'espa­vi­la­det és bas­tant popu­lar, des del plan E de Zapa­tero fins als con­se­llers de Rajoy que el 2012 li sug­ge­rien sor­tir de l'euro. Si no fos que l'anco­ratge dins de la Unió Euro­pea no dóna marge per a bes­ti­e­ses, ja hau­rien començat deva­lu­a­ci­ons, impa­ga­ments i naci­o­na­lit­za­ci­ons. 

Ara bé, sobre el refor­misme de Podem, s'ha de tenir en compte que és un par­tit patro­ci­nat per Nicolás Maduro i José Manuel Lara, dos grans refor­mis­tes. Fa tres anys parlàvem en aquesta columna de la dico­to­mia entre els de la tisora (opció reta­lla­des) i els de la impres­sora (opció expansió monetària). Avui, el diagnòstic d'un excés d'ide­o­lo­gia i d'una manca de visió euro­pea en els dos bàndols segueix vigent. 

Només Mario Draghi al Banc Cen­tral Euro­peu sem­bla seguir una via intermèdia amb seny. Quan hi haurà un par­tit polític que li doni suport?