La Xina perd l'atractiu com a fàbrica del món
Les firmes occidentals instal·lades al país asiàtic tenen dificultats per seguir sent competitives a causa d'uns costos salarials disparats i una moneda local molt forta
L'empresa Relats, de Caldes de Montbui, que fabrica tubs aïllants per als sectors de l'automoció i l'energia, va ser una de les firmes catalanes pioneres a instal·lar-se a la Xina: el 2003 van obrir una oficina de representació a Xangai i un any després van inaugurar una planta productiva a la localitat de Zhenze, per proveir el mercat local. Onze anys i cinc fàbriques repartides per tot el món després, el seu director general, Pere Relats, explica que “la planta de la Xina és la que més alegria ens ha donat i és gràcies a la qual hem pogut finançar el procés d'expansió exterior”.
Tanmateix, el context ha canviat radicalment respecte al de fa una dècada. Pere Relats estima que el costos per l'augment dels sous (d'una mitjana del 18% anual en la seva planta) i l'apreciació del iuan respecte a l'euro (d'un 24% en un any) els retallarà cinc punts del creixement previst a la planta de la Xina. De fet, el grup té previst obrir una segona planta productiva a l'Àsia, al Vietnam, per proveir el Japó, on han aconseguit un important contracte per als pròxims anys.
Segons la sèrie històrica del salari mitjà dels treballadors xinesos que elabora l'institut d'estadístiques de la Xina, aquest va arribar a 51.483 iuans el 2013, gairebé deu vegades més que el que hi havia el 1995 i el doble que el del 2007. El fort increment ha tingut lloc en un context de població activa creixent, però això comença a canviar; a partir d'aquest any es deixarà notar en la demografia la política de fill únic desplegada a la Xina a partir del 1979, de manera que les baixes seran més nombroses que les altes.
Amb 800 milions de treballadors –el doble que Europa, els Estats Units i el Japó junts–, l'evolució dels sous a la Xina és un dels indicadors econòmics més transcendents de l'economia mundial. I des de fa anys és clau per entendre la transformació estructural que està experimentant el gegant asiàtic: de ser la fàbrica del món a interessar com un enorme mercat on col·locar producte. “Ja no aconsellem a ningú que vagi a produir a la Xina, això ha passat a la història”, assegura Jacint Soler-Matutes, soci de la consultora Emergia Partners. Aquesta firma havia donat suport a moltes empreses catalanes en els temps de les deslocalitzacions i avui dia treballa a instàncies d'organismes xinesos interessats en el know how i disseny catalans per promoure un canvi competitiu de les seves indústries.
Un altre cost emergent és el derivat de l'encariment del sòl industrial, que comença a ser limitat als voltants dels grans centres manufacturers de Xangai i Guangdong. Aquest fet i l'especulació estan dissuadint les noves implantacions.
Però és l'apreciació del iuan respecte a l'euro el factor que en els darrers temps més ha impactat en els comptes de les empreses europees instal·lades a la Xina. Jacint Soler-Matutes recorda que fa una dècada el canvi era de fins a 11 iuans per euro, i ara és de 7. Fa un any estava al voltant dels 8,7, fet que significa que ha caigut un 24% en poc temps.
En aquest context, altres zones del món estan suscitant l'interès dels productors; Mèxic, el Marroc o el Vietnam, per exemple, estan millorant el seu posicionament competitiu per a les indústries d'automoció, que sempre són molt vigilants als increments de costos.
Però també s'està obrint l'escletxa de tornar a fabricar a Europa. Fa unes setmanes, la firma d'il·luminació i ventilació Faro , de Castellbisbal, explicava a L'Econòmic que estava estudiant tornar a produir a Catalunya els seus llums, després que als anys vuitanta tanqués la seva planta i es dediqués a importar de l'Àsia. El fet és que el context competitiu està canviant molt ràpidament i torna a haver-hi oportunitats per a Europa.
“Les autoritats xineses són ben conscients que estan deixant de ser competitives per a costos baixos i estan invertint molts diners en transferència de coneixement perquè les seves empreses facin el salt tecnològic i innovador que necessiten”, subratlla el soci d'Emergia Partners. Aquest era l'objectiu de el primer fòrum de cooperació empresarial Emerging Jieyang, celebrat en aquesta localitat xinesa a començaments de juny, i en què han participat empreses i professionals europeus, principalment alemanys, però també espanyols.
Un dels participants ha estat l'empresa de Terrassa Traktech, fabricant de maquinària per a la manipulació d'ampolles de vidre. El seu cofundador, Joaquim Torrella, explica que viatjava amb unes expectatives baixes perquè era la primera presa de contacte però el cert és que ha regressat amb un projecte de col·laboració amb una firma local, que podria adquirir les seves patents: “Tenen molts diners per invertir i van a sac; ja d'entrada em van fer una oferta per comprar-me l'empresa i els vaig dir que no hi estava interessat”, explica Torrella. Reconduïda la primera intenció cap a l'opció de la cooperació, per a aquesta jove empresa vallesana (té cinc anys de vida) s'obren nous horitzons de negoci amb l'Àsia: “Mai m'ha agradat anar a l'altra part del món a la recerca de mà d'obra barata”, assegura.
De totes maneres, encara hi ha empreses que mantenen el xip que a la Xina s'hi ha d'anar a produir. Algunes de les firmes que van participar en la trobada de Jieyang hi anaven amb aquesta idea, però ràpidament la van canviar.