El germà gran dels Roig

El diari Expansión ha dedi­cat dues pàgines –22 de febrer– a la família valen­ci­ana Roig. Dels set ger­mans Roig Alfonso, el més cone­gut és en Joan, el pro­pi­e­tari de Mer­ca­dona. No el conec, però sí la seva empresa, com tot­hom. Res a dir. Però fa 25 anys vaig tenir un con­tacte amb les acti­vi­tats afri­ca­nes de Paco Roig, el germà gran. Va ser a Gui­nea Equa­to­rial, l'antiga colònia espa­nyola, on vaig pas­sar una tem­po­rada com a repre­sen­tant del Banc Mun­dial i amb la feina de refun­dar un sis­tema finan­cer que s'havia ensor­rat.

Gui­nea Equa­to­rial tenia i té un govern dic­ta­to­rial de la pit­jor mena. Teo­doro Obi­ang, o Obi­ang Nguema Mba­sogo, com pre­fe­reix que l'ano­me­nin, és el dic­ta­dor amb més llarga tra­jectòria a l'Àfrica: 37 anys. Pen­sin mala­ment i ende­vi­na­ran el que ha fet Obi­ang, espe­ci­al­ment en el ter­reny econòmic. Els habi­tants de Gui­nea viuen en la misèria. No pas­sen gana, perquè amb la fruita dels arbres i els tuber­cles d'algu­nes plan­tes es poden ali­men­tar. La meva marxa de Gui­nea va coin­ci­dir amb l'explo­tació dels jaci­ments de petroli que han con­ver­tit Obi­ang en un dels homes més rics del con­ti­nent. La riquesa dels pous de petroli es repar­teix entre el dic­ta­dor i les per­so­nes del seu vol­tant. Els gui­ne­ans només ensu­men els diners i seguei­xen en la seva misèria. Quan jo hi era, els diners que es repar­tien Obi­ang i els seus amics fidels eren els pro­ce­dents del cacau i de la fusta.

Paco Roig va anar a Gui­nea el 1979 i es va fer amic d'Obi­ang. Fer-se amic d'Obi­ang volia dir entrar en el món de la cor­rupció al més alt nivell. Roig va fer els diners, pri­mer, amb la fusta –Made­ras de Gui­nea SA (Maguisa)–
i, després, amb els únics super­mer­cats que hi havia al país –Super­mer­ca­dos de Gui­nea SA (Suguisa)–. Tenia el mono­poli d'impor­tació d'ali­ments, no pagava ni un impost i el marge comer­cial era molt alt. És fàcil fer diners així. És clar que havia de repar­tir els bene­fi­cis amb el pre­si­dent Obi­ang. I Paco Roig va optar per enga­nyar-lo i endeu­tar-se fins a les celles amb els bancs que hi havia. Un dels quals espa­nyol, filial del Banco Exte­rior de España, pre­si­dit pel polític Miguel Boyer quan estava casat amb Isa­bel Preys­ler. Obi­ang es va ado­nar de l'engany i va donar ordres de dete­nir Paco Roig, però va acon­se­guir fugir en el dar­rer avió d'Ibe­ria cap a Madrid i València. Vaig estar a punt d'ini­ciar acci­ons judi­ci­als con­tra ell, però el govern guineà no estava per acci­ons extra­ter­ri­to­ri­als i, a més, ales­ho­res –1990– va sus­pen­dre paga­ments Cárni­cas Roig SA, que era l'empresa fami­liar que ges­ti­o­nava ell. El 1994 va ser pre­si­dent del València CF.

Em va tocar liqui­dar els deu­tes de Suguisa i puc ben asse­gu­rar que eren de jut­jat de guàrdia. Era el prin­ci­pal fallit –1.300 mili­ons de francs fran­ce­sos– dels dos bancs que s'havien de liqui­dar. Una casa de bar­rets sense mes­tressa. Tinc còpia de la docu­men­tació a casa. Vaig esti­mar molt l'Àfrica, però no dic­ta­dors com Teo­doro Obi­ang ni apro­fi­tats blancs com Paco Roig. A vega­des és con­ve­ni­ent aixe­car les cati­fes per veure el que hi ha a sota. Encara que sigui al cap de 25 anys.