anàlisi
Fabricar la veritat
Dues característiques del populisme: fabrica la veritat i menysté l'ordre legal, i la Unió Europea pateix aquest virus que la pot portar al col·lapse. Mai com ara aquest invent d'èxit ha tingut tants detractors i tantes causes a combatre alhora. Encara no està solucionat el problema grec i ja repunta el portuguès, i podria ser que també s'hi colés l'espanyol. I a la vegada, el descontrol dels refugiats cada vegada provoca més una desunió europea, i al bell mig de tot això, esclata la pretensió de la Gran Bretanya de tenir un estatus especial amb el xantatge del Brexit. I tots aquests problemes, sense haver sortir de la profunda crisi econòmica, que encara pot empitjorar. La UE que somiàvem s'està esfondrant i caminem, per la via dels fets, cap un nou model que tindria més a veure amb el primer Mercat Comú que amb la UE. Avancem cap al passat.
El problema dels refugiats a la Unió Europea és un problema humà, social, econòmic i polític. Amb un sentit ètic, el primer no hauria d'estar condicionat pels altres per a qualsevol que tingui un mínim
de sentiments, però no ens enganyem, les reaccions de les societats davant dels fenòmens socials tenen una dinàmica que sovint
no coincideix amb el bonisme, i
és que encara no s'han resolt les dues qüestions bàsiques per afrontar el problema correctament: una societat oberta, fins a quin grau d'obertura està disposada a tenir? I una societat tolerant, fins a quin grau de tolerància admet? El fenomen de l'extrema dreta, que puja a tot Europa, és l'avís més clar que la resposta a les dues preguntes no és l'adequada i voler fabricar la veritat de portes obertes a tothom quan la societat no hi està disposada em sembla un error greu. Fixin-se en el doble llenguatge i el populisme davant d'aquest drama; ja fa força mesos que el papa Francesc va demanar a totes les parròquies i convents d'Europa que acollissin famílies refugiades; algú ha vist que la petició papal, tan humana, tingués gaire èxit? Sense un consens social, i fins i tot amb les limitacions que suposa el consens social ni amb prou diners disponibles, serà molt difícil resoldre el problema. I a la UE no hi ha ni consens social ni econòmic, i com deia un alt responsable de Brussel·les, aquesta setmana, ens trobem
a les portes d'una anarquia.
També alguns han fabricat la seva veritat a l'entorn del MWC, una fira que en cloure ha fet públiques les dades i tot sembla que és un gran èxit; però ens enganyaríem si, una vegada apagats els llums i amb els congressistes ja a casa seva, aquí no féssim una anàlisi per veure els aspectes de millora que depenen de nosaltres. El primer que hauríem de fer és aclarir-nos si el MWC és important o no per a Barcelona i per a Catalunya. Jo penso que sí. I a més, penso que molt, però aquí també tenim els de la seva veritat, que diuen que no. Com sempre passa amb els negacionistes, el seu raonament per criticar-lo és voler-hi atribuir més efectes i responsabilitats dels que pot donar un esdeveniment així.
L'altre dia escoltava un editorial de la Mònica Terribas que criticava la conferència de Mark Zuckerberg perquè vol portar internet a tot Àfrica, i la Mònica dubtava que la prioritat de l'Àfrica ara mateix sigui la connexió a internet. Doncs internet pot esdevenir un potentíssim mitjà per fer arribar la formació a llocs difícils, per millorar els diagnòstics mèdics i per al desenvolupament econòmic. Estem davant d'un fet de transcendència econòmica potentíssim. L'aparador mundial de Barcelona en aquest certamen no millorarà les diferències entre barris, tot i que l'Ada Colau activista ho reclamava. Això només dependrà de si nosaltres som capaços de crear la riquesa i de la bona gestió que els polític en facin. Però d'entrada, miler de persones s'han beneficiat d'aquests 460 milions que asseguren que ha deixat a Barcelona
el MWC i Barcelona ha estat el centre d'atenció mundial.