Economia

ECONOMIA

Estany d'Ivars i Vila-sana

Al sol de la llacuna

El nou Centre d'Immersió Audiovisual de Vila-sana complementa la visita turística a l'estany, el més gran de Catalunya, mitjançant tecnologia puntera i reviu els vincles històrics dels veïns

La recuperació de l'estany, fa nou anys, ha servit de revulsiu econòmic al poble, que ha passat de 500 a 700 habitants en sols sis anys

Abans de la dessecació,el 1951, molts veïns es guanyaven la vida pescant
i guiant caçadors d'ànecs

De turis­tes, l'estany d'Ivars i Vila-sana sem­pre n'ha rebut. Eren caçadors d'ànecs. Com el pre­si­dent Lluís Com­panys, que amb l'esco­peta a l'espat­lla, gos i remer puja­ven en una de les trenta bar­ques de la lla­cuna. Amb 123 hectàrees, l'estany del Pla d'Urgell és el més gran de Cata­lu­nya. Una banyera gegant que el 1951 es va des­se­car “con­tra la volun­tat dels veïns”, pre­cisa l'alcalde de Vila-sana, Joan Sangrà. Anti­ga­ment, el seu rebesavi i molts veïns es gua­nya­ven la vida pes­cant-hi barbs, ten­ques i angu­les. Els venien pels pobles, enfi­lats en una tar­tana. S'hi havien arri­bat a pes­car 1.504 angui­les en una sola nit. Ara hi ha sobre­po­blació de barbs d'una espècies inva­sora.

A les ribes de l'estany s'hi han cele­brat milers de bere­nars, pas­se­ja­des d'ena­mo­rats i diu­men­ges a la tarda en família. Encara se n'hi fan. Però ara con­vi­uen amb sen­de­ris­tes, fotògrafs i ornitòlegs. Tots bus­quen la bellesa en els refle­xos d'aquest mirall d'aigua ama­ble i apa­rent­ment infi­nita encas­tada en la panoràmica de la plana llei­da­tana.

La recent inau­gu­ració del Cen­tre d'Immersió Audi­o­vi­sual recu­pera la memòria de l'estany per a les gene­ra­ci­ons més joves. La dic­ta­dura, dis­po­sada a gua­nyar ter­res de con­reu, va des­se­car total­ment l'estany el 1951. S'hi va plan­tar arròs, però la natura es va revol­tar i l'empresa agrícola va haver de dei­xar-ho córrer, perquè la sal n'espat­llava el con­reu. Al nou cen­tre, una pan­ta­lla corba de deu metres per dos d'alt i so 360 graus exhi­beix La pel·lícula de l'Estany. Passa de pun­te­tes per la des­se­cació, de trista memòria encara per als veïns. Fins al 1933, el poble era una peda­nia de Cas­tell­nou i tenia el sig­ni­fi­ca­tiu nom de la Lla­cuna d'Utxa­fava. Amb la inde­pendència, una votació popu­lar va deci­dir reba­te­jar-lo: “Tot­hom deia mala­ment el nom del poble, Utxa­fava. Després de des­car­tar Vila­lliure van triar Vila-sana.”

El canal d'Urgell, la mateixa font que li va donar la vida a final del segle XX, va ser­vir per reom­plir-lo el 2005. En la recu­pe­ració també hi va pesar el record, punyent encara. “Portàvem a dins l'estany...”, diu Sangrà.

El pai­satge com a recurs

Un altre objec­tiu de revis­co­lar, des de zero, l'estany era la diver­si­fi­cació econòmica. A l'agri­cul­tura i la indústria s'hi volia sumar el turisme per fixar població i atraure jovent.
I se n'han sor­tit. A peu de l'A-2 i a pocs quilòmetres de Molle­russa, en sols sis anys, Vila-sana ha pas­sat de 500 veïns a 700. Pare­lles joves s'ins­tal·len a les cases uni­fa­mi­li­ars. Ha cal­gut ampliar la llar d'infants de 10 a 27 pla­ces, i també l'escola. El polígon indus­trial és ple i enguany volen ampliar-lo en 40 hectàrees. El turisme al vol­tant de l'estany també ha supo­sat un revul­siu de l'eco­no­mia local. “Des que torna a haver-hi l'estany, l'ambi­ent del poble ha can­viat... A par­tir dels dijous hi vénen ciclis­tes, sen­de­ris­tes, visi­tants... S'han obert tres cases rurals i tres res­tau­rants.”

La inversió muni­ci­pal en el nou cen­tre audi­o­vi­sual, de 100.000 euros, és ele­vada per a un poble de la dimensió de Vila-sana. Mal­grat això, la popu­la­ri­tat crei­xent de l'estany dóna con­fiança a l'alcalde: “Recu­pe­ra­rem la inversió”. La intenció és apro­fi­tar la dotació tec­nològica de la sala per llo­gar-la per a pre­sen­ta­ci­ons de pro­duc­tes, i actes públics i pri­vats. “També s'hi poden fer bodes civils”, apunta Sangràs.

El cen­tre és al pri­mer pis de l'edi­fici que també allotja la llar de jubi­lats. Fa qua­tre anys, Vila-sana bus­cava un revul­siu que com­ple­mentés l'oferta turística del mateix estany. De reüll, miren a Ivars d'Urgell, muni­cipi més gran i amb qui com­par­tei­xen al 50% l'estany i la gestió a través d'un con­sorci. Sí que els molesta que s'escurci el nom de l'estany, tot “dei­xant-se” Vila-sana.
El cen­tre “no fa la com­petència a Ivars; com­ple­menta la visita”.

La pel·lícula recrea núvols, refle­xos d'aigua, el pai­satge a vista d'ocell i narra l'íntim vin­cle dels
veïns amb l'estany. Bona carta de pre­sen­tació, per després, acos­tar-se a l'estany. I, allà, dei­xar-se por­tar pel suau mur­muri dels joncs al vent, les postes de sol i la con­tem­plació de les 275 espècies d'ocells iden­ti­fi­ca­des.

Què s'hi pot veure?
El Centre d'Immersió Audiovisual, amb una sala per a 100 persones, exhibeix un curtmetratge de 14 minuts produït pel centre, amb música original. La tecnologia de la sala permet crear efectes acústicament experimentals, amb so de 360 graus.
21
quilòmetres
té la ruta anomenada L'Anella, que Vila-sana acaba d'estrenar. Amb quatre àrees de descans, la ruta abraçada tot el perímetre de l'estany i és adequada per caminar o anar en bicicleta.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.