ECONOMIA
Estany d'Ivars i Vila-sana
Al sol de la llacuna
El nou Centre d'Immersió Audiovisual de Vila-sana complementa la visita turística a l'estany, el més gran de Catalunya, mitjançant tecnologia puntera i reviu els vincles històrics dels veïns
La recuperació de l'estany, fa nou anys, ha servit de revulsiu econòmic al poble, que ha passat de 500 a 700 habitants en sols sis anys
i guiant caçadors d'ànecs
De turistes, l'estany d'Ivars i Vila-sana sempre n'ha rebut. Eren caçadors d'ànecs. Com el president Lluís Companys, que amb l'escopeta a l'espatlla, gos i remer pujaven en una de les trenta barques de la llacuna. Amb 123 hectàrees, l'estany del Pla d'Urgell és el més gran de Catalunya. Una banyera gegant que el 1951 es va dessecar “contra la voluntat dels veïns”, precisa l'alcalde de Vila-sana, Joan Sangrà. Antigament, el seu rebesavi i molts veïns es guanyaven la vida pescant-hi barbs, tenques i angules. Els venien pels pobles, enfilats en una tartana. S'hi havien arribat a pescar 1.504 anguiles en una sola nit. Ara hi ha sobrepoblació de barbs d'una espècies invasora.
A les ribes de l'estany s'hi han celebrat milers de berenars, passejades d'enamorats i diumenges a la tarda en família. Encara se n'hi fan. Però ara conviuen amb senderistes, fotògrafs i ornitòlegs. Tots busquen la bellesa en els reflexos d'aquest mirall d'aigua amable i aparentment infinita encastada en la panoràmica de la plana lleidatana.
La recent inauguració del Centre d'Immersió Audiovisual recupera la memòria de l'estany per a les generacions més joves. La dictadura, disposada a guanyar terres de conreu, va dessecar totalment l'estany el 1951. S'hi va plantar arròs, però la natura es va revoltar i l'empresa agrícola va haver de deixar-ho córrer, perquè la sal n'espatllava el conreu. Al nou centre, una pantalla corba de deu metres per dos d'alt i so 360 graus exhibeix La pel·lícula de l'Estany. Passa de puntetes per la dessecació, de trista memòria encara per als veïns. Fins al 1933, el poble era una pedania de Castellnou i tenia el significatiu nom de la Llacuna d'Utxafava. Amb la independència, una votació popular va decidir rebatejar-lo: “Tothom deia malament el nom del poble, Utxafava. Després de descartar Vilalliure van triar Vila-sana.”
El canal d'Urgell, la mateixa font que li va donar la vida a final del segle XX, va servir per reomplir-lo el 2005. En la recuperació també hi va pesar el record, punyent encara. “Portàvem a dins l'estany...”, diu Sangrà.
El paisatge com a recurs
Un altre objectiu de reviscolar, des de zero, l'estany era la diversificació econòmica. A l'agricultura i la indústria s'hi volia sumar el turisme per fixar població i atraure jovent.
I se n'han sortit. A peu de l'A-2 i a pocs quilòmetres de Mollerussa, en sols sis anys, Vila-sana ha passat de 500 veïns a 700. Parelles joves s'instal·len a les cases unifamiliars. Ha calgut ampliar la llar d'infants de 10 a 27 places, i també l'escola. El polígon industrial és ple i enguany volen ampliar-lo en 40 hectàrees. El turisme al voltant de l'estany també ha suposat un revulsiu de l'economia local. “Des que torna a haver-hi l'estany, l'ambient del poble ha canviat... A partir dels dijous hi vénen ciclistes, senderistes, visitants... S'han obert tres cases rurals i tres restaurants.”
La inversió municipal en el nou centre audiovisual, de 100.000 euros, és elevada per a un poble de la dimensió de Vila-sana. Malgrat això, la popularitat creixent de l'estany dóna confiança a l'alcalde: “Recuperarem la inversió”. La intenció és aprofitar la dotació tecnològica de la sala per llogar-la per a presentacions de productes, i actes públics i privats. “També s'hi poden fer bodes civils”, apunta Sangràs.
El centre és al primer pis de l'edifici que també allotja la llar de jubilats. Fa quatre anys, Vila-sana buscava un revulsiu que complementés l'oferta turística del mateix estany. De reüll, miren a Ivars d'Urgell, municipi més gran i amb qui comparteixen al 50% l'estany i la gestió a través d'un consorci. Sí que els molesta que s'escurci el nom de l'estany, tot “deixant-se” Vila-sana.
El centre “no fa la competència a Ivars; complementa la visita”.
La pel·lícula recrea núvols, reflexos d'aigua, el paisatge a vista d'ocell i narra l'íntim vincle dels
veïns amb l'estany. Bona carta de presentació, per després, acostar-se a l'estany. I, allà, deixar-se portar pel suau murmuri dels joncs al vent, les postes de sol i la contemplació de les 275 espècies d'ocells identificades.