Economia

6, 15, 18, 25%

Tots els interes­sats en eco­no­mia cata­lana hau­rien de conèixer i recor­dar aques­tes xifres. Costa més recor­dar un número de telèfon. I espe­ci­al­ment en aquests moments, en els quals tenim sobre la taula, per pri­mera vegada en 300 anys i de forma seri­osa, la cre­ació d'un estat propi. Cada xifra res­pon a una rea­li­tat cata­lana, din­tre del con­junt de l'Estat, en per­cen­tat­ges. Què repre­senta Cata­lu­nya din­tre de l'Estat espa­nyol? Què supo­sa­ria per als espa­nyols la secessió de Cata­lu­nya?

El 6% cor­res­pon a la superfície de les qua­tre províncies cata­la­nes. És una xifra ina­mo­vi­ble i pot sor­pren­dre perquè és molt reduïda. Afe­gim un fet: una rea­li­tat geogràfica com la península Ibèrica no és equi­pa­ra­ble a una rea­li­tat naci­o­nal i política. Per sort, l'existència de Por­tu­gal trenca el fals mot­llo de la uni­tat hispànica.

El 15% és el per­cen­tatge de la població cata­lana en relació amb la població de l'Estat. El per­cen­tatge es mou en períodes rela­ti­va­ment llargs de temps. La indus­tri­a­lit­zació cata­lana va atreure molta població rural –cata­lana i no cata­lana– cap a les ciu­tats i comar­ques indus­tri­a­lit­za­des. El per­cen­tatge indica que la den­si­tat de la població cata­lana és dues vega­des i mitja supe­rior a la del con­junt de l'Estat.

El 18% ens indica el pro­ducte inte­rior brut o PIB. Dit d'una altra manera: és la gene­ració de riquesa de la població en el període d'un any. Inclou tots els ingres­sos resul­tat del tre­ball dels cata­lans. Si dei­xem al marge el greu pro­blema de la desi­gual­tat de dis­tri­bució d'aquests ingres­sos, el per­cen­tatge del PIB supe­rior al de la població ens indica que la pro­duc­ti­vi­tat cata­lana “per càpita” –per per­sona– és més alta que la mit­jana espa­nyola. Podríem dir-ho d'una altra manera: la pro­ducció agrícola, la pro­ducció indus­trial i la de ser­veis supera en tres punts la renda de la població de l'Estat.

Final­ment, tenim el 25%, que repre­senta el per­cen­tatge de les expor­ta­ci­ons –les ven­des fora de l'Estat–. La vari­ació és cons­tant, però fa 25 anys ja teníem aquest 25%, que després va bai­xar, per recu­pe­rar dar­re­ra­ment aquesta quarta part de les expor­ta­ci­ons. És clar que una part impor­tant de l'expor­tació cor­res­pon a la Seat i a la Nis­san, perquè un automòbil val molt més que un flascó de per­fum o un porc de la comarca d'Osona, però està molt diver­si­fi­cada

I ara una con­si­de­ració. Les
xifres d'Escòcia en relació amb
el Regne Unit són molt dife­rents de les cata­la­nes, si par­lem de riquesa rela­tiva. Els esco­ce­sos reben molts ajuts de l'estat. Tenen unes “ter­res altes” –high­lands– molt boni­ques, però poc pro­duc­ti­ves. Comp­ten amb petroli, però els jaci­ments que hi ha davant
de les cos­tes ori­en­tals estan força esgo­tats. La cre­ació d'un estat propi escocès exi­gi­ria man­te­nir d'una forma o altra els ajuts econòmics que reben de la resta de l'estat. A Cata­lu­nya, la situ­ació és inversa: el poder polític català és molt infe­rior a l'andalús o
cas­tellà, per exem­ple, però sort en tenen de la gene­ració cata­lana de recur­sos. Dit d'una altra manera, la sepa­ració d'Escòcia afa­vo­ri­ria econòmica­ment els britànics, men­tre que la de Cata­lu­nya per­ju­di­ca­ria i força la renda i els recur­sos de les regi­ons espa­nyo­les més pobres i que més reben de la rela­ti­va­ment rica Cata­lu­nya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.