Economia

Encants dels bancs

L'horari dels encants és més generós que el dels bancs i el personal, molt atent

Tots els bancs han obert uns encants per a ven­dre el que tenien en garan­tia de crèdits fallits. S'hi poden tro­bar gan­gues. L'horari dels encants és més ample i generós que el dels bancs. El per­so­nal, molt atent i amb ganes de ven­dre. Si entra en algun d'ells serà difícil que en surti saba­ter, o sigui sense haver-se firat alguna cosa. Els con­vido a fer una visita vir­tual a un d'aquests encants a Bar­ce­lona.

Les por­tes estan ober­tes de bat a bat. A la mateixa entrada hi ha una doble sepa­ració: qua­li­fi­cats a la dreta hi ha els pro­duc­tes immo­bi­li­a­ris o del totxo i a l'esquerra pro­duc­tes de con­sum domèstic, el que ells en diuen de la llar. Si acos­tuma a votar par­tits de dre­tes, diu un rètol, triï l'entrada del totxo; segur que hi té una certa experiència i a més es tracta d'immo­bles a l'abast de la seva but­xaca, però no a la de la resta de mor­tals, que segu­ra­ment no tenen, ni el seu talent, ni una família ben rela­ci­o­nada amb els ambi­ents on es toca poder. Un apo­de­rat del banc els atén imme­di­a­ta­ment per a saber si van només a com­prar o a com­prar per tor­nar a ven­dre i fer-hi un bene­fici.

El com­pra­dor no ho té gaire clar: depèn, diu. El ban­quer ja coneix el to. Miri, li diu, si no li ve d'uns quants zeros –a la dreta del radi­cal, és clar– li podria ofe­rir aquest àtic a la Costa Brava, amb vis­tes al mar, i tot just estre­nat. Feia poques set­ma­nes que hi vivien, quan van rebre una tele­fo­nada de Panamà, van fer les male­tes, van fir­mar una ordre de venda i no els he vist més. Si bus­quen una cosa més modesta i din­tre de ciu­tat, els reco­ma­na­ria aquest pis, força cèntric, on vivia una família que ha estat des­no­nada per no pagar la hipo­teca, abans de les pas­sa­des elec­ci­ons, que guanyà la Sra. Colau. Van dei­xar de pagar el pri­mer ter­mini, de manera que el pis és quasi nou de trinca.

També tenim un pis més espaiós, no tan ben situat, en el qual vivien 30 o 40 oku­pes, joves molt al dia, que gau­dien de la seva plena lli­ber­tat i no s'aver­go­nyien de res. Van ser desa­llot­jats, després de 15 dies de setge, amb bones parau­les i alguna cosa més, però no els sabria dir exac­ta­ment com. Nosal­tres, el banc, teníem el pis reser­vat per a una jove, filla d'un direc­tor d'agència, que s'havia de casar, però que va tren­car amb el promès dos dies abans de la boda. Coses de la joven­tut. Caldrà res­tau­rar-lo, és clar, posar-hi vidres i pin­tar. Per això el venem a bon preu. Un okupa ens va dir que els gra­fits pin­tats podien tenir valor d'aquí a uns anys, quan s'apreciïn aques­tes mos­tres de la vida urbana, sal­vatge i lliure.

Nosal­tres, els bancs, aquests immo­bles els tenim comp­ta­ble­ment qua­li­fi­cats com a titu­lars de crèdits dub­to­sos, vin­cu­lats a ope­ra­ci­ons immo­biliàries. Quan un crèdit és dubtós sig­ni­fica que encara podríem recu­pe­rar el que ens deuen, amb paciència. Però no en tenim, de paciència, i pre­fe­rim liqui­dar-los a bon preu.

Pel que fa al cor­re­dor de l'esquerra, què els podria ense­nyar que no tin­guin? Pot­ser un tele­vi­sor, que el seu pro­pi­e­tari havia pogut con­nec­tar amb el Canal +, pira­te­jant-lo. Però pot­ser no els agrada el fut­bol. Per la seva mirada, ende­vino que tor­na­ran i aca­ba­ran essent uns bons cli­ents del banc. Un, dos, tres; no els diu res.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia