Encants dels bancs
Tots els bancs han obert uns encants per a vendre el que tenien en garantia de crèdits fallits. S'hi poden trobar gangues. L'horari dels encants és més ample i generós que el dels bancs. El personal, molt atent i amb ganes de vendre. Si entra en algun d'ells serà difícil que en surti sabater, o sigui sense haver-se firat alguna cosa. Els convido a fer una visita virtual a un d'aquests encants a Barcelona.
Les portes estan obertes de bat a bat. A la mateixa entrada hi ha una doble separació: qualificats a la dreta hi ha els productes immobiliaris o del totxo i a l'esquerra productes de consum domèstic, el que ells en diuen de la llar. Si acostuma a votar partits de dretes, diu un rètol, triï l'entrada del totxo; segur que hi té una certa experiència i a més es tracta d'immobles a l'abast de la seva butxaca, però no a la de la resta de mortals, que segurament no tenen, ni el seu talent, ni una família ben relacionada amb els ambients on es toca poder. Un apoderat del banc els atén immediatament per a saber si van només a comprar o a comprar per tornar a vendre i fer-hi un benefici.
El comprador no ho té gaire clar: depèn, diu. El banquer ja coneix el to. Miri, li diu, si no li ve d'uns quants zeros –a la dreta del radical, és clar– li podria oferir aquest àtic a la Costa Brava, amb vistes al mar, i tot just estrenat. Feia poques setmanes que hi vivien, quan van rebre una telefonada de Panamà, van fer les maletes, van firmar una ordre de venda i no els he vist més. Si busquen una cosa més modesta i dintre de ciutat, els recomanaria aquest pis, força cèntric, on vivia una família que ha estat desnonada per no pagar la hipoteca, abans de les passades eleccions, que guanyà la Sra. Colau. Van deixar de pagar el primer termini, de manera que el pis és quasi nou de trinca.
També tenim un pis més espaiós, no tan ben situat, en el qual vivien 30 o 40 okupes, joves molt al dia, que gaudien de la seva plena llibertat i no s'avergonyien de res. Van ser desallotjats, després de 15 dies de setge, amb bones paraules i alguna cosa més, però no els sabria dir exactament com. Nosaltres, el banc, teníem el pis reservat per a una jove, filla d'un director d'agència, que s'havia de casar, però que va trencar amb el promès dos dies abans de la boda. Coses de la joventut. Caldrà restaurar-lo, és clar, posar-hi vidres i pintar. Per això el venem a bon preu. Un okupa ens va dir que els grafits pintats podien tenir valor d'aquí a uns anys, quan s'apreciïn aquestes mostres de la vida urbana, salvatge i lliure.
Nosaltres, els bancs, aquests immobles els tenim comptablement qualificats com a titulars de crèdits dubtosos, vinculats a operacions immobiliàries. Quan un crèdit és dubtós significa que encara podríem recuperar el que ens deuen, amb paciència. Però no en tenim, de paciència, i preferim liquidar-los a bon preu.
Pel que fa al corredor de l'esquerra, què els podria ensenyar que no tinguin? Potser un televisor, que el seu propietari havia pogut connectar amb el Canal +, piratejant-lo. Però potser no els agrada el futbol. Per la seva mirada, endevino que tornaran i acabaran essent uns bons clients del banc. Un, dos, tres; no els diu res.
