Economia

Un únic poble de Lleida entre els cent municipis més rics

Aquesta població del Segrià, a més, és l'única de la demarcació amb una renda familiar per habitant superior a la de Catalunya

Cada veí de Lleida ingressa 14.400 euros anuals, uns 2.000 menys que la mitjana catalana

Alpi­cat és l'únic muni­cipi de Lleida que apa­reix entre les cent pobla­ci­ons més riques de Cata­lu­nya. Con­cre­ta­ment, la loca­li­tat del Segrià ocupa el 34è lloc de la clas­si­fi­cació feta per l'Ides­cat, amb una renda fami­liar bruta per habi­tant de 17.200 euros, mil més que la mit­jana gene­ral cata­lana (16.200).

Fa falta bai­xar fins a la 125a posició de la llista per tro­bar la segona loca­li­tat de la demar­cació: el Pont de Suert. La capi­tal de l'Alta Riba­gorça regis­tra un renda de 14.900 euros per veí, una quan­ti­tat molt llu­nyana ja de la mit­jana del país i d'Alpi­cat.

Per loca­lit­zar la resta de capi­tals cal anar al lloc 137, on hi ha Tremp (Pallars Jussà), amb una xifra per habi­tant de 14.440 euros. Just després apa­reix Lleida (139), amb una renda fami­liar bruta lleu­ge­ra­ment infe­rior –una dècima– a la de Tremp. Les ciu­tats de Bar­ce­lona (8a posició), Girona (56a) i Tar­ra­gona (83a) regis­tren mit­ja­nes clara­ment supe­ri­ors a la capi­tal llei­da­tana.

Vielha e Mija­ran, que ocupa el lloc 143 (14.300), és l'última capi­tal llei­da­tana entre els 150 muni­ci­pis amb les ren­des més altes del país. La resta de grans ciu­tats es tro­ben a la part baixa de la clas­si­fi­cació de l'Ides­cat, que inclou els 213 muni­ci­pis de més de 5.000 habi­tants i les capi­tals de comarca.

La Seu d'Urgell, a la cua

Aquest és el cas de les Bor­ges Blan­ques (Gar­ri­gues), que es troba en el lloc 155 amb una renda fami­liar de 13.900 euros, un 3,9%
menys que en el balanç ante­rior. També s'ha reduït de forma subs­tan­cial –un 8%, un dels majors des­cen­sos regis­trats a Cata­lu­nya– la renda bruta a Sort (Pallars Sobirà), que baixa a la 161a posició.

Molle­russa (13.100 euros), Tàrrega (13.000) i Sol­sona (12.900) se situen als llocs 181, 182 i 184, res­pec­ti­va­ment. De la seva banda, Cer­vera (12.800) ocupa la posició 186 i Bala­guer (12.500), la 193. La capi­tal de comarca de la demar­cació amb menys renda mit­jana per habi­tant és la Seu d'Urgell (12.200), que ocupa el lloc 199.

Pel que fa als resul­tats a escala comar­cal, l'Alta Riba­gorça és la zona de la demar­cació amb les ren­des més ele­va­des (15.300),
seguida del Pallars Sobirà (15.000) i el Pallars Jussà (14.900). Un pas per sota hi ha el Segrià (14.400), l'Aran i Segarra (14.100) i les Gar­ri­gues (14.000). I ja a molta distància apa­rei­xen la resta de comar­ques llei­da­ta­nes; el Pla d'Urgell i Sol­sonès (13.700), l'Urgell i la Noguera (13.500) i final­ment l'Alt Urgell (12.800).

Res­pecte al dar­rer estudi de l'Ides­cat, només els dos Pallars han aug­men­tat mínima­ment les ren­des mit­ja­nes. En la resta de comar­ques, el des­cens ha oscil·lat entre 0,7% regis­trat a les Gar­ri­gues i el 3,8% detec­tat a l'Aran, un dels retro­ces­sos més ele­vats del país.

LES XIFRES

17.200
euros
de renda familiar bruts per habitant a Alpicat, 1.000 més que la mitjana catalana
199a
posició
ocupa la Seu d'Urgell, la capital de comarca lleidatana amb els ingressos més baixos

Assalariats a Guissona i Sant Cugat

La remuneració d'assalariats va representar el 59,2% del total de les rendes de les famílies catalanes. El Gironès va ser la comarca que va obtenir una remuneració d'assalariats més elevada respecte dels principals ingressos (63,4%), seguida del Tarragonès (62,7%) i el Baix Llobregat i l'Aran, totes dues amb un 61,6%.

En l'àmbit municipal, Guissona i Sant Cugat del Vallès van encapçalar la llista de municipis amb un percentatge més elevat d'ingressos procedents de la remuneració d'assalariats, superior al 70%. En canvi, pel que fa a l'excedent brut d'explotació, la Terra Alta destaca com la comarca on aquests ingressos són el principal recurs de les famílies, amb un 38,8%. El Pallars Sobirà i les Garrigues també tenen un percentatge elevat, amb un 32,6% i un 32,1%, respectivament, i superen de molt la mitjana catalana, que se situa en el 19,8%.

Finalment, hi ha set municipis on el pes de les prestacions socials sobre el total dels ingressos està per sobre del 30%: Cardona, la Sénia, Berga, Súria, Sallent, Deltebre i Badia del Vallès. A l'altre extrem, Sant Cugat del Vallès i Begues són els que tenen els percentatges més baixos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia