Iberpotash no és partidària de fer un tercer runam salí per al període transitori
La firma diu que ara no els toca valorar les opcions plantejades pel govern, però avança que algunes són inviables des del punt de vista tècnic o temporal
El secretari del consell d'administració d'Iberpotash, Joan Güell, assegura que l'empresa minera no ha considerat mai la possibilitat de fer un tercer runam a Sallent per abocar la sal sobrant des del juny del 2017 –quan la sentència obliga a deixar d'abocar al Cogulló– i el 2020, quan la mina sallentina tanqui del tot.
“Coincideixo totalment amb la CUP, no hi ha d'haver muntanya nova”, afirma en referència a la moció que el grup anticapitalista va entrar en l'últim ple de Sallent per demanar la retirada d'aquesta possibilitat, que va ser aprovada per unanimitat.
L'opció de fer un tercer runam és una de les onze que el govern va posar sobre la taula per al període transitori. Güell ha explicat que ara no pertoca a l'empresa fer cap valoració, ja que el document es troba en la fase en la qual opinen les administracions, però ha avançat que hi ha plantejaments que són inviables per motius temporals i tècnics, tot i que entén que “és bo que es valorin tots”.
Per exemple, cita el transport de la sal, ja sigui amb tren o camions, fins al mar: “Un cop al port, què fas? No es pot posar dalt un vaixell i abocar-ho al mar perquè els tractats internacionals ho prohibeixen; es pot construir una instal·lació per dissoldre-la, sí, però ja no hi som a temps.” Des del seu punt de vista, també descarta la reducció de l'extracció de mineral a Vilafruns per no produir runams –“tot el que hem fet fins ara ha estat per evitar això– i l'anomenat back filling, tècnica que consisteix a reintroduir material a la mina.
Segons argumenta, a Sallent és inviable per la “tipologia de la mina”, que majoritàriament és plana. A més, detalla que s'explota en retirada: “Es fa forat fins al fons i es va reculant, perquè al cap de tres o quatre setmanes les parets es trenquen per la presència d'argila.” També hi afegeix que la sal que hi ha entre les dues capes de sal i potassa no es treu a l'exterior, sinó que amb ella es van reomplint les galeries que ja s'han explotat: “És un 30% que es queda a baix, i que ocupa una mica més del 50% del forat que has fet. O sigui, que hi ha menys del 50% de forat i ho hauries de fer abans de tres setmanes.”
Tot i no voler-se pronunciar, dóna a entendre que l'opció viable hauria d'arribar de la combinació de “moure” la sal amb camions –“amb tren és difícil”– cap al runam del Fusteret i cap el mar a través del col·lector actual.
