Economia
habitatge
La Cambra descarta cap més bombolla immobiliària
En un informe, Constata la recuperació del sector a la demarcació de Barcelona però insinua un lleuger augment de preus
L'accés restrictiu a les hipoteques allunya el perill d'un altre ‘boom'
La Cambra de Comerç de Barcelona no veu perill d'entrar en una altra bombolla immobiliària a pesar del repunt en el sector. Segons un informe de la institució presidida per Miquel Valls, “l'elevada taxa d'atur i el procés de desendeutament de l'economia” allunyen aquesta possibilitat.
L'accés al crèdit hipotecari és, ara com ara, molt més restrictiu, recorda, i això juga contra el fet que en el sector hi torni a haver una bombolla. En tot cas la institució alerta de la importància que a les entitats financeres es mantingui la política de no concedir més del 80% del valor de taxació real de l'immoble per mantenir aquest fre.
En la prevenció d'un altre moviment especulatiu, l'informe també destaca com a factor positiu el fet que la Unió Europea inclogui l'evolució del preu dels pisos entre els indicadors a vigilar en el nou Procediment de Desequilibris Macroeconòmics per a l'Estat espanyol. Concretament, hi estableix un llindar del 6%.
A més, la Cambra contraposa la previsió d'estancament i fins i tot reducció demogràfica per al període 2016-2029 en relació amb el fort augment durant els anys del boom, per la immigració. Entre el 2000 i el 2008 la demarcació va guanyar 616.554 persones.
Tot i que va descartar cap més bombolla general, la institució sí que veu possible que hi hagi “pressions alcistes significatives sobre els preus” als municipis on l'oferta nova creix poc.
En aquest sentit l'informe diu que l'estoc d'habitatge nou sense vendre al desembre del 2014 era, en el conjunt de la demarcació, de 45.000, un 11% menys que el 2011. És una concentració “baixa” en termes relatius i, segons la institució, indica una tendència a l'alça en els preus “però amb intensitats diferents en funció de la concentració d'habitatges sense vendre a les diferents localitats”.
Fi de les caigudes
El que l'informe dóna per tancat és el cicle baixista en els preus. Segons les dades que recullen, les caigudes de preu més fortes del 2007 al 2015 s'han registrat a Esplugues de Llobregat, Granollers, Sant Joan Despí i Terrassa, on han superat el 55%.
En canvi, Mollet del Vallès, Sant Just Desvern, Sant Sadurní i Sitges són les quatre localitats amb una caiguda més continguda, que tot i així es calcula entre el 25% i el 35%. Barcelona se situaria en el grup de municipis amb un descens del 35% al 45%. Això ha ajudat a limitar l'esforç necessari per comprar un habitatge, ja que ha passat d'un màxim del 46% dels ingressos familiars l'any 2008 a un mínim del 21% a final del 2014.
L'informe destaca l'augment del 70% en el nombre d'habitatges començats el 2015 com un indicador ferm de la recuperació al sector.