Laporta no regala res

a l'alça

Messi, campió del món. Part del barcelonisme s'ha deprimit quan ha sentit que Messi llençava tot el seu patrimoni com a jugador del Barça per guanyar el mundial. Per als més optimistes, aquestes paraules les matisarà, potser les reformularà i aviat després d'un gol tornarà a petonejar l'escut sagrat. I així, fins a la pròxima. Tractant-se d'aquest jugador i de la pressió que rep, millor no fer cas del que diu i sí del que fa.

Ja ningú pot dubtar de la saviesa en l'estratègia que manega Joan Laporta. Al final resultarà tot un crack en aquesta matèria. S'ha fet una lectura de l'actitud condescendent del president en l'última junta, rebaixant el to, mesurant les decisions i la contundència en els canvis en la seva junta. La jugada ha estat més senzilla: va abocar a l'abisme els seus rivals i després els va recollir, es va tornar a guanyar el seu respecte i els va marcar una línia a seguir. Laporta no regala res des de fa temps, i menys a aquells que han posat en dubte el seu lideratge i la facultat que s'ha atribuït de decidir com es farà la successió i qui en serà el protagonista. Estructurada la junta, després de la dimissió de Joan Franquesa, Laporta sembla haver assolit aquell punt de victòria que se li resistia: desprendre's d'un seriós crític com era Franquesa, reconduir un vell amic, com encara és Albert Perrín (nou vicepresident), buidar de contingut el més ferm candidat a la successió en el bàndol dels contestataris, com era Jaume Ferrer (sense mercats i encara vicepresident, amb l'atribució afegida de la ja irrellevant vicepresidència de patrimoni), i atorgar tot el pes dels diners a un aliat, com és Xavier Sala i Martín (nou tresorer) i derivar el negoci dels mercats a un ferm seguidor, com és Joan Boix. Fet això, Laporta s'ha guanyat el cel entre els seus coreligionaris. Neutralitzada l'oposició interna, ja que no s'espera cap moviment electoral més dins del consell, encara que Perrín i Ferrer creguin que formen una dupla sòlida al centre de poder, que no és cap altre lloc que la comissió delegada, Laporta s'allibera d'un malson que el tenia preocupat, perquè no acabava d'entendre com era possible que la successió en les eleccions del 2010 acabés amb una bicefàlia des de la mateixa junta. Superat, dic, aquest entrebanc, a Laporta ja només li queda com neutralitzar i anul·lar el seu principal contrincant, Sandro Rosell, amb qui, si cal, no l'importarà sacrificar-se com un bonze juntament amb l'exvicepresident esportiu. Temps tindrà per raonar com ho farà. Després dels episodis que s'han produït, que ningú no dubti que el següent objectiu, després d'aniquilar els seus propis companys de junta, amb espies i amb altres eines, serà Rosell. Estarem expectants per veure com s'ho fa el president, o els seus executors.

Creu Laporta que, malgrat un suïcidi presidencial cremant-se com un bonze amb Rosell, i en un escenari amb contrincants de la talla d'Agustí Benedito, l'únic soci del Barça que s'ha pronunciat oficialment com a precandidat, la junta continuista no tindrà cap entrebanc a les urnes, on creu que la gent ja ni es recordarà dels espies, dels negocis estranys, dels fitxatges difícils de justificar, etc.

de baixada

Denúncies sense resoldre. Les últimes setmanes han aparegut amenaces i denúncies pronunciades per personatges d'interès barcelonista, l'advocat Oriol Giralt i l'empresari Gabriel Masfurroll, contra el Barça i el seu president. Passat un temps prudencial, ni Giralt ha portat Laporta a la fiscalia anticorrupció ni Masfurroll ha mostrat factures que provin que els espies van costar 367.000 euros. Veritat o mentida?