«Aquest Madrid és patètic!»

1. Barça

Somiem una mica (o no tant). Imaginem que el Barça guanya diumenge el Madrid fent un bany de futbol. Ja veig la resposta general (no tan sols des de la capital de l'Estat): «És que aquest Madrid és horrorós, és que aquest Barça no ha jugat contra ningú, és que...» La frase va tornar a aparèixer dimecres en l'exhibició del Barça contra l'Inter. És clar, els de Milà no són ningú: no tenen bons (excel·lents) jugadors, ni un gran entrenador ni tampoc mentalitat guanyadora (tot i que ha guanyat les últimes quatre lligues).

2. «Hit parade»

La frase ja encapçala la llista de les frases més tòpiques del futbol modern. Només cal deixar un espai en blanc, a l'estil d'«aquest... fa pena!» i anar omplint-lo segons pertoqui. Per exemple, l'any passat l'Atlético de Madrid va demostrar que era un desastre després del 6-1 del Camp Nou. I l'Almeria (5-0), el Valladolid (6-0), el València (4-0), el Màlaga (6-0), el Sevilla (4-0), és clar, el Madrid (2-6), el Basilea (0-5), l'Sporting de Lisboa (2-5), l'Olympique de Lió (5-2) i el Bayern (4-0). I, fins i tot, l'Athletic (4-1) i el Manchester (2-0) en les finals de la copa i la Champions respectivament.

3. Mèrit

No, no tots són una desgràcia d'equip. El problema és que el Barça és millor. I la comparació, en comptes de beneficiar els blaugrana, el que està fent és perjudicar-lo. La diferència, a vegades, és tan gran, que la tendència és destacar les poques armes que tenen els rivals per contrarestar l'artilleria blaugrana. «No saben ni fer dues passades!», sense destacar la valentia d'un equip que juga en camp contrari per mossegar el rival immediatament que perd la pilota; «defensa de broma», oblidant la velocitat de circulació de la pilota que deixa els defenses inhabilitats; «Eto'o, desconegut», com ho haguessin estat Di Stéfano, Pelé, Maradona o Cruyff (en els seus millors moments) si s'haguessin alineat en l'equip rival d'aquest Barcelona. El mèrit és d'aquest entrenador i d'aquests jugadors.

4. Clàssic

I diumenge torna el clàssic. Una bona notícia. És el partit més maco. Arriba amb Ibra i Messi tocats, amb Ronaldo a punt per salvar la galàxia i el Madrid amb un punt més que el Barça. Qui és el favorit? El que té més punts o el que juga millor? El que juga a casa i li agrada atacar o el que va de visitant encantat de contraatacar? El meu favorit és el Barça, perquè, a més, arriba reforçat després del 2-0 a l'Inter. I el Madrid, encara que ha canviat de jugadors, no oblida el que li va passar el dia que va voler jugar de tu a tu amb aquest Barça de Xavi, Iniesta, Messi i companyia. Aquell dia, la pell madridista va quedar tatuada de por (veurem per quan temps) i, per tant, entenc com a impossible pensar en un Madrid atrevit sense complexos al Camp Nou. I un Madrid espantat és bo per al Barça. Golejada? No cal. L'any passat també els havíem d'humiliar, i els gols (2-0) van arribar en els deu últims minuts. En fi, partit meravellós que esperem que acabi amb els mitjans de Madrid (i de Barcelona, si cal) anunciant titulars com el nostre.