El partit de Kíev, una qüestió de principis per al Barça

La calma no existeix a Can Barça. L'equip de Pep Guardiola juga avui a Kíev el partit en què s'ha de guanyar l'accés als vuitens de final de la lliga de campions després d'unes setmanes carregades de compromisos, tots importants. Des que l'Inter va ser derrotat al Camp Nou, l'activitat no ha parat, i els blaugrana no han aixecat el peu de l'accelerador. Avui, toca tancar el cicle de partits europeus. Toca, com no, fer un partit seriós contra un rival acorralat, contra les cordes, que sap que necessita un triomf, ja que, fins i tot guanyant, podria acabar jugant l'Europa League. Tot el que no sigui un triomf per als ucraïnesos és oblidar-se d'Europa.

El Barça, en canvi, pot jugar amb la calculadora: una derrota per 2-0 el deixaria eliminat si hi hagués un empat a Milà. Una derrota per 3-1, en canvi, no. Però una desfeta per 3-0, sí. I, fins i tot, perdent 5-0 es pot tirar endavant si a Milà no hi ha empat... En vista de tantes possibilitats, però, el Barça no jugarà a llegir el futur, a construir castells en l'aire. Guardiola ho té ben fàcil: toca ser els de sempre i buscar els tres punts, ja que s'allunyarien tots els dubtes: primers de grup, i oblidar-se d'aquesta competició fins l'any que ve. «Som el que som», deia ahir el tècnic català, que ja sap què és guanyar com a jugador a Kíev, ho va aconseguir en la temporada 1991/92.

El partit, que segons el tècnic de Santpedor és fins i tot més important que el mundial de clubs, es juga al vell estadi del Dinamo. L'Estadi Nacional de Kíev s'està reformant amb vista a l'organització de la pròxima Eurocopa, i serà a l'estadi Valeri Lobanovski –similar al del Rubin Kazan tant per capacitat (uns 16.000 espectadors) com perquè és al costat d'un riu, el Dnièper– on es decidirà el futur del campió ucraïnès i del campió català. El factor climatològic també serà semblant al de Kazan, amb temperatures negatives però sense neu. Llavors, però, el rival del Barça en feia prou amb un empat per somriure. Avui no. Avui, el Dinamo té més pressió a les espatlles.

Amb els informes de l'equip entrenat per rus Valeri Gazzaev sobre la taula, Guardiola anirà a totes amb Ibrahimovic i Messi jugant de titulars, com a la Corunya, on van demostrar que han recuperat el to. Al Dinamo també hi haurà una parella ofensiva mediàtica, Xevtxenko i Milevski. Per aturar-los, el Barça jugarà amb la defensa dels miracles, aquella que no fa faltes i que domina tots els aspectes del joc: Alves, Puyol, Piqué i Abidal. Al centre del camp, en canvi, caldrà mirar la pissarra. El Dinamo és un equip fort, potent, que obre el camp i que ja veurà de bon ull imitar el Madrid del Camp Nou, amb un joc intens de pressió i buscar fer mal entre línies. La presència al mig del camp de Keita i Busquets, doncs, sembla probable per guanyar el duel a la medul·lar. Al davant, com va passar a Kazan, Iniesta podria enviar a la banqueta Henry. La idea és clara: tenir l'esfèrica i evitar que Milevski faci mal a la defensa obrint espais a jugadors de segona fila amb el seu joc físic, que l'ha portat a ser considerat el nou Ibrahimovic. Si el Barça té la pilota, el Dinamo l'haurà de recuperar. Si el Barça té la pilota, podrà fer gols. I el Barça només té dues coses al cap: fer gols i que el rival no en faci. Així de senzill, i així de complicat de portar a la pràctica per a tothom menys per a aquest Barça, que avui pot demostrar que això de jugar cada tres dies ja no és un inconvenient. És un costum.