El cicle perfecte

a l'alça

Valenciennes, blaugrana. Ha estat interessant conèixer que el Valenciennes, de la lliga francesa, s'ha marcat aquesta temporada dos desafiaments: mantenir-se en la categoria i fer-ho jugant com el Barça. Tècnic i jugadors s'han manifestat uns entusiastes del futbol que practica el Barça. Els vídeos del Barça són per al Valenciennes un manual d'ús, que espero que els permeti continuar en la lliga i que un dia la guanyin.

El mundial de clubs és el cim del 2009. Sembla que després de tants esforços, èxits i lloances, no assolir-lo pugui quedar com una taca negra en un expedient immaculat. Si passa el que va succeir el 2006, de ben segur que ho serà, ja que aquell equip que dirigia Frank Rijkaard, que havia guanyat la lliga i la Champions, es va prendre un any sabàtic. No fa l'efecte que el seguidor culer hagi de patir per l'actitud d'aquest Barça dirigit per Pep Guardiola. Sí que la lesió de Lionel Messi, motivada entre altres raons per una falta de rigor per part de l'àrbitre del Dinamo-Barça, podria arribar a crear alguna intranquil·litat, però està més que assumit que l'equip català anirà per la copa. És la cirera del pastís. El mundial de clubs, menystingut històricament per l'afició blaugrana, en general, esdevé un gran motiu per completar el cicle perfecte, l'any insuperable i un rècord difícil d'igualar. El Barça, amb el mundial sota el braç, serà la referència, una entitat per emmirallar-se i la patum dels clubs al món. Mai cap equip ha assolit les quotes d'èxit que ha establert el Barça aquest any, i per això aquest mundial cal aconseguir-lo per tancar el cicle de la manera més brillant mai aconseguida.

Parlava del menyspreu que ha mostrat sempre part de l'afició barcelonista, perquè quan un club es trobava en una posició de desavantatge, d'inferioritat, com ara el Madrid, acostumava a generar uns anticossos per fer més suportable les seves misèries. Per això des de la perspectiva barcelonista, el mundial de clubs o anteriorment la copa Intercontinental, ha estat insultat com un trofeu menor quan, per exemple, el jugava l'entitat madridista i el guanyava. La copa Intercontinental, patrocinada amb molts milions per Toyota, era un gran torneig i ho és encara ara, malgrat que la mà de la FIFA l'ha distorsionat, interferint de manera desagradable en la planificació de la lliga. Per tant, si es perd, s'esfumarà un gran torneig, i no s'hi valen gestos ni posats tan impresentables d'altres anys, quan si es perdia només era la copa Toyota i es deia que no passava res. Doncs sí que passa, i passava; que el Barça encara no té un reconeixement que els grans equips dels món sí que han assolit. Per tant, no serà una taca negra perquè l'esperit de lluita està garantit, però serà una gran decepció si aquesta copa no viatja a Barcelona. Mentrestant, confiem que Guardiola torni a fer el que ja és tradició: guanyar en allò en què participa com a tècnic (campió de tercera, ascens del Barça Atlètic a segona B, copa, lliga, lliga de campions, supercopa d'Espanya i supercopa d'Europa). Amb aquest historial, no hi ha motiu per dubtar que el cercle es tancarà amb la cirera del pastís que falta.

de baixada

A Pellegrini no li agrada el Barça. A l'altra banda, tenim un individu amb problemes, Manuel Pellegrini, que ara s'ha inventat allà que si el Madrid jugués com el Barça, amb el joc de control i no tan directe, el Bernabéu no ho suportaria i xiularia. Potser el Madrid no té jugadors de l'altura del Barça per jugar igual; i, per fer el ridícul, millor usar altres mètodes, com el contraatac i jugar com un equip petit, de vegades.