Els pagesos gironins reclamen poder matar senglars durant les nits
Els pagesos gironins reclamen al Departament d’Agricultura que els deixin matar senglars durant les nits, quan els caçadors no ho estiguin fent. El sector assegura en declaracions a l’ACN que continuen vivint “un problema greu” amb la quantitat de porcs i cabirols i lamenten la “poca celeritat” per part del Govern amb relació al decret que els permet sortir a matar. El coordinador d’Unió de Pagesos a les comarques gironines, Narcís Poch, no entén la “poca diligència” del Departament d’Agricultura amb un problema que “fa anys que dura”. Poch considera que la tramitació per donar permís als pagesos per matar senglars i cabirols és molt lenta malgrat que hi ha un decret que permet fer-ho. A més, alerta que la plaga del conill també els està començant a afectar.
Aquest dilluns es farà a Tàrrega una reunió entre el Govern i els diferents actors implicats en el control de la fauna cinegètica a Catalunya, o cosa que és equivalent, frenar el nombre de senglars, cabirols i conills que malmeten els camps dels agricultors. De la trobada els pagesos n’esperen “mesures concretes” que es reflecteixin en el decret que els ha de permetre ser un actor important en el control d’aquests animals. “Fa anys que fan mal i fa anys que ho estem denunciant”, assenyala el coordinador d’Unió de Pagesos a les comarques gironines, Narcís Poch.
Això és perquè els agricultors de la demarcació estan “farts” de demanar que els hi permetin matar senglars quan els caçadors no estan actius, o sigui, principalment a les nits. De fet, Poch assenyala que en horari nocturn no es pot caçar, però sí que es pot fer control. “Nosaltres ens dediquem a fer control de població, perquè és evident que amb els caçadors no n’hi ha prou”, argumenta. De fet, cada vegada més pagesos s’apunten als cursos per treure’s el permís d’armes i així poder matar i protegir els seus camps dels atacs dels animals. La raó és que, fins fa poc, s’havia de demostrar que hi havia hagut danys en algun camp per permetre al pagès disparar.
“Moltes vegades ens deien que només teníem un 10 o un 20% del camp afectat, però és que segurament allò era el benefici que tenia previst el pagès”, assenyala Poch. Des d’UP recorden que si al final d’any s’arriba amb pèrdues, especialment en finques arrendades on el pagès treballa, pot provocar l’abandonament de l’activitat.