Que tremoli l'estadi

El partit de Catalunya és un partit encabit amb calçador. Com sempre. Ja sabem que no la deixen competir i que el reconeixement internacional és l'utopia que ens mou cada any sabent que totes les portes estan tancades i barrades i que ningú no està disposat per ara a obrir-les ni a alliberar dates per poder jugar aquests partits. No fos que el corrent d'aire els constipés. Malgrat tot, la persistència o la tossuderia d'uns quants fa que les convocatòries es repeteixin cada Nadal i són vistes i es volen veure des de fora com un fet aïllat i sense transcendència. Des d'aquí, es veuen com la voluntat que algun dia pot canviar el destí que ara està determinat. I els que aposten per Catalunya i el reconeixement internacional tenen veu, però no tenen vot allà on s'ha de decidir. No hi ha voluntat per anar més enllà malgrat l'eufòria que sempre ha provocat la convocatòria d'aquests partits nadalencs. La veu dels jugadors es va sentir al terreny de joc, i a les grades es va sentir la dels aficionats, probablement menys dels esperats. Futbolísticament, va ser una bona proposta. La presència dels blaugrana que van baixar de l'avió per anar directament a l'estadi és d'agrair. L'Argentina jugava contra Catalunya i contra la seva mala imatge pel joc fet en la classificació per al mundial. Xavi va tenir Bruno fent d'Alves, però amb menys profunditat. El madridista Higuaín es va fer veure. Piqué al mig camp. Verdú, centrant, i Sergio García, marcant. La pilota la tenien els catalans i les oportunitats, els argentins, fins al gol del davanter bètic. El primer, al sarró. En la segona part, amb els canvis, les oportunitats van tornar a ser per als argentins i el gol per a Bojan. El segon, al sarró. Oleguer va jugar com si fos a casa. Era a casa. Amb sentiment. Es va jugar amb intensitat un partit reconegudament amistós. Els argentins ferits en l'orgull van fer el primer. Un bon xut. Hi havia partit. Més canvis. El penal, que l'àrbitre va xiular per ordre de l'auxiliar el va marcar Sergio. El tercer. I, tot seguit, el segon de l'Argentina. No es rendia ningú. Moisés, tampoc. Va marcar el quart per a Catalunya. Va tornar a centrar Verdú, l'assistent del partit. Victòria del debutant Cruyff a la banqueta catalana i derrota de la selecció de Maradona, que segurament ha provocat un terratrèmol alt en l'escala de Richter a l'Argentina. L'estadi va tremolar amb la victòria de Catalunya. Als jugadors, no cal renyar-los. Als espectadors, tampoc. Si ens deixen, està demostrat que podem anar pel món.