Roser Massot

La Roser a vegades em recorda que, l'endemà que el Barça guanyés 0-5 el Madrid al Santiago Bernabéu, vaig escriure amb guix l'alineació triomfant a la porta de la nostra classe a l'escola pública de Castellfollit de la Roca: Mora, Rifé, Torres, De la Cruz, Costas, Juan Carlos, Rexach, Asensi, Cruyff, Sotil i Marcial. I també que tenia empaperada la meva habitació amb fotos d'aquell equip i, sobretot, de Johan Cruyff, que era el nostre jugador preferit i ho continua sent per sempre més. Han passat gairebé 35 anys des d'aquella festa i encara en fa més que som amigues. Tant és així, que és la meva amiga barcelonista més antiga i m'ha semblat just i necessari que ella inaugurés aquesta sèrie que vol ser una aproximació a les maneres de viure el barcelonisme, traçant, de passada, una memòria diversa a partir d'experiències d'amics en part compartides: un món de complicitats. Li ho explico a la Roser Massot, que ara treballa en el web d'anuncis classificats de la publicació Segonamà, la tarda del dia de Nadal abans que arribin a casa les altres amigues del poble amb les quals vam sopar. Em diu que no caldria que mantinguéssim cap conversa, perquè ho sabem tot l'una d'altra pel que fa a la nostra vivència del barcelonisme des que, quan érem petites, vam alimentar-nos recíprocament d'aquesta afició. Sento que té raó, se'm fa present que hem vist juntes molts partits i també que, quan no ho fem, és la primera persona en qui penso quan el Barça viu un gran triomf o un gran fracàs.

L'endemà, però, ens trobem per conversar sobre el seu barcelonisme. I, és clar, parlem d'aquest últim any meravellós i em comenta que en Pep (Guardiola) sempre li ha agradat i que s'alegra del fet que hagi dut l'equip al més gran èxit i els seguidors, a la màxima felicitat. «Estic contenta perquè tot s'ha fet jugant bé i sense prepotència», em diu, i afegeix que la humilitat li sembla un valor antimadridista. «Jo, a més, també recordo molt els fracassos i sóc de la mena de barcelonistes patidors. Mai no penso que tinguem el partit guanyat, més aviat al contrari», reconeix. Però, múrria, apunta: «Ara bé, tenim motius per somiar. I el cas és que, després dels sis títols, hi ha una gran aspiració barcelonista: guanyar la Champions al Bernabéu.» Es renovin els èxits o no, ella es posarà la seva bufanda del Barça per veure els partits en un dels dos bars del passeig de Sant Joan on ha fet un grup d'amics barcelonistes: «Als bars ho visc més intensament. A més, ja ho saps, això del Barça m'agrada compartir-ho. I, compartint-ho, he fet nous amics a Barcelona.»