Entre poc i massa

M'ha agradat molt la reacció de la gran majoria de culés després de l'eliminació del Barça en la copa del Rei. Molta gent ha estat capaç de deixar de banda la tristor que sempre genera perdre una competició i ha analitzat el futbol blaugrana independentment del resultat. La segona part del Barça al Sánchez Pizjuan va ser sensacional, de cada deu partits jugats d'aquesta manera el Barça en guanyarà nou per més d'un gol de diferència i, per tant, no es pot retreure res a ningú. Malgrat això, Pep Guardiola ha volgut assumir tota la responsabilitat, ha entonat el mea culpa i ha assegurat que ha fallat els seus jugadors.

No és veritat. De cap manera. L'autoexigència del cos tècnic és una de les causes dels èxits de l'equip, però entre poc i massa. Les obsessions no són bones. El partit estava ben preparat i segur que entre Guardiola i els seus ajudants van analitzar el rival pel davant i pel darrere, fins a l'últim detall. L'entrenador no pot fer res si un xut de Messi s'estavella al pal o si Palop juga un dels millors partits de la seva carrera. Guardiola s'ha cansat de dir que, durant els noranta minuts, els futbolistes són els màxims responsables del que passa a la gespa i això és vàlid tan quan es guanya com quan es perd.

Espero que, amb el pas del temps, l'anàlisi del tècnic del Barça sigui una mica més freda, que no estigui tan influïda per l'abatiment que hi havia al vestidor després de l'eliminació i que s'adoni que, a vegades, ho deixes tot per obtenir un resultat i no ho aconsegueixes. No és sa rebregar-se en el fang per una eliminació tan digna com la del dimecres, ara s'ha de mirar endavant i continuar jugant a futbol com en la segona part de dimecres, d'aquesta manera es guanyaran molts partits i Guardiola podrà recuperar el somriure.