Messi com a problema

a l'alça

Eleccions a Can Barça. La millor notícia de divendres a Can Barça va ser que la junta va determinar unànimement que les eleccions siguin el 13 de juny. És una bona notícia per la celeritat amb què s'ha consumit un focus de polèmica, però no serà estrany que l'endemà de les eleccions el guanyador cregui, amb tota la raó, que està lligat de mans per a tota la temporada. Llavors algú pensarà, per què no es va debatre més la data?

La jugada que va impulsar el Madrid i que va sostenir la premsa que li és fidel i servil era per intentar, més que salvar el seu jugador Cristiano Ronaldo d'un càstig, embrutar la imatge de Lionel Messi. No és el primer cop que s'intenta confondre el personal. És important no oblidar fins on és capaç d'arribar aquest individu anomenat Florentino Pérez amb el compatriota de Messi al costat. Impossible d'aconseguir, malgrat que alguns tarambanes han deixat caure que la bomba de l'estiu vinent serà el fitxatge de Messi pel Madrid, sembla que al president del Madrid tot el que no té li molesta i així s'explica el nivell tan baix exhibit per aquesta entitat que encara presumeix de la gran mentida que ha construït al seu voltat des de fa anys autoproclamant-se el equipo señor. No, home no, uns poca-soltes. Això és el que són en aquesta entitat que presideix el senyor Pérez.

Des que un dia va ser designat millor jugador del món, Messi s'ha convertit en un problema per a la Meseta. Sí, després que el Madrid es gastés més de 90 milions d'euros en Cristiano Ronaldo, no s'entén allà que el portuguès no sigui reconegut com a millor del món, tal com va ser distingit la temporada anterior.

Precisament, des que Messi gaudeix d'aquest reconeixement indiscutible mundial, primer el Barça i després Messi han estat objectes d'atacs vergonyosos de desprestigi i menyspreu sense precedents. Ni el mateix dream team, de to menor que aquest monumental equip que entrena Josep Guardiola, va ser posat en dubte com li passa al Barça de Laporta.

És curiós el cas de Messi; no se li reconeix res que abans no es distingeixi i projecti en Cristiano Ronaldo. Se li retreu sempre que si bé al Barça ha tingut èxit, no n'ha tingut en la seva selecció, com si el portuguès hagués aconseguit alguna cosa de mèrit amb la seva selecció, amb la qual va obtenir la classificació per al mundial de Sud-àfrica gràcies a una repesca que el jugador del Barça ni va haver de jugar, ja que ja havia assolit la classificació abans.

En canvi, no hi ha tanta remor a Madrid quan es parla de Xavi com a gran jugador, encara que se l'associï amb la samarreta barcelonista. Llavors la premsa de la Meseta adopta aquesta dualitat en què quan no serveix el Madrid ja val la selecció i el jugador barcelonista, proclamant un dia a viva veu aquell simpàtic: «¡Viva España!», sembla com si s'hagués guanyat una mica el cor dels botxins del Barça.

És patètic, aquest joc. Sort que hi ha un Messi que juga a futbol i un altre que no deu saber ni quina és la capital espanyola ni el que es fa allà, perquè si algun dia s'adona del pa que s'hi dóna, potser descobrim el tercer Messi.

de baixada

El Madrid redemptor. César Jiménez és un jugador que no ha pogut jugar mai més per una entrada brutal que li va fer Figo quan era jugador del Madrid. L'equip del portuguès va mostrar poc interès pel jugador del Saragossa, molt el contrari de la romeria que va muntar dissabte el club blanc per anar a consolar Filipe Luís i disfressar els seus jugadors abans de sortir al camp amb una samarreta de suport al brasiler. Pobre César.