Cesc, al Madrid?

1. Flo­ren­tino

Els rumors a Madrid cada vegada són més grans. Sigui per les fil­tra­ci­ons del club o pel desig gene­ral del madri­disme, Cesc Fàbre­gas s'ha con­ver­tit en l'objecte del desig de la galàxia. No és estrany. El Realísimo s'ha gas­tat la bossa dels fit­xat­ges de tres tem­po­ra­des en una de sola, però ni així ha estat capaç (en el dia d'avui) d'acon­se­guir els seus tres objec­tius per a l'exer­cici 2009/2010: gua­nyar els tres títols en joc (eli­mi­nat de la copa), pas­sar la mà per la cara al Barça (de moment, en la lliga, està a cinc punts) i entre­te­nir l'afi­ci­o­nat (l'etern rival con­ti­nua sent el refe­rent estètic mun­dial). Com és que tots els diners del món no han ser­vit a Flo­ren­tino per a res? Pot­ser és qüestió de temps, diran alguns... Pot­ser és qüestió d'esco­llir bé les peces, direm uns altres...

2. Ronaldo

A què juga el Barça? Tot­hom ho sap. El seu fut­bol és trans­pa­rent. L'equip, gua­nyi o perdi, jugui con­tra el Xerez o la final de la Cham­pi­ons, no enga­nya. L'afi­ci­o­nat hi estarà d'acord o no (cada vegada hi ha menys debat... si és que encara n'hi ha!), però sap a què juga el seu equip. Algú sap a què juga el Madrid? Vol ata­car o con­tra­a­ta­car? Vol la pilota o viu millor sense? Els estils cal tre­ba­llar-los, donar-hi con­tinuïtat i defen­sar-los a l'hora d'esco­llir els entre­na­dors i els juga­dors. El Madrid ha pre­fe­rit viure de la ins­pi­ració divina, ha donat l'esquena al plan­ter i ha aca­bat sense ànima. Avui té molta con­tundència a les dues àrees. Casi­llas, a la pròpia, i Ronaldo, Higuaín, Ben­zema, Raúl i com­pa­nyia a la rival fan por. Indi­vi­du­a­li­tats con­tra equip.

3. Iden­ti­tat

I al mig? Qui té el Madrid al mig del camp per dotar l'equip (paraula clau dels èxits del Barça de Guar­di­ola) d'un sen­tit? Lass només corre i Xabi Alonso no en sap, d'això que estem par­lant. Però sí Cesc. Ell és la brúixola de l'Arse­nal, el juga­dor que és capaç de tenir la pilota, fre­nar o acce­le­rar en el moment just, pas­sar i fer gols, aglu­ti­nar des del seu paper de líder (gua­nyat al ves­ti­dor i al camp) tot l'equip i dotar el con­junt d'una iden­ti­tat pròpia. Per enten­dre'ns, Cesc sí que sap fer de Xavi. És la peça clau per a Flo­ren­tino. I per això s'hi dei­xa­ran la pell. I la car­tera (una altra vegada).

4. Barça

Ja em veieu venir. Madri­di­tis? No, pro­jecte. El Barça l'ha de repa­triar, ja que garan­teix la con­ti­nu­ació del model, de la feina de Xavi (acaba de fer 30 anys), no neces­sita etapa d'adap­tació al sis­tema perquè l'ha mamat des que va néixer (ren­di­ment imme­diat) i perquè té tots els valors (qua­li­tat, humi­li­tat, com­promís...) que neces­sita un fut­bo­lista per jugar al Pep­Team. Que va mar­xar i els que mar­xen no tor­nen? Com­par­teixo aquesta filo­so­fia en línies gene­rals, però el més impor­tant és el Barça i cal accep­tar les excep­ci­ons. Que no hi ha tants diners com a Madrid? És culer i sabrà sacri­fi­car-se. Vénen elec­ci­ons (socors!), però per aquest tema és una bona notícia. Tots els can­di­dats esta­ran d'acord a por­tar Cesc. Per tant, que ningú s'enfadi (ni s'estra­nyi) si el pre­si­dent Laporta, abans de mar­xar, deci­deix fer un últim acte de ser­vei. Tant de bo...