Molta nostàlgia

Aquests moments són molt espe­ci­als, ens retro­bem vells com­panys (Jofresa, Mora­les, Mar­gall, Solozábal...), molts rivals, mol­tes anècdo­tes, molts records amargs per a alguns i agra­da­bles per a uns altres, però sobre­tot molta cama­ra­de­ria. Són ins­tants en què la ima­gi­nació vola cap a moments impor­tants en la vida bas­quet­bolística de cadascú. Tots molt a prop del par­quet on hem pogut treure tot el que por­tem a dins, per un club, uns colors, una afició. Ara tot és nostàlgia i molta enveja sana, molts de nosal­tres can­viaríem el nos­tre rol i ens posaríem la samar­reta del nos­tre equip per aju­dar i tor­nar a fer el que mes ens agrada: jugar a bàsquet. Hi ha moments per a tot, però els ins­tant màgics d'una copa, d'un tir, d'una assistència, d'un cop de mà a un com­pany... no té preu. És un luxe viure una copa, però la nostàlgia és més gran quan saps que no en tor­na­rem a jugar cap més.