Una qüestió de proximitat

Mou les seves ales la papallona i, en un altre indret del món, es desferma una tempesta. La vaga de controladors francesos va fer que la campanya electoral del FC Barcelona gaudís d'un escenari imprevist. Així són, de vegades, les coincidències. La notícia ja es coneix. De fet, al seguiment gelós que fan els mitjans especialitzats del Barça se li va afegir ahir el fet que l'escena de Sandro i els directius de Laporta a l'aeroport es desplegués davant els ulls de tots els periodistes enviats a Stuttgart. Un regal imprevist i fabulós per als amics de la premsa. Sandro Rosell esperava l'arribada del seu vol de Germanwings, mentre els aficionats de l'expedició oficial del Barça l'aclamaven amb un «Sandro, president» que el protagonista va deixar que creixés, només faltaria, i va agrair deixant-se fer fotos amb qui n'hi demanés i signant autògrafs. L'exdirectiu barcelonista va actuar amb tota naturalitat a l'hora d'aixecar-se i saludar Josep Maria Orobitg, agent de Guardiola, que compartia taula amb la dona de l'entrenador i el directiu Joan Boix, que, sense deixar de parlar pel mòbil, el va saludar breument. Què va moure, però, els aficionats que confien en els paquets turístics oficials del club a aclamar tan enèrgicament Sandro? Potser es van sentir agraïts pel gest de proximitat del candidat, una actitud contraposada a la que va tenir el president Laporta en el primer dinar a Stuttgart, dilluns. Va tenir lloc al restaurant Orchs'n Willi, al centre de la ciutat. L'àmplia representació de la directiva (acompanyada d'una segona taula amb els agents de seguretat), dinava quan un grup de deu dels aficionats que solen viatjar amb el Barça va entrar, va saludar i es va asseure a pocs metres d'on era Laporta –l'únic dels directius amb companyia femenina– i la seva comitiva. Només Albert Perrín va tenir el detall d'aixecar-se i saludar-los. El grup d'aficionats va esperar en va el gest del president. Laporta fumava puros i es feia fotos amb el pare de Guardiola, un dels seus convidats especials. La sensibilitat que no va tenir el president va amplificar el gest de Rosell, ahir a l'aeroport. Va conversar llargament amb els aficionats sobre l'empat de l'equip en terres alemanys, però, després, va decidir refugiar-se en un segon pla. Es va tractar, només, d'una qüestió de proximitat. Sandro Rosell i Joan Laporta no es van arribar a veure les cares, perquè mentre el primer era a la cafeteria xerrant amb els socis, el president va arribar a última hora, just per embarcar, la qual cosa li va permetre conviure el mínim temps possible amb el gros d'aficionats que acabaven de fer petar la xerrada amb Rosell.