El València i el Vila-real, cara i creu en l'Europa League

Sempre capritxoses, les competicions europees obliguen els equips a fer-s'hi al màxim. Els petits detalls canvien eliminatòries i les errades passen factura. Que li ho diguin, si no, al Vila-real, que va saltar a la gespa del Volkswagen Arena desconcentrat i va ser atropellat per la contundència del Wolfsburg (4-1). Tampoc ho va tenir fàcil el València, que tot i ser superior en tot moment al Bruges va patir fins al final i no va ser fins a la pròrroga que va decantar l'eliminatòria. I això que va avançar-se ben aviat, gràcies a una rematada de Mata des del cor de l'àrea (1'). L'equip d'Emery va ser fidel a la seva identitat. Banega, com de costum, va dirigir el joc dels seus i la mobilitat de Villa, Mata, Joaquín i companyia va generar dubtes en els belgues. No va ser fins al temps suplementari, però, que els valencians van respirar tranquils. Pablo va aconseguir rebre entre línies en el minut 97 i va creuar la pilota a la dreta del porter Stijnen. Mestalla embogia, l'equip continuava el seu setge i una altra vegada Pablo convertia el partit en golejada i segellava definitivament el passi del València, que s'haurà de veure les cares amb el Werder Bremen en la final, després que els alemanys es van cruspir el Twente amb una exhibició golejadora del peruà Claudio Pizarro (4-1).

A Wolfsburg, el Vila-real es va veure desbordat per l'inici trepidant del Wolfsburg. La velocitat i verticalitat de Grafite i Dzeko van ser un maldecap constant, i l'eliminatòria va quedar molt costa amunt per als grocs en només un quart d'hora. Dzeko va obrir la llauna enviant a l'escaire una bona passada de Misimovic i, tot seguit, Ángel va introduir un mal refús a la seva pròpia porteria. Li costava combinar, al Vila-real, i només a pilota aturada es va guanyar el dret a somiar. Capdevila va alimentar el seu idil·li amb el gol enviant a la xarxa un córner de Senna.

Va afluixar el ritme el Wolfsburg i el conjunt de Garrido va agafar la paella pel mànec. Però quan millor jugaven els castellonencs, un altre contraatac, conduït per Dzeko i materialitzat per Gentner, va significar un altre cop per al Vila-real, just abans del descans, que els obligava a fer dos gols per passar.

Els grocs ho van intentar una vegada i una altra al començament de la segona part, però va ser Grafite, en un fora de joc clar, qui va afegir el quart i va esvair tots els esforços dels castellonencs per continuar vius a Europa i alimentar el somni d'alçar un títol.